Els polítics ens diuen constantment que les retallades en sanitat no afecten la qualitat i que no posen en perill vides humanes. És cert, això? Cal parlar de l'augment de les llistes d'espera, tancament de quiròfans, llits, CAP... però també cal parlar de morts directament relacionades amb les retallades. Ja el 2011, el Defensor del Pacient a Catalunya denunciava judicialment que almenys en tres casos es podia relacionar la mort d'un pacient amb les retallades. Primera mentida. Les retallades sí que posen en risc la vida de la ciutadania.
Els polítics argumenten que aquestes retallades són inevitables perquè Catalunya ha viscut per sobre de les seues possibilitats i que l'actual sistema sanitari no és sostenible. Segona mentida? Ens diuen que les retallades tenen per objectiu estalviar i millorar la gestió de la sanitat pública. Segons un estudi del Centre d'Anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS), les retallades s'estan aplicant sense criteri mèdic i sense aconseguir grans estalvis; per exemple, denuncien el fet que un dels llocs on més s'ha retallat ha estat en l'atenció primària quan, a mig termini, un bon servei de detecció i prevenció suposa un gran estalvi en intervencions i hospitalitzacions.
Alhora, cada dia els periòdics ens parlen de nous casos de presumptes corrupcions i irregularitats en la gestió dels diners públics. Estafa, adjudicacions il·legals, amiguisme, porta giratòria públic-privat... no són paraules alienes a la gestió sanitària catalana. Processos judicials i detencions a polítics relacionats amb la gestió sanitària estan a l'ordre del dia: Crespo, Prat i Manté són tres bons exemples.
Davant d'aquesta situació, és imprescindible que la ciutadania ens preguntem: les retallades són necessàries o són conseqüència també de la mala gestió i corrupció de polítics? No és lícit fer un examen a la gestió que fan dels diners públics? No cobren, els polítics, per aquests quefers?
Sembla que la transparència de la gestió no és una prioritat democràtica per als polítics, perquè si no, no s'entén que les empreses privades que gestionen diners públics no estiguin sotmeses a una vertadera fiscalització pública. Com s'entén, sinó, que l'Ajuntament de Tortosa i el Consell Comarcal de Baix Ebre es neguen reiteradament a les peticions ciutadanes de fer públics els comptes de SAGESSA (empresa privada que gestiona part dels serveis sanitaris ebrencs)? Potser tenen alguna cosa a amagar? Amb aquestes actituds, l'única cosa que s'aconsegueix és augmentar la desconfiança ciutadana.
Actualment, un gruix important del pressupost públic sanitari, el gestionen empreses privades. Els polítics ho defensen dient que la gestió privada optimitza la gestió dels recursos. Tercera mentida? Fonts properes al Col·legi d'Interventors i Secretaris de Catalunya afirmen que en els municipis on la gestió dels diners públics està en mans d'empreses de gestió privada, el deute és marcadament superior comparat amb municipis on interventors i secretaris sí que controlen directament la major part de la gestió del diner públic. Llavors, qui es beneficia de la privatització i retallades en sanitat? Evidentment, les empreses privades del sector sanitari.
Boi Ruiz, conseller de Salut, va arribar a la gestió pública directament de la patronal privada Unió Catalana d'Hospitals. És lícit, que qui ha de vetllar pels interessos de la sanitat pública estiga tan vinculat a la sanitat privada?
Els polítics diuen que representen els interessos de la majoria i no pas els propis. Quarta i la més gran de les mentides. Cal que la ciutadania ens involucrem en la política perquè, si la deixem en mans dels polítics, l'única cosa que aconseguirem és que s'omplin les butxaques i ens retallen els drets.
