Van aconseguir accedir, a principi del 2014, a pisos de lloguer de dos i tres habitacions, de nova construcció, amb parquet, aixetes de qualitat, bombes de calor i en un carrer principal de la Ràpita, per quantitats que oscil·laven entre els 150 i els 200 euros mensuals. A totes llums, una ganga. Els pisos es van ocupar ràpidament. Això sí, els nous inquilins van haver de fer front a una despesa d’entrada per donar d’alta l’aigua i la llum. Van acceptar este condicionant que els imposava l’empresa arrendatària, Tesello SL, la qual a la vegada havia arrendat els immobles a la propietària, Catalunya 2007 Promocions SL, convençuts que valia la pena l’esforç econòmic inicial, d’uns 1.300 euros, a banda de les fiances. Allò que desconeixien els llogaters, però, és que l’immoble en qüestió, al número 44 del carrer Joan Tibau, estava en procés d’execució hipotecària per impagament. Començava així un despropòsit immobiliari que, després d’un any de lluita i d’insomni, està derivant en ordres judicials de desnonament que amenacen els llogaters a quedar-se al carrer. El cas presenta alguns detalls que l’eleven a la categoria de rocambolesc, incloses decisions judicials que els afectats veuen “incomprensibles” i que ajuden a posar-los contra les cordes quan, en realitat, ells no se senten més que les víctimes del que consideren "un entramat" que volen desentrellar, tal com apunta Jenny Grau, una de les veïnes afectades.

El cas es va destapar ara fa un any, quan una carta, a la qual van accedir casualment els nous veïns, els va fer saltar totes les alarmes. Els pisos que havien llogat a la mercantil Tesello Inversiones SL, alguns a través de dos immobiliàries rapitenques, estaven sense ells saber-ho en procés de subhasta. L’entitat bancària que ostentava els crèdits hipotecaris subscrits en el seu dia per part de la promotora i propietària del bloc de pisos, Catalunya 2007 Promocions SA, procedia a l’execució hipotecària per impagament. Es dóna la circumstància que el novembre del 2013, Catalunya 2007 i Tesello, representades per Pedro Comabella i Marco Francisco Javier Bartolomé, respectivament, van signar un contracte privat, més endavant elevat a públic, pel qual la primera cedix els pisos en arrendament per a la seua explotació per part de Tesello. És l’administrador únic d’esta mercantil a partir de desembre del 2013, Marco Antonio Blanco, qui havia tancat els contractes de lloguer amb els particulars ara afectats.

Els veïns, angoixats com estaven i dolguts per l’estafa de la qual es consideren víctimes, per part de Tesello, Catalunya 2007 i les immobiliàries, en diferent mesura, van decidir presentar una denúncia penal contra les dos societats per estafa immobiliària. La primera sorpresa, però, va arribar amb la decisió del Jutjat n. 4 d’Amposta d’ordenar l’arxiu provisional de la causa en considerar que en els fets denunciats no hi veia indicis de delicte. “Ens vam quedar molt sorpresos perquè érem una vintena de veïns que havíem entrat en lloguer en uns pisos que, sense saber-ho, estaven en execució hipotecària, els fets eren flagrants”, apunta Laude Puig, també afectat. El jutge també ha desestimat el recurs i ara el cas deriva a l’Audiència de Tarragona. “El jutjat va arxivar la causa sense practicar cap diligència quan hi ha indicis per investigar quina possible relació de connivència entre Tesello i Catalunya 2007 hi podria haver per obtenir benefici a través d’un frau de llei com el que en este cas es pot intuir, i més quan les dos empreses han arribat a tindre els mateixos gestors”, apunta l’advocada dels veïns, Raquel Bonilla.

A mans de la Sareb
Va ser el Jutjat Número 1 d’Amposta qui va procedir a l’execució hipotecària. La subhasta va quedar deserta i les finques van quedar adjudicades a la Societat de Gestió d’Actius Provinents de la Reestructuració Bancària, popularment coneguda com a la Sareb. “El nou obstacle va ser convèncer la Sareb que acceptés la legítima ocupació dels immobles per part dels inquilins, fet que no va ser fàcil perquè considerava invàlids els contractes”, apunta Jenny. Perquè, en realitat, per bé que havien signat els contractes amb Tesello, era Catalunya 2007 la propietària dels pisos, sobre els quals havia pactat amb Tesello la cessió dels drets d’arrendament. Però els llogaters, una vintena de famílies -a banda hi ha una desena de propietaris més-, havien acatat ja la despesa inicial, i van aferrar-se als contractes de lloguer, de manera que, constituïts en plataforma, han anat defensant els seus drets legítims per no quedar-se de cop sense casa. I sí, van salvar el nou escull, aconseguint convèncer la Sareb de la legitimitat dels contractes. El maldecap, però, no estava resolt, ni de bon tros. I és que, d’altra banda, una clàusula contractes de lloguer estipulava que les despeses corresponents a la comunitat de propietaris anaven a càrrec de Catalunya 2007, que al juliol del 2014, tenia ja un deute acumulat de 88.000 euros, la qual cosa ha posat la comunitat de propietaris en una situació econòmica més que complicada.

I encara hi ha una altra qüestió per acabar d’embolicar la troca, de fet, la que els ha posat ara mateix contra l’espasa i la paret. I és que els veïns van optar per no pagar el lloguer a l’empresa que, defensen, els va estafar, de manera que van demanar al jutjat la consignació d’un compte corrent on anar dipositant la part del lloguer que corresponia en lloc de fer efectives les quantitats a Tesello fins que el procediment d’execució hipotecària quede definitivament resolt. L’import del lloguer, a més, incloïa una part, 50 euros, que era els que l’arrendatari havia de pagar en concepte de comunitat de veïns, obligació que no complia, i també van demanar-li al jutge pagar directament a la comunitat. Però, de nou, bufetada judicial: ni el jutge del número 1 ni el del número 4 van acceptar les dos peticions respectives de consignació de compte.

I així les coses, resulta que ara ha mogut peça Tesello, i de quina manera. La societat ha començat a interposar demandes per impagament contra els llogaters i davant la seua sorpresa, els jutjats d’Amposta han començat a citar-los a judici sota advertència de desnonament. Ara només tenen tres sortides: o marxen –cosa que alguns llogaters, cansats, ja han anat fent en els darrers mesos, o paguen a Tesello, la societat que els va llogar pisos en execució hipotecària i que veuen com a “estafador principal”, o exposen davant el jutge les raons per les quals no estan pagant, per bé que ho han de saber davant les seues denúncies i peticions de consignació de comptes, però, és clar, per fer això han d’assumir les despeses d’advocat i procurador per defensar-se. Davant la pressió que senten, alguns veïns afectats han començat a claudicar, marxant o pagant a Tesello. Un altre ja té ordre de desnonament, que s'ha de fer efectiva el 20 de juliol si res canvia, i sis llogaters més estan pendents de sentència.

Després d’un any de lluita, el compte enrere corre cada dia. Per acabar l’embolicar la troca, els crea suspicàcia el fet que el jutge que va decretar l’execució hipotecària i un dels que ha rebutjat la consignació d’un compte per tal de pagar els lloguers sense fer-ho a Tesello resulta ser el seu veí de l’àtic.