El seu nom complet és Cristina Monllau Castellà; va nàixer a Tortosa ara fa 29 anys i molta gent la coneix per la de Castellà, el nom del negoci familiar Confeccions Castellà. Va marxar a viure a Tarragona a estudiar i des de llavors he viscut a Maribor, Eslovènia, Reus i ara Esparreguera. El passat 30 d'agost va estrenar el seu primer EP Una vez más, elseu primer treball en solitàri. Es defineix com una persona inquieta i poc conformista però que està aprenent a gaudir del procés i no a viure només pels resultats, que pensa, no sempre depenen de l’esforç i dedicació. Cantant, productora musical, dissenyadora i enginyera electrònica.
Esta jove tortosina establerta a Esparreguera és una apassionada amb el que fa ja siguin els projectes de dissenys, la música i la formació que està posant en marxa per a ajudar a artistes a que aprenguen a gestionar els seus projectes i el seu temps com es fa a les empreses avui en dia. Este projecte s’anomena Proyectos Papaya i obre les portes la setmana que ve. Descobreix a esta jove emprenedora ebrenca a través d'esta entrevista.
Qui és Cristina Monllau, músic, cantant, enginyera electrònica, productora o dissenyadora?
Crec que Cristina Monllau és justament un conjunt de tot això. Estem molt acostumats a que si estudies una carrera (en el meu cas enginyeria electrònica) t’has de quedar treballant d’això, o almenys és el que això m’imaginava jo. I, bé, si et poses a treballar i t’agrada, endavant, però en el meu cas sentia que em faltava alguna cosa més així que vaig decidir seguir provant i formant-me fins a arribar a treballar de dissenyadora de productes digitals, on he arribat en un temps rècord a participar en projectes molt innovadors i també en empreses tan reconegudes com Telepizza, Banc Santander i el diari Ara. Tot i això arribat aquest punt, sis anys més tard tampoc n’he tingut prou. La música, durant tot aquest procés de descobriment, sempre m’ha acompanyat però no m’havia donat mai l’oportunitat de donar-li el protagonisme que per a mi tenia, com ara. I crec que ara, tot i que és un camí menys estable i menys còmode que el que he recorregut fins ara (treballo de dissenyadora com a autònoma per poder-ho compaginar amb la música) és quan més jo i més feliç estic sent.
"La música, durant tot aquest procés de descobriment, sempre m’ha acompanyat però no m’havia donat mai l’oportunitat de donar-li el protagonisme que per a mi tenia, com ara"
Com arriben a la seua vida totes aquestes facetes?
Totes aquestes facetes arriben a la meua vida escoltant-me molt i treballant per trobar un estil de vida que m’ompli encara que no fos el que la gent s’imaginava quan em vaig treure la carrera d’enginyeria. A la cançó de Malditas voces (sortirà a l’octubre) justament parlo d’aquest tema.
El passat dia 30 presentava la cançó Prou que forma part del seu primer EP Una vez Más. Què volia explicar amb aquest tema?
Prou, és una crítica al fet d’haver de sortir de l'armari a ple segle XXI i que això encara sigui tema de conversa. Parteix de la vivència que vaig tenir a l'adolescència i els primers anys d'universitat quan encara estava descobrint la meva sexualitat. De fet, a nivell de producció vaig voler jugar amb l'efecte d'estar tancat i poc a poc anar-te alliberant amb l'harmonia de la cançó.
I les altres tres cançons de què parlen?
La primera cançó que vaig composar i produir és Una vez Más. Li dona nom a l'EP i és la última que sortirà. Parla de la història de retrobament amb la meua actual parella. Feia uns anys que ens coneixíem, de fet feia un anys ho havíem intentat però la cosa no va quallar però vam reconnectar quan, per casualitat o no, va vindre a actuar amb la seua companyia a Reus, a un carrer d’on jo m’havia mudat feia tan sols una setmana. Vaig decidir que aquest seria el nom de l'EP perquè és el que significa per a mi aquest projecte: literalment, un cop més tinc aquesta necessitat de fer música, tinc aquesta necessitat de deixar-me portar per l’art i per fi, tinc la confiança i força per fer fins i tot la meva pròpia com en aquest cas. La primera cançó que vaig publicar del disc, el 18 de juny, s'anomena Superpoderes i va ser un regal que li vaig fer al meu fillol pel seu primer aniversari. Explico com vaig reaccionar quan ma germana em va dir que ella i la seva parella serien mares i tot el què aquest fet ha significat per a mi.
