Unes hores després, l’organització juvenil de l’esquerra independentista Arran, n’ha reivindicat l’autoria:
⚠️ NOVA ACCIÓ ⚠️ Arreu del territori segueix existint amb total impunitat simbologia feixista als nostres carrers i no ho hem de seguir permetent. El feixisme avança si no se'l combat: destruïm-lo, #NoPassaran! ✊ pic.twitter.com/wdfBNfVo7w
— Arran (@Arran_jovent) 12 de octubre de 2018
Per altra banda des de la Xarxa d’Espais Històrics sobre la Batalla de l’Ebre, han publicat per xarxes socials el següent comunicat: “Lamentem haver de sumar una nova agressió al patrimoni de la memòria de la Batalla de l'Ebre. Siguin qui en siguin els autors, res no justifica aquests actes. No hi ha una sola memòria, n'hi ha moltes i cal que totes siguin respectades. Continuarem treballant per fer-ho possible.”
Per la seva part, el coordinador tècnic del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, David Tormo, ha assenyalat que ja han fet la corresponent denúncia als Mossos d’Esquadra i que “tornaran a restablir l’espai tan prompte com els sigui possible”. Tormo també recorda que abans de la inauguració del monument de Quatre Camins, actiu des del febrer del 2017, també van pintar les diferents infraestructures, que vuit mesos després van poder netejar.
El monument, actualment museïtzat, assenyala amb monòlits el nom dels soldats caiguts, en el recorregut dels 250 metres que separava el Terç de Montserrat, del bàndol franquista, dels soldats republicans. També hi ha una gran creu catòlica dedicada a totes les víctimes de la batalla.
El 19 d’agost del 1938, els franquistes havien decidit no atacar la posició republicana. Però per motius desconeguts, el Terç de Montserrat va decidir tirar endavant l’ofensiva en solitari. El Terç va assaltar la posició republicana de Punta Targa, situada a la cruïlla de les carreteres de Villalba dels Arcs, Corbera d’Ebre, la Fatarella i Gandesa. Els republicans van defensar aferrissadament la seva posició i la unitat de requetès va quedar pràcticament desfeta.
