La capella ardent va ser instal·lada ahir al la seu del bisbat a Tortosa Foto: Sofia Cabanes

Nombrosos tortosins van visitar ahir la capella ardent del cardenal Ricard Maria Carles per acomiadar-se de qui va ser bisbe de la diòcesi tortosina durant 21 anys i expressar-li el seu reconeixement. Els sectors més conservadors de la diòcesi han lloat sempre la tasca i personalitat de Ricard Maria Carles, a qui molts fidels agraeixen l’estima que va mostrar al llarg de la seua vida per la ciutat i les Terres de l’Ebre, per bé que ell era valencià, i és a la seua terra on descansaran a partir de demà les seues despulles.

Les restes mortals del cardenal, ex bisbe de Tortosa al llarg de 21 anys i arquebisbe emèrit de Barcelona, han estat traslladades avui des de Tortosa a la catedral de Barcelona, on demà viatjaran cap a València per rebre sepultura. El seu lligam i vinculació personal amb la capital del Baix Ebre durant els anys que va estar al capdavant de la diòcesi de Tortosa van fer que no abandonés mai el contacte amb la ciutat. Hi havia arribat amb aires progressistes, anava vestit amb clergyman i va renunciar al cotxe oficial, fets que va li van fer guanyar simpaties. ‘Don Ricardo’, com era conegut el cardenal, va tornar a fixar la seva residència a la ciutat, a Sant Josep de la Muntanya, quan va deixar l'arquebisbat de Barcelona. “Era un home més senzill del que molts puguessen pensar”, recordava ahir la seua secretària, Paquita Velasco. “Era un home molt volgut, molt afable i dedicat a la gent, i a les Terres de l’Ebre sempre s’hi havia sentit molt a gust”, reiterava el rector Pepe Insa. Ell mateix explicava una curiosa anècdota: “El papa Francesc volia trucar-li ahir, mireu quina delicadesa, i el cardenal Cañizares li ha dit: no truque Sant Pare, ha mort”.

Carles va ser designat bisbe de Tortosa l'agost del 1969 i s’hi va estar fins el 23 de març del 1990, quan va ser nomenat arquebisbe de Barcelona substituint el cardenal Narcís Jubany. Quatre anys i mig més tard, el 26 de novembre del 1994, va ser designat com a cardenal. El 1995 el papa Joan Pau II el va nomenar membre del consell de cardenals per a l'estudi dels problemes econòmics i organitzatius del Vaticà. L'any 2001, quan va presentar la dimissió del seu càrrec, en fer 75 anys com marca el dret canònic, Joan Pau II va atendre les seves peticions i va desmembrar l'arquebisbat de Barcelona en tres diòcesis: una metropolitana a Barcelona ciutat, i dues sufragànies a Terrassa i Sant Feliu de Llobregat.

Malgrat que ell no volia ser considerat un conservador, va defensar un dogmatisme bel·ligerant. El diari El País recordava avui les seues campanyes contra el preservatiu i contra l’avortament, i també els seus enfrontaments a l’Església de base catalana.