Cauen les xifres d'ocells hivernants al delta de l'Ebre per l'assecament dels arrossars per lluitar contra el caragol maçana

40 persones treballen durant dos setmanes per completar el cens d'aus aquàtiques al parc natural

Personal del mateix parc, agents rurals, ornitòlegs i voluntaris treballen en l'elaboració d'un nou cens.
Personal del mateix parc, agents rurals, ornitòlegs i voluntaris treballen en l'elaboració d'un nou cens.
Redacció
15 de gener de 2025, 18:56
Actualitzat: 22:15h

La no inundació dels arrossars del delta de l'Ebre, principalment per lluitar contra la plaga del caragol maçana, empeny a la baixa les xifres d'aus aquàtiques hivernants a l'espai natural. És la tendència que revelen els censos anuals que efectua el parc natural per determinar el nombre d'aus que hi habiten aquesta estació. Una de les principals excepcions a este descens el constitueixen la colònia de flamencs, que continua sent força abundant i es troba en fase ascendent, segons els tècnics. Des del passat dia 7 de gener, unes 40 persones entre personal del mateix parc, agents rurals, ornitòlegs i voluntaris treballen en l'elaboració d'un nou cens. Una eina que dona informació sobre la fauna i ajuda a elaborar estratègies de gestió.

"Malauradament, hi ha un efecte que constatem tots els anys que és la pèrdua d'inundació hivernal. De les 20.000 hectàrees de finals del 90 fins a 2010 o 2011 que es va acabar la inundació dins les -ajudes- agroambientals per l'aparició del caragol maçana i la lluita que va obligar a assecar els camps s'ha produït una pèrdua de capacitat de càrrega de les espècies que necessiten aigua per a alimentar-se, per al seu cicle de vida", ha recordat el director del parc natural del delta de l'Ebre, Francesc Vidal.

El resultat d'aquests censos, que es coneixerà durant les pròximes setmanes, depèn precisament no només de factors generals, com les condicions climàtiques al territori i al nord d'Europa, sinó també les pràctiques agrícoles als arrossars, un dels hàbitats i espais alimentaris primordials per a estes espècies. "És sempre una mica variable i l'important és la tendència i l'estudi durant anys", ha insistit Vidal.

Una de les poques espècies que segueix una tendència ascendent els últims anys és el flamenc, convertit en un símbol del delta de l'Ebre. El director del parc natural ha explicat que, a priori, el cens d'enguany ha de confirmar esta tendència ascendent, com succeeix als altres punts de la Mediterrània que habita. "En solen haver més a l'hivern que a l'estiu", ha apuntat, tot remarcant que l'espècie ja es troba present, de fet, durant tot l'any.

Els censos hivernals d'aus, que el parc natural efectua des de la seua creació a principis als 80 del segle passat, es remunten al Delta des de principis dels 70, quan ornitòlegs i experts de la Universitat de Barcelona van iniciar estos recomptes. A diferència de llavors, centrat en les principals llacunes, el procés intenta abastar les 30.000 hectàrees del delta: des de llacunes, costa i badies intentant recomptar la presència dels ocells aquàtics.

La interpretació de les dades, explica Vidal, permet valorar l'estat de la gestió del mateix parc natural i permet ordenar l'activitat cinegètica. "Són un termòmetre de la situació del Delta i la capacitat d'acollida d'estes espècies", ha apuntat. A més, afegeix, explica que són activitats que representen una oportunitat per als voluntaris per conèixer diferents espais del Delta i compartir coneixements amb experts.