Al mes de juny passat, després del primer confinament, es va presentar la campanya #JoComproaCasa, que ara, després de la segona onada, ha tornat a potenciar-se. Què reivindica la campanya?
La idea d’esta campanya, com bé dieu, va sorgir en ple confinament. Evidentment, quan hem hagut d’estar tancats a casa, la gent no podia sortir, ni anar a comprar als comerços. Va ser quan se’ns va ocórrer el lema del #JoComproaCasa per tal que la gent, un cop podés sortir, no marxés a fora a comprar.
Des de l’Ajuntament, pensem que el comerç és un element molt important per al poble, és allò que dóna vida al poble, perquè un poble sense comerç no tindria cap sentit. Estem en l’era del s.XXI, internet ha fet que puguem comprar una cosa en línia a les 9 del matí i a les 4 de la tarde la puguem tenir a casa, sense molestar-te ni en sortir. Però tot això és molt gelat. El que et dona vida és la relació de confiança que estableixes amb aquella botiguera o botiguer, és això el que fa poble. Per això per nosaltres és tan important incentivar el comerç local. De fet, ja es veu. Els carrers on s’aglutina el comerç són els que concentren la vida del poble, en aquells carrers on no hi ha comerços només hi passa la gent que hi viu.
#JoComproaCasa ha servit per llençar un missatge de conscienciació a la gent per tal que done el suport que es mereixen els nostres comerciants, que cada dia, pel sol fet d’apujar la persiana del seu negoci, ja tenen despeses.
Una de les capsules més emotives que han protagonitzat la campanya és la història contada per Pepito ‘Lo Guapo’ sobre la història del naufragi del Santa Petra. Creu que, com es va fer aleshores, els rapitencs estan responent per ajudar el teixit comercial del poble?
Sí, la gent del poble ha respost. Després de llançar per primer cop la campanya hem anat constatant, parlant amb diversos comerciants, que la gent es va bolcar molt. No tot ha estat conseqüència de la campanya, és clar, però sí que hem detectat que la gent va respondre de manera molt positiva i els comerciants van estar molt contents en general. A més, es va veure, que la gent comprava amb la intenció d’ajudar el comerciant del poble. Evidentment que si compres una cosa és perquè la necessites, però es va veure clarament que molta gent no es va esperar a comprar certes coses més avant, o que no va anar a comprar-les a un altre poble o directament a comprar-les per internet. La gent va optar per comprar al poble.
[blockquote]«Vam pensar en crear uns concursos d’engalanament d’aparadors i de balcons que motivés la gent a sortir al carrer i animar novament el consum en comerços del poble»[/blockquote]
També incidint en les festes nadalenques, des de la regidoria de Comerç s’ha impulsat dos concursos d’engalanament, d’aparadors i de balcons, respectivament. Amb quin objectiu?
Estos concursos venen donats perquè estes no seran unes festes nadalenques com les que hem tingut sempre, sinó que hem de conviure amb unes mesures restrictives que afecten no només els contactes socials sinó també la mobilitat,... i tot plegat en un context de crisi econòmica generada per la pandèmia. En esta situació, coses tan habituals com els amics invisibles, molts “caga tions”, regals entre companys de feina,... possiblement enguany no serà possible. Per això vam pensar en crear algun concurs que motivés novament el consum en comerços del poble.
La Regidoria de Comerç i la Unió de Comerç rapitenc intentem anar sempre a una. En este sentit, des de fa 3 anys, la Unió de Comerç organitza durant la festa d’Orígens un concurs d’aparadors. A partir d’aquí, vam pensar que seria bona idea transportar esta idea a les festes de Nadal per fer un concurs d’aparadors entre els botiguers del poble i també que la gent es podés afegir en un concurs d’engalanament de balcons.
Val a dir, que s’han fet ja uns aparadors increïbles. Fan enveja i val molt la pena anar a passejar només per veure’ls.
Per als premis d’este concurs d’aparadors s’ha implicat també la Estació Nàutica, que és qui entregarà els premis, que consistiran en una sortida guiada de paddle surf per a dos persones.