"No puc afirmar que s’ha avançat prou quan jo molts cops per fer-li un petó a la meva parella al carrer encara noto certes mirades o quan sento els debats a la tele sobre la llei trans"
Malditas voces, que sortirà a l’octubre, parla sobre un tema que per a mi ha estat clau al llarg de tota la meva vida. Parla tant les veus pròpies com de la gent que t'envolta que t'intenta "protegir" dels teus somnis, perquè “serà complicat” o “fa por la inestabilitat”, una vida menys convencional, etc. En el meu cas, jo durant uns anys em vaig convèncer de que no tenia res a fer amb la música, i inclús vaig dubtar de les meves capacitats de crear i interpretar: vaig renunciar durant un temps a aquesta part de la meva vida, anul·lant-la només pel fet d’encaixar o no decebre. És per això que vaig voler que l'element principal d'aquesta cançó fossin les veus, i part dels instruments parteixen de les meves veus gravades i samplejades fent acords que acompanyen la veu principal.
Creu que la societat ha avançat prou de la mà del col·lectiu LGTBIQ+ o encara cal donar passes endavant?
Crec que s’ha avançat i molt aquests últims anys. De fet, penso que molts adolescents ja creixen sent conscients de totes les opcions que tenen i no suposa un trasbals tan important per a la seva persona formar part de la comunitat. Tot i això, alhora també crec, que en tot el que està passant últimament a nivell polític i per tant, social, s’estan donant molts passos enrere.
Molta gent diu que ja s’ha normalitzat totalment, jo no estic d’acord. S’ha avançat? Sí. Que a molts llocs està encara pitjor? També. Però no puc afirmar que s’ha avançat prou quan jo molts cops per fer-li un petó a la meva parella al carrer encara noto certes mirades o quan sento els debats a la tele sobre la llei trans i altres comentaris que deixen molt a desitjar de professionals amb un altaveu tan gran.
Li va ser més difícil expressar la seua condició sexual per viure lluny de la gran ciutat?
Em va costar primer acceptar-la perquè jo vaig créixer sense tan sols ni plantejar-me una opció de vida que no fos la heterosexualitat. No és fins als 17 anys (i jo ja tenia amics propers que formaven part de la comunitat) que començo a jugar a futbol i conec a companyes que ja formaven part de la comunitat i elles sí que ho tenien normalitzat que jo em vaig començar a fer preguntes i a plantejar-me que jo fos diferent del que s’esperava al meu entorn o del que m’havia imaginat. Evidentment, pensar que pots decepcionar a algú proper per ser qui ets costa de digerir, però al final tots hem fet el nostre procés i això ens ha portat a bon port.
Va néixer a Tortosa i actualment viu a Esparreguera. L'han marcat o deixat alguna empremta ambdues ciutats per decidir que volia dedicar-se a la música?
M’ha marcat sobretot Esparreguera que és un poble molt viu a nivell cultural i he trobat uns entorns que m’han recolzat moltíssim i m’han donat ales. Començant per la meva parella i els meus sogres però també de gent que m’he anat trobant pel camí.
"Durant uns anys em vaig convèncer de que no tenia res a fer amb la música, inclús vaig dubtar de les meves capacitats de crear i interpretar"
A Tortosa, fa anys que no hi visc i no estic molt dins al “mundillo”. Tot i això segueixo vinculada amb la música ja que cada any participo com a voluntària al Va per tu vidal i puc seguir connectada i descobrir grups que Jordi Fusté i Esther s’encarreguen de seleccionar i portar-los a Tortosa. Tot i això espero poder fer sonar la meua música per les meues terres este pròxim 2025 que estem començant ja a pensar en concerts en directe.
Esparreguera és teatre, hi participa formant part d'alguna companyia?
