Tres personatges ens esperen al convent de la Ràpita, al castell i al barri del Xicago. Tenen peripècies per explicar-nos i anirem a atendre-les seguint una ruta pels carrers de la Ràpita que ens anirà endinsant en la rica i encisadora història, a través de la qual coneixerem el patrimoni de la ciutat de la mà dels protagonistes de la gestació d'esta població. El turisme necessita alternatives al sol i platja i la gastronomia, i la Ràpita les té, de manera que els visitants però també els veïns del municipi agraïxen propostes com les que es desenvolupen els dimarts i divendres, programades per la regidoria de Turisme de la mà del suport del Museu de la Mar de l'Ebre i el grup de teatre local Xip, Xap. 

En el punt de trobada, a la plaça Carles III, davant de l’ajuntament, el guia Josep Segarra ens posa en situació. Estem a finals del segle XVIII, quan el monarca espanyol Carles III idea l’edificació d’una gran ciutat portuària i escull este emplaçament. On estem, ens envolten els grans edificis institucionals que conformarien el centre neuràlgic de la gran ciutat planificada pel rei, lligada al riu Ebre a través d’un canal per Amposta que permetés donar sortida al mar, salvant els esculls de la desembocadura, al comerç de l’interior peninsular. A mesura que el guia dóna les seues explicacions, el grup de turistes i veïns que este dimarts han volgut seguir la ruta guiada teatralitzada Monges, pirates i colons. De quant Sant Carles només era la Ràpita gira la mirada i deixen volar la imaginació endinsant-la en els fonaments històrics i patrimonials de la ciutat.

Un pas més enrere en la història Però cal fer encara un pas enrere en la història. Hi ha constància que ja des d'època àrab existia un ribat a l'actual zona del convent, lloc de culte i pelegrinatge per a bona part de la població musulmana del curs baix de l'Ebre. El grup, encuriosit, marxa cap al convent, on coneixerà l’època convulsa que també va viure este singular port marítim de la mediterrània a causa de la pirateria. Davant la façana, ens espera l’última monja del convent. “Les primeres monges santjoanistes que aquí van venir, fa quasi tres segles, el 1290, ho van fer provinents del monestir de Sixena de l'Aragó, dirigides per Hortalícia, que va ser la primera priora. Així va nàixer aquest monestir: el monestir de Santa Maria de la Ràpita”. Esta és la frase que més li agrada pronunciar a Paquita López, una de les components del grup de teatre Xip Xap de la Ràpita, que col·labora en esta ruta donant vida als diversos personatges que la configuren. Paquita representa l’última monja, i explica sobresaltada com els pirates les van fer fora del convent. “Arriben pel mar, entren al monestir, saquejen tot el que poden – Crasssssh, Uahh, Uahhh, Pom, Auxiliii, Socooors-  Ja no podíem aguantar-ho més...”, crida, mentre els xiquets mantenen els ulls ben oberts. En acabar la petita representació, el guia aprofundix en les explicacions històriques d’este singular indret, que fou el monestir femení de l’orde de Sant Joan de Jerusalem. De l’antic ribat àrab adossat a la torre de la Ràpita prendrà el nom la població.  I conduïx el públic cap al castell, entre els carrers Pou de les Figueretes i Fossat...
De sobte, un pirata arriba corrents. “Batua la mar salada! No obriu boca! La costa de la vora de l'Ebre és molt important per a nosaltres, els pirates... aquí tenim el port dels Alfacs on ens podem refugiar si fa mal temps... Aquí tenim aigua dolça... i podem capturar gent amb facilitat ha ha ha...”. Grans i petits, entre divertits i atemorits, no es perden les explicacions.

Quan el pirata desapareix corrent pensant que l’ataquen i desistix d’endur-se el grup presoner, el guia fa adonar del potent mur de pedres arrenglerades que havia de fons a l’escena, just davall de l’edifici on és el mercat municipal. “Tot i que a finals del segle XVIII la pirateria ja s’ha acabat, es continuen bastint fortificacions a la costa. Un exemple és aquesta bateria començada a construir en el marc de les obres de la ciutat portuària impulsada per Carles III i que no es va completar fins a inicis del segle XIX empesos per la necessitat de la Guerra del Francès”, explica. “No obstant això, les restes del castell van ser arrasades als anys 70 per a poder instal·lar el mercat municipal en este espai. Fins a este moment es conservava part del mur de tancament pel costat sud, sobre el fossat, i la gent del barri recorda que hi havia una mena de soterranis en els quals es podien trobar bales de canó de ferro”, conta. Un espontani té una pregunta: “El mar estava aquí als peus de la torre?”. No tan proper no, però més que ara sí, si us fixeu en unes argolles que trobareu al passeig veureu on amarraven les barques...
  El nombrós grup aplaudix i enfila cap al Xicago, el barri tradicional de pescadors, i en uns minuts arriba a la confluència dels carrers de Sant Eulàlia i de Sant Roc, on Cèlia Ripoll, una colona provinent d’Altea que s’havia instal·lat de menuda a la Ràpita amb els seus pares confiant en un futur prometedor.  Ara, fa adormir el seu nadó i es lamenta: “Heu vist les obres?  La gran església que es bastia a la zona del Codonyol no s’ha acabat, la gran plaça de la ciutat, tampoc, ni cap dels edificis administratius. El monarca, embarcat en multitud d'empreses bèl·liques, ha mort deixant les arques.... buides!”. Cèlia narra en quina situació ha quedat la Ràpita al temps que explica la història de la seua família, que és la de moltes altres vingudes de València i Aragó per buscar-se la vida a la nova població.

Fet i fet, entretinguts amb unes representacions teatrals que es fan curtes, turistes i veïns marxen a casa satisfets d’haver conegut molts detalls desconeguts de la població, anècdotes que recordaran cada cop que passen pel convent, per les restes del castell o pel barri del Xicago, imaginant personatges que ja no hi són.

Rastrejant el llegat patrimonial
A més de  Monges, pirates i colons. De quant Sant Carles només era la Ràpita, al municipi es pot seguir una altra ruta guiada igualment interessant: la visita guiada històrica al nucli antic de Carles III amb cants tradicionals a l’Església Nova. En este cas, l’itinerari rastreja aquells indrets patrimonials que ha deixat en llegat la història per tot el nucli antic. Té molts indrets d’interès: les places, l’hemicicle porxat, també el convent i la torre-castell, els edificis singulars de les places, la glorieta-mirador i a l’epicentre de la ruta: l’Església Nova com a paradigma de les obres de la Nueva Población que repassa esta ruta. Un dels encants que té esta proposta és escoltar la preciosa veu de la Jueva de Tortosa, que en este cas no fa este personatge, en un petit però intens recital de cants històrics a l’Església Nova.

“La resposta de la gent ha estat enguany molt positiva, de manera que de cara a l’any vinent mirarem de potenciar més estes propostes didàctiques i turístiques alhora, fent alguns retocs, com ara reforçant la teatralització, perquè hem vist que agrada molt”, reconeixia la regidora de Turisme, Rosa Anglés.

Encara esteu a temps de gaudir d'esta ruta el 18 i el 25 d’agost a les 20 hores. Les inscripcions són gratuïtes i s’han de formalitzar a l’Oficina de Turisme. Pel que fa a la visita guiada històrica al nucli antic de Carles III amb cants tradicionals a l’Església Nova, teniu dos oportunitats, els divendres 14 i 21 d’agost. El preu són 7 euros i us podeu inscriure també a l’Oficina de Turisme.