Este concurs la veritat és que dóna vida. Invita la gent a parar-se a mirar aparadors i qui sap a entrar i a interessar-se pel que s’ofereix.
La campanya #JoComproaCasa es va impulsar el mes de juny passat per primer cop i ara, en festes nadalenques, s'ha tornat a potenciar Foto: Sofia Cabanes
I en la vesant més ciutadana, en què consisteix el concurs?
Sí, la idea en este cas va vindre del concurs d’engalanament de balcons que es va fer per Sant Jordi.
Cal dir, que hi va haver fa unes setmanes una certa remor a les xarxes socials en contra que els ajuntaments es gastessen diners en l’enllumenat de Nadal i que ho donessen per a ajuts. Això, personalment, no ho comparteixo, perquè el fet d’enllumenar els carrers encomana alegria, començant pels més menuts de casa. Són unes dates especials, i al final, l’enllumenat no deixa de ser un imant, una atracció per tal que la gent surta al carrer i compre. Però tampoc hem de deixar de banda la il·lusió col·lectiva que representa el Nadal. Si al poble no hi hagués res, a les 6 de la tarda ja estaríem tots tancats,...
I pel que fa a la idea d’engalanar els balcons, ve per la mateixa idea. Fa uns anys enrere, hi havia cada casa que la veies superdecorada. Darrerament això ha anat decaient. Vam pensar que el Nadal seria una bona ocasió per recuperar els balcons engalanats, agafant la idea de Sant Jordi. És una activitat que pot ser molt de pares i fills, de crear vincles entre familiars. I si ho fem en forma de concurs pensem que la gent pot estar més motivada a fer-ho. En este cas el premi és un sopar per a dos persones, també cedit per l’Estació Nàutica.
[blockquote]«La gent que està comprant al poble per convicció t’adones que fa un gran esforç i és un acte valent envers l’economia local»[/blockquote]
Per què és important, ara més que mai que la gent de la Ràpita compre al poble per Nadal enfront d’altres opcions?
Com sabeu, França ha sortit a dir obertament que la gent no compre a Amazon. També l’alcaldessa de Barcelona va sortir dient que la gent no comprés en esta plataforma. Nosaltres no podem ser menys. Ja no vaig tant a que la gent compre al poble que, evidentment seria la millor opció, sinó que, com a mínim, compren al territori. Potser no cal anar a Barcelona o comprar per internet. Com més a prop comprem millor. Pensem que a les Terres de l’Ebre tenim poca indústria i, si no incentivem el comerç poca cosa més ens quedarà. Hem d’aprofitar el que tenim, perquè, de fet, tenim de tot. Hi ha comerços per a totes les preferències i necessitats.
Sembla que, accentuat també pels efectes de la pandèmia, s’estiga perdent el fet social de sortir al carrer simplement a mirar aparadors,...
Sí, s’està perdent... Perquè la pandèmia ho està fent tot més difícil. Ja no és només el fet de portar la mascareta, sinó el fet d’haver-te d’esperar fora si dins ja hi ha massa gent,... són incomoditats. Al final, la gent que està comprant al poble per convicció t’adones que fa un gran esforç i és un acte valent envers l’economia local, perquè al final sempre és més còmode quedar-te calentet a casa amb la mantenta i agafar el mòbil per comprar. Realment, el petit comerç està lluitant contra un monstre, estes grans empreses no els representa cap esforç que t’arribe una peça a casa, te la proves i la tornes si no t'agrada,... en una botiga de poble si algú es prova la roba i la torna, després l’has de desinfectar,... tots estant fent un gran sacrifici per tirar endavant. Per això, retornant a la filosofia del vídeo del Sant Petra, t’adones que hem d’anar tots a una, perquè si no el petit comerç s’afonarà i no ho podem permetre. Imagineu-vos què seria d’una Ràpita sense comerços.
[blockquote]«Els comerciants han d’aprendre a obrir nous camins a través del mercat online. Si el tenen les grans multinacionals, també ho ha de fer el petit comerç»[/blockquote]
Com a regidora de Comerç deveu rebre les inquietuds i preocupacions per les quals passen els comerciants del poble, què li transmeten?
