Em refereixo que, malgrat que la proposta sigui interessant, les possibilitats que esdevingui un èxit són poques a causa de la quantitat d'esdeveniments que s'organitzen cada dia, pel fet que avui hi ha molta informació a la xarxa que pots aconseguir quan la necessites i, a més, hi ha les dificultats per conciliar feina, estudis, família, amics, horaris i ciutats...

Per tant, si organitzes un esdeveniment, fes que sigui interessant: el tema, el lloc, els convidats i també el format. Aquesta setmana vaig descobrir un nou format de xerrada força interessant de la mà de l'agència Runroom, que celebra 10 anys de vida dedicant-se al màrqueting digital. La xerrada no era en línia, sinó presencial amb un sistema anomenat Fishbowl que us explicaré tot seguit.

Se situen quatre o cinc cadires o tamborets en forma de semicercle al davant de l'auditori. Aquesta és la peixera (fishbowl). La resta de cadires estan al davant, per al públic assistent. Fins aquí, tot normal. Els ponents arrenquen la xerrada asseguts als tamborets de la peixera però sempre es queda un seient lliure. El moderador presenta el tema i els participants comencen a discutir. El públic escolta. Però arriba un moment ¬—informa el moderador— que s'obre la peixera i qualsevol persona del públic pot unir-se a la peixera i participar en el debat. Quan això passa, un dels ponents ha de sortir i deixar la cadira lliure. D'aquesta manera, el debat continua i els participants sovint entren i surten de la peixera convertint-se en un ponent més de la jornada, ampliant la participació i, per tant, la visió i les perspectives del debat, democratitzant la discussió i reduint les diferències entre ponents i públic assistent.

Aquestes dues raons han fet el Fishbowl molt popular en reunions de grups participatius i conferències com l'Open Space Technology o pel Research Center for Leadership in Action de la Universitat de Nova York, on cada quatre mesos, s'organitza un esmorzar amb funcionaris públics de diferent nivell de la ciutat i, fent ús d'aquesta metodologia, debaten iniciatives per posar en marxa a la ciutat.

Jo, si esteu pensant a organitzar algun tipus d'esdeveniment o conferència, us encoratjo a provar-ho. És cert que costa arrencar, però, si el públic participa, fa que tot plegat sigui més dinàmic, interessant i participatiu. El resultat és un diàleg endreçat i amè en lloc dels tradicionals monòleg unidireccionals. I si a l'acte hi afegeixes una etiqueta de Twitter, et garanteixes a la vegada un segon debat a la xarxa.

Podeu llegir més articles de Maite Ruiz al seu blog.