19
de gener
de
2018, 11:32
Actualitzat:
11:57h
El jutjat d’instrucció número 4 d’Amposta ha citat a declarar 5 agents de la Guàrdia Civil en qualitat d’investigats per les càrregues policials de l’1-O a la Ràpita.
En una providència notificada a les parts este 18 de gener i a la que ha tingut accés l’aguaita.cat, la jutgessa cita els 5 agents per al proper 14 de març. Són els primers a tot Catalunya, en qualitat d'investigats, que hauran de donar explicacions sobre la seua actuació durant la jornada de l'1-O. Així mateix, el jutjat demana al cos de la Guàrdia Civil que “informe sobre l’actuació policial duta a terme al Pavelló firal de la Ràpita” el passat dia 1 d’octubre, data en què es va celebrar el referèndum d’autodeterminació.
Tot i que a mitjans de desembre es va saber que el jutjat d’Amposta havia arxivat de manera provisional bona part de les denuncies presentades per l’1 d’Octubre, la jutgessa que instrueix el cas, després d’haver prestat declaració almenys a 8 dels agredits a la Ràpita, ha fet un pas endavant en el procés i rebrà en declaració, a estos 5 agents. Es tracta, de moment, del primer jutjat català que prestarà declaració a agents de la Guàrdia Civil per les agressions de l’1-O en qualitat d’investigats. Just este divendres, també ha transcendit que una jutgessa de Manresa ha citat per al febrer també 10 agents de la Guàrdia Civil per l’actuació de l’1-O, en este cas, però, com a testimonis.
Els 5 agents citats a declarar com a investigats en esta fase de diligències prèvies són alguns dels que, per ara, els agredits han pogut identificar per la seua targeta d’identitat professional (TIP), -el número que normalment es mostra l’esquena-, gràcies als nombrosos vídeos i fotos que van testificar la brutalitat policial en aquella jornada.
Després de les càrregues policials dutes a terme poc després de l’inici de les votacions al Pavelló Firal, el CAP de la Ràpita va atendre vora un centenar de persones que presentaven diferents quadres mèdics (luxacions, ferides, cops i quadres d’ansietat). D’estes, més d’una vuitantena van acabar sent considerades com a ferides. L’Ajuntament va posar a partir d’aleshores a disposició dels afectats un servei jurídic, conformat per 4 advocats voluntaris, que s’està encarregant de portar davant la justícia les agressions. En total, una seixantena de rapitencs s’han acabat sumant a la causa. D’estos, una vintena ja havien presentat directament denúncia a través dels Mossos d’Esquadra –alguns d’ells són els que ja han passat a declarar pel jutjat d’Amposta- la quarantena restant, disposen d’informes mèdics de lesions, però encara no han presentat denúncia.
Els advocats treballen ara en esta quarantena de casos presentant querelles individualitzades. Es tracta d’una tasca complexa, ja que tractaran d’identificar, a través de totes les imatges que es disposen d’aquella jornada, els agents concrets que van provocar les lesions als denunciants.
I és que les denúncies de rapitencs arxivades provisionalment es deuen al fet que no van poder identificar els agents que els van agredir: “treballarem per reunir les proves i també reactivarem el procés d’estos afectats”, ha concretat Oona Tomàs, una de les quatre advocades que porten els cas de la Ràpita.
Segons ha exposat Tomàs, esta providència ha estat rebuda, de moment, “amb molta satisfacció”, per part dels lletrats. “Tot i que la justícia és lenta, estes citacions suposen un avanç molt important en la causa”, ha afegit.
A més de citar a declarar els agents de la Guàrdia Civil, la jutgessa també ha demanat a alguns dels denunciants que aporten els telèfons mòbils amb què van ser gravats els vídeos que van presentar com a prova, per tal de bolcar les imatges en presència de la lletrada de l’Administració de Justícia al Jutjat.
27 jutjats a tot Catalunya
A Catalunya són 27 els jutjats que han obert causes derivades d'aquell dia, bona part per denúncies contra els Mossos per desobediència o inactivitat, contra la Generalitat per ús indegut de dades personals, però també, evidentment, contra la policia espanyola i la Guàrdia Civil per lesions i danys.
Dos de les principals causes per les càrregues policials s’estan intruint des de Barcelona i Girona. El jutjat número 2 de Girona ha demanat els noms i cognoms i la identificació de tots els agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil que van intervenir als col·legis electorals i més recentment, ha admès a tràmit la querella conjunta interposada pels Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el suport dels advocats voluntaris. A Barcelona, el jutjat d’instrucció número 7 acumula 257 denúncies per lesions també ha demanat a la policia espanyola que identifique els agents que van participar en cadascuna de les càrregues. Encara no els ha citat a declarar, però, perquè abans vol acabar de recollir totes les denuncies que encara no s’han presentat i així no haver de citat els mateixos agents diverses vegades.
A Roquetes, l’altra població ebrenca que va rebre amb més contundència les càrregues, 10 persones van acabar presentant denúncia i ja han prestat declaració al Jutjat d’Instrucció número 3 de Tortosa. L’Ajuntament va personar-se també com a acusació particular per les destrosses ocasionades al Pavelló.