Bé, el que em transmeten sobretot són les dificultats econòmiques per les quals estan passant. Això és el principal problema. La gent ha reduït molt el seu consum, no surt a comprar. I no només això, sinó que, com que tampoc es preveuen celebracions extraordinàries, com ara Cap d’Any, o casaments,... etc, tampoc existeix aquell sector de consumidors que fa una despesa “extra” per tal d’assistir a estos esdeveniments. Les necessitats extraordinàries han caigut en picat.
Si posem com a exemple una perruqueria, potser sí que durant el dia a dia, la gent hi acudeix per a rebre els serveis bàsics, però s’ha perdut en els darrers mesos aquells serveis extraordinàries de casaments, comunions, celebracions,... etc. Si posem com a exemple les botigues de roba o les floristeries, passa el mateix. És molt fort per a ells, perquè diguem que el dia a dia els servia per cobrir les desespeses i els serveis extraordinaris servien per fer-se un sou. Ara no hi ha beneficis pràcticament,...
Els comerciants ens transmeten la necessitat que els fessem suport en tot el que estigue a les nostres mans. Nosaltres estem disposats a posar de la nostra part, però també els responem que ells han de fer el pas d’adaptar-se els nous temps, sobretot pel que fa al comerç electrònic. En este sentit he de dir que la Unió de Comerç Rapitenc ja fa molt de temps que hi està treballant. Tenen un market place en funcionament des d’on es fa venta online. Els comerciants han d’aprendre a obrir nous camins a través del mercat online. Si el tenen les grans multinacionals, també ho ha de fer el petit comerç.
La pandèmia està accelerant esta transformació cap al comerç digital?
Sí, estic veient una transformació brutal en este sentit. Perquè, per una banda, la Unió de Comerç Rapitenc ja ho estava treballant, és a dir, que no els ha agafat desprevinguts. I, per l’altra, que la pandèmia ho ha accelerat a passos agegantats. I també he de dir que la pandèmia ha ajudat a impulsar la transformació horària, amb cites prèvies als comerços més adaptades als horaris dels clients.
No tenia massa sentit els horaris de tota la vida. És una opinió personal que sempre els he transmès. Si obres a les 10 i tanques a les 13h, la gent que treballa difícilment s’ho podrà combinar per anar a comprar. El mateix passa en l’horari de tarde de 17h a 20 hores. Ara han vist que conferint cites prèvies adaptades a l’horari dels clients, com per exemple a les 13:30 o a les 15:30, han sortit guanyant. Hem d’anar cap aquí, a poder europeïtzar els horaris i poder conciliar la vida laboral i familiar.
Durant el 2020 l'Ajuntament de la Ràpita ha destinat ajudes de 500 euros directes a comerços de la Ràpita afectats pel confinament Foto: Sofia Cabanes
Temeu, malgrat tots els esforços que s’estan fent, que després d’esta tercera onada de la pandèmia que ja s’anuncia després de les festes nadalenques, hi haja establiments que decidisquen tancar la paradeta definitivament?
És possible que passe. No serem l’Astèrix i Obèlix de la Gàl·lia. Per desgràcia, gairebé segur que algun caurà, perquè si passa a tot arreu, també passarà aquí.
És cert a la Ràpita, pel que fa al sector teixit comercial, un cop arribava Setmana Santa, tots els caps de setmana hi havia molta activitat comercial, amb molta gent pel poble fent turisme de caps de setmana. Vull pensar que això tornarà. Evidentment, aquí hi haurem de posar tots de la nostra part, però potser per les ganes que tinc que tot torne a la normalitat com a rapitenca i com a regidora de Comerç, sóc optimista en este sentit.
Després de la primera onada del coronavirus l’Ajuntament va impulsar un paquet de subvencions directes per als comerços, empreses, pimes i autònoms que es van veure afectades pel confinament i les mesures restrictives. En què van consistir estos ajuts?