He participat a alguna performance de LALTRE col·lectiu, una companyia jove del poble que fa, sobretot, teatre contemporani. De fet, tinc l’oportunitat de participar, com a productora musical, a la seua propera obra que s’estrenarà al març de 2025 dissenyant el seu espai sonor. A més, també vaig a classe de cant, dansa i interpretació amb la Moderneta i he participat als recitals, aquest últim com a Donna de Mamma Mia.
A Tortosa forma part d'alguna entitat social, grup musical que li permeti conservar el vincle amb la ciutat?
Formo part, com he comentat, de l’associació Va per tu Vidal, tot i que m’agradaria tenir algun altre vincle per participar més activament als esdeveniments de la zona.
Quan va decidir formar-se com a productora musical? Amb quin estil musical és sent més còmoda per encarar els seus treballs?
Vaig decidir començar-me a formar-me ara farà un any, amb la mentoria que s’anomena Prodúcete i per a mi ha significat un abans i un després. Durant la formació, a part de tenir donar-me les eines per poder començar a crear la meua música, he pogut tenir a un professional assessorant-me de com podia donar-li un so professional.
Actualment em sento molt còmoda fent cançons de pop electrònic, és el que em surt quan començo a composar i a produir. Escolto música molt diversa però a l’hora de crear és amb el que, de moment, em sento més còmoda i crec que encara em queda molt experimentar i aprendre en aquest gènere.
També treballa la música chill-out, d'on li ve aquesta inquietud?
Quan vaig començar a produir el meu EP no en tenia prou i volia experimentar sons i crear cançons que puguessin transmetre sense lletra i que ajudessin a centrar-te en tu mateix i a baixar revolucions. Aquesta músicam LoFi, jo la utilitzava tan sols per a estudiar o treballar, però últimament em serveix molt per crear-me moments de calma amb mi mateixa. I això és al que vull contribuir amb el meu projecte Monblau.
"Espero poder fer sonar la meua música per les meues terres este pròxim 2025 que estem començant ja a pensar en concerts en directe"
Com va ser el procés de passar de cantar covers a les plataformes digitals a adonar-se que havia d'intentar el somni de ser cantant?
Va ser un procés d’empoderament i aprenentatge. Quan cantava covers ja tenia les meves primeres composicions, però no estava preparada per compartir-les. Al final quan interpretes la cançó d’algú altre, la fas teua, però a nivell personal no t’obres de la mateixa manera que quan publiques les teues cançons. A més, durant aquest camí, també m’he estat formant i segueixo formant-me amb altres rames que un artista independent necessita conèixer com la distribució, marketing digital, etc. La frase de “actualment un cantant/músic no només pot dedicar-se a fer música” és totalment certa.
En un futur veure'm un disc de llarga durada de Cristina Monllau?
Si tot va com està planificat sí. De fet ja s’estan coent idees i col·laboracions que faran créixer aquest repertori.Ara ja fa uns mesos que amb tot el llançament no puc posar-me a produir com a tal i ja torno a tenir la necessitat de crear.
Ara que han passat Festes de la Cinta es veu movent la seua música pel territori i fins i tot actuant com ho fan altres músics del territori en un dels escenaris de la Festa Major de la seua ciutat?
M’encantaria. Seria un somni actuar on he vist tants artistes als que admirava i envoltada de la meva gent. I m’agradaria no només quedar-me a Tortosa, sinó participar a alguns dels festivals que es fan per territori per contribuir al moviment cultural que està creixent molt aquests últims anys.
Com a la seua cançó cal intentar complir els somnis un cop més, les vegades que faça falta?
Exacte, sempre que sentis la necessitat de fer-ho i et faci bé. Jo vaig haver de desconnectar uns anys per reconnectar amb la força que ho he fet i també em sembla totalment lícit. Intentar-ho o no, és decisió de cadascú i del que necessiti. Jo en el meu cas, tal i com dic a la cançó, vaig intentar un camí més convencional però sentia que estava apartant una part de mi. Però penso que això és decisió de cadascú, simplement, ser lliures de decidir si vols lluitar perquè et fa bé o no. Però si et fa bé, aprèn a gaudir del procés, que al final és el que compta. La gent que et trobes pel camí, les experiències, etc.
On podem descarregar i escoltar les seues cançons?
Les podeu escoltar a totes les plataformes digitals, Spotify, Apple Music, Amazon Youtube. I les podeu descarregar a Apple Music.