El Departament d’Agricultura està executant durant este mes de febrer cremes controlades al Parc Natural del Delta de l’Ebre. L’objectiu de les cremes és reduir l’acumulació de biomassa i matèria orgànica en ambients humits que actualment compromet el moviment de la fauna que hi habita.  
 
Per l’any 2015 s’han definit 6 unitats d’actuació que inclouen 35,2 hectàrees. Les feines les executarà personal del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i del Cos d’Agents Rurals amb la direcció i coordinació del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals i els tècnics del Parc Natural. Està previst realitzar la crema controlada de senill a les següents zones del Parc: Zona Dotze, la Platjola, Ullals de Baltasar,  i altres petites àrees disperses de les zones naturals del Delta.
 
El senillar és un ambient vegetal molt freqüent al delta de l’Ebre dominat pel senill (Phragmites australis). El senill és una planta que, si les condicions són adequades, acaba per ocupar grans extensions i desplaça les altres espècies vegetals. La seva reproducció és bàsicament vegetativa, utilitzant els seus rizomes (arrels) per expandir-se, de forma que un nombre limitat d’individus poden ocupar una gran extensió de terreny.
 
Al Delta trobem senillars en molt bon estat al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu. Estos són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus com les de la família de les ardeides, els ràllids (polles i rasclons) i altres espècies d’aus que hi viuen hi nidifiquen com els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols...). Degut a la seva elevada productivitat, any darrere any, es produeix una gran acumulació de matèria orgànica i restes de senill mort, associat a una manca d’oxigen, que produeix un envelliment progressiu d’esta comunitat.
 
El foc té un efecte positiu sobre el senillar perquè elimina restes vegetals mortes i el nou senill surt a la primavera amb més vigor. Tot i això, les cremes són una eina de gestió que s’ha d’utilitzar amb precaució, a fi de no produir danys sobre tercers o a la mateixa vegetació o fauna. Este Pla, que es desenvolupa anualment el mes de febrer, és una eina de gestió clau per a regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits.
 
En esta època de l’any la vegetació reuneix les condicions òptimes per a realitzar esta operació i no afecta el període reproductiu de les aus. L’objectiu d’esta planificació és evitar la crema de superfícies excessives sobre una zona en un mateix any. Per tal que l’impacte sigue el mínim possible, es cremen les zones designades de forma fraccionada en quatre o cinc anys.