Sí, un dels aspectes en què es va bolcar l’Ajuntament des de l’inici de la pandèmia va ser en ajudar els comerços. El teixit comercial va ser un dels grans damnificats pels confinaments més servers, en haver de tancar les seues portes. En aquell moment, vam fer una sèrie de comissions per a seguir l’afectació de la pandèmia sobre este sector. Això va venir promogut per la Regidoria de Promoció Econòmica, juntament amb la Regidoria de Comerç i la Regidoria de Turisme i vam intentar donar resposta als primers obstacles amb què es va trobar el teixit comercial del poble.
El primer que vam fer va ser paralitzar el pagament dels impostos d’ocupació de la via pública. Amb l’impost de les escombraries vam fer el mateix. Llavors engeguem una línia directa d’ajuts d’uns 500 euros per al comerç. Aquell comerç que ja havia tingut una reducció del seu impost d’ocupació de la via pública per la terrassa o de les escombraries per valor de 500 euros ja no optava a este ajut, però si una botiga no s’hi podia acollir en la seua totalitat, és a dir, posem per exemple que els ajuts anteriors li permetien estalviar 50 euros les la taxa d’escombraries, però en no tenir terrassa no es podia acollir als altres ajuts, rebia els 450 euros restants.
Això no vol dir que no continuem obrint línies d’ajut, perquè al pressupost del 2021 hem previst la creació d’una partida específica d’ajuts en temps de covid.
Imagino que enguany, tenint en compte que no estava previst a nivell pressupostari l’arribada d’una pandèmia, a nivell de regidories heu hagut de retallar moltes partides.
Clar, en el moment que va començar la pandèmia al mes de març, des de totes les regidories es va fer un estudi per decidir quins actes quedarien anul·lats per les restriccions pròpies de la pandèmia. També val a dir que des de moltes entitats locals es va col·laborar i es va comunicar a l’Ajuntament quins actes no podrien organitzar. A partir d’aleshores es va anar decidint destinar aquelles partides a injectar ajuts.
Val a dir, que a banda de les ajudes mencionades abans al teixit comercial i empresarial, una part important d’estes ajudes també s’han destinat a Serveis Socials, on la Regidoria que comanda esta àrea ha tingut un paper molt important. Gran part de les partides estalviades s’han destinat a ajuts socials per a la població més vulnerable de la Ràpita, en menjar, despeses de llum, aigua, lloguer social,... etc.
Conxi Vizcarro va ser regidora de l'equip de Govern en l'anterior mandat, primer PSC, i després dels fets de l'1-O com a regidora no-adscrita. En els passats comicis municipals es va presentar com a número 2 a la llista d'ERC Foto: Sofia Cabanes
De cara al 2021 el pressupost ja preveu específicament un fons de contingència per a estes situacions.
Efectivament, s’ha constituït una borsa, uns fons de contingència on, segons la necessitat que hi haurà s’anirà injectant ajuts, depenent és clar de l’evolució de la pandèmia. S’anirà treballant la manera de donar resposta als sectors més necessitats ja des d’una partida pensada específicament per a això.
[blockquote]«Veient l’evolució de tot plegat, veig més a prop que lluny el final del túnel»[/blockquote]
Estem a punt d’acabar el 2020, són unes dates en què solem pensar en els propòsits i desitjos per a l’any vinent. Com penseu que estarem a desembre de 2021?
Jo sóc molt optimista. Penso que veient l’evolució de tot plegat, veig més a prop que lluny el final del túnel.
Segurament les mascaretes i el gel hidroalcohòlic han vingut per quedar-se, però crec que recuperarem bona part de la nostra vida quotidiana. Sóc tan optimista que espero que puguem arribar a fer Festes l’any que ve, però clar no tinc una bareta màgica i també sóc conscient dels perills que encara tenim. Continuem tenint massificacions de gent i situacions que no ens ajuden a avançar. Demano a la gent que emprenguem estes festes nadalenques i els mesos que vindran amb responsabilitat. Si és així, el desembre de l’any que ve podrem brindar, fer una encesa de llums amb xocolatada per als xiquets com tots els anys i una festa de cap d’any de veritat.
