Un dels més contundents i insistents a l'hora de reclamar una aportació financera per caminar va ser el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, que en començar l'acte, dut a terme divendres passat, ja va exposar la "necessitat d'una dotació econòmica". Com va comprovar que en els parlaments que van seguir al seu, per part de les autoritats del Govern català presents, no van fer-ne esment, Móra va voler obrir el torn de preguntes i aportacions per part del públic recuperant el seu fil argumental: "Sé que és un moment difícil, però crec que l'Ebre, un cop que té un trampolí, mereix que aquest siga dotat d'un pressupost digne. Si no tenim una dotació digna per fer una web, per elaborar una marca i un pla de comunicació per donar a conèixer la marca al món, no sé si val la pena". El conseller Pelegrí, primer en to de broma, va dirigir-se al delegat del Govern, Xavier Pallarès, per preguntar-li públicament: "Pallarès, tu m'has dit que tenies un raconet d'euros guardat", pregunta davant la que el delegat va assentir seguint-li el joc. Pelegrí va continuar més seriós per avançar que el Govern serà capaç de trobar recursos, per exemple a través de fons europeus, i que esta és la seua voluntat. Una posició que encara no va deixar satisfet el president de la Cambra: "Conseller, una empresa quan neix necessita capital social, perquè la misèria només porta misèria, i de misèria no en volem", va cloure.
Igualment en el torn d'intervencions va voler participar el director del Museu del Montsià, Àlex Farnós, que va recordar que en altres territoris l'Administració ha desplegat importants infraestructures, com és el cas de Tarragona amb el port, o Reus amb l'aeroport, i va afirmar que "a les Terres de l'Ebre massa vegades se'ns percep com un recurs natural, i això cal matisar-ho, perquè aquí els arbres els cultiva la gent, i això és agricultura, memòria i patrimoni, però el nostre model necessita un suport com altres territoris tenen".
L'exdirector dels serveis territorials de Medi Ambient a les Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, també va aportar el seu gra d'arena reivindicatiu: "Els Governs es han de veure una mica més, i això vol dir compromís per resoldre el dèficit en infraestructures, en serveis... per exemple quan la gent ve a l'Ebre a través de l'estació de l'Aldea, què fan quan arriben?". Altres interpellacions, com ara la d'Albert Juanola, directiu d'Infosa, van anar en la línia de demanar més informació per tal de conèixer bé les implicacions i oportunitats que s'obren per ser Reserva de la Biosfera.
El delegat del Govern, Xavier Pallarés, va cloure taxatiu l'acte en acabar les intervencions demanant "confiança". "Hem avançat fins aquí i ara comencem a caminar amb la declaració, farem jornades informatives i el que calga, l'objectiu ara ha de ser no perdre el temps", va afirmar.
Associació privada
Una associació privada s'encarregarà d'impulsar el pla d'acció i les directrius per potenciar la marca Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, segons va anunciar en la reunió el conseller Pelegrí. El Govern proposa que l'associació estiga constituïda pel Consorci de Serveis Agroambientals de les Terres de l'Ebre i el Montsià (Code), la Cambra de Comerç de Tortosa, els quatre consells comarcals i la Diputació de Tarragona. També es crearan observatoris i taules sectorials dependents del consell executiu i les corresponents comissions consultives i grups de treball . Hi hauran, va explicar, quatre eixos estratègics principals que han de regir el pla d'acció: el socioeconòmic, el patrimoni natural i biodiversitat, el de recerca i el de comunicació, difusió i educació.
L'associació privada Ebrebiosfera, un cop constituïda, definirà les directrius per establir i potenciar la marca de la reserva i, d'acord amb els especialistes del Govern de Catalunya en la certificació de qualitat, regularà els productes, serveis i establiments que podran ser etiquetats com a representatius dels valors de l'Ebrebiosfera. Aquesta certificació serà de caràcter privat, i estarà concedida, controlada i gestionada per l'associació privada, amb l'assessorament del Govern de Catalunya.
Pelegrí ha explicat que "ja s'ha començat a treballar perquè la Reserva sigui una eina per gestionar millor el territori i suposi una marca de qualitat reconeguda mundialment que ha de fer compatible la preservació de l'entorn com el desenvolupament econòmic sostenible de les Terres de l'Ebre". Es tracta, doncs, de remarcar la importància del sector primari i dels productes de l'Ebre, així com de la seva riquesa patrimonial natural i arquitectònica.