En una providència notificada a les parts este 18 de gener i a la que ha tingut accés l’aguaita.cat, la jutgessa cita els 5 agents per al proper 14 de març. Són els primers a tot Catalunya, en qualitat d'investigats, que hauran de donar explicacions sobre la seua actuació durant la jornada de l'1-O. Així mateix, el jutjat demana al cos de la Guàrdia Civil que “informe sobre l’actuació policial duta a terme al Pavelló firal de la Ràpita” el passat dia 1 d’octubre, data en què es va celebrar el referèndum d’autodeterminació.
Tot i que a mitjans de desembre es va saber que el jutjat d’Amposta havia arxivat de manera provisional bona part de les denuncies presentades per l’1 d’Octubre, la jutgessa que instrueix el cas, després d’haver prestat declaració almenys a 8 dels agredits a la Ràpita, ha fet un pas endavant en el procés i rebrà en declaració, a estos 5 agents. Es tracta, de moment, del primer jutjat català que prestarà declaració a agents de la Guàrdia Civil per les agressions de l’1-O en qualitat d’investigats. Just este divendres, també ha transcendit que una jutgessa de Manresa ha citat per al febrer també 10 agents de la Guàrdia Civil per l’actuació de l’1-O, en este cas, però, com a testimonis.
Els 5 agents citats a declarar com a investigats en esta fase de diligències prèvies són alguns dels que, per ara, els agredits han pogut identificar per la seua targeta d’identitat professional (TIP), -el número que normalment es mostra l’esquena-, gràcies als nombrosos vídeos i fotos que van testificar la brutalitat policial en aquella jornada.
Després de les càrregues policials dutes a terme poc després de l’inici de les votacions al Pavelló Firal, el CAP de la Ràpita va atendre vora un centenar de persones que presentaven diferents quadres mèdics (luxacions, ferides, cops i quadres d’ansietat). D’estes, més d’una vuitantena van acabar sent considerades com a ferides. L’Ajuntament va posar a partir d’aleshores a disposició dels afectats un servei jurídic, conformat per 4 advocats voluntaris, que s’està encarregant de portar davant la justícia les agressions. En total, una seixantena de rapitencs s’han acabat sumant a la causa. D’estos, una vintena ja havien presentat directament denúncia a través dels Mossos d’Esquadra –alguns d’ells són els que ja han passat a declarar pel jutjat d’Amposta- la quarantena restant, disposen d’informes mèdics de lesions, però encara no han presentat denúncia.
Els advocats treballen ara en esta quarantena de casos presentant querelles individualitzades. Es tracta d’una tasca complexa, ja que tractaran d’identificar, a través de totes les imatges que es disposen d’aquella jornada, els agents concrets que van provocar les lesions als denunciants.
I és que les denúncies de rapitencs arxivades provisionalment es deuen al fet que no van poder identificar els agents que els van agredir: “treballarem per reunir les proves i també reactivarem el procés d’estos afectats”, ha concretat Oona Tomàs, una de les quatre advocades que porten els cas de la Ràpita.
Segons ha exposat Tomàs, esta providència ha estat rebuda, de moment, “amb molta satisfacció”, per part dels lletrats. “Tot i que la justícia és lenta, estes citacions suposen un avanç molt important en la causa”, ha afegit.
A més de citar a declarar els agents de la Guàrdia Civil, la jutgessa també ha demanat a alguns dels denunciants que aporten els telèfons mòbils amb què van ser gravats els vídeos que van presentar com a prova, per tal de bolcar les imatges en presència de la lletrada de l’Administració de Justícia al Jutjat.
27 jutjats a tot Catalunya
A Catalunya són 27 els jutjats que han obert causes derivades d'aquell dia, bona part per denúncies contra els Mossos per desobediència o inactivitat, contra la Generalitat per ús indegut de dades personals, però també, evidentment, contra la policia espanyola i la Guàrdia Civil per lesions i danys.
Dos de les principals causes per les càrregues policials s’estan intruint des de Barcelona i Girona. El jutjat número 2 de Girona ha demanat els noms i cognoms i la identificació de tots els agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil que van intervenir als col·legis electorals i més recentment, ha admès a tràmit la querella conjunta interposada pels Ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva amb el suport dels advocats voluntaris. A Barcelona, el jutjat d’instrucció número 7 acumula 257 denúncies per lesions també ha demanat a la policia espanyola que identifique els agents que van participar en cadascuna de les càrregues. Encara no els ha citat a declarar, però, perquè abans vol acabar de recollir totes les denuncies que encara no s’han presentat i així no haver de citat els mateixos agents diverses vegades.
A Roquetes, l’altra població ebrenca que va rebre amb més contundència les càrregues, 10 persones van acabar presentant denúncia i ja han prestat declaració al Jutjat d’Instrucció número 3 de Tortosa. L’Ajuntament va personar-se també com a acusació particular per les destrosses ocasionades al Pavelló.