D'exemples d'aquella bogeria, en tenim bastants aquí, al nostre territori, com és el cas del canal de navegació de Carles III. O fins i tot el municipi de Sant Carles de la Ràpita, del qual l'escriptor rapitenc Emili Rosales, amb el seu llibre La ciutat invisible, ens recorda la ciutat imperial que estava projectada i com es va acabar tot aquell projecte o, més ben dit, com no es va acabar. Tot i així, el caràcter liberal del projecte il•lustrat ha quedat impregnat dins les arrels de la ciutat, donant-li un caràcter més obert a la resta del territori.
Tanmateix, observant els fets de fa tres segles i els actuals, veiem un gran paral•lelisme, com si la història es repetís constantment. Els mateixos errors, les mateixes conseqüències. Ruïna de les arques públiques per una bogeria constructora sense fre, increment dels impostos per sufragar el deute, ofegament de la classe mitjana amb la reducció considerable del consum i impossibilitat de recuperació econòmica.

La conclusió és clara i, tal com deia el polític il•lustrat Gaspar Melchor de Jovellanos, si no es creen instruments que incrementin el poder adquisitiu de la classe mitjana, la recuperació econòmica tardarà més del necessari. I això només pot succeir mitjançant dos mecanismes: baixant la fiscalitat als ciutadans o aplicant un política de rendes que incrementin els salaris per damunt de la inflació. Malauradament, les polítiques que s'apliquen són inverses: increment de la fiscalitat per reduir el deute i devaluació dels salaris dels treballadors per guanyar competitivitat internacional. Les conseqüències d'aquestes polítiques són nefastes: empobriment constant de la població i disminució del consum intern. Podríem dir que s'estan impulsant polítiques de redistribució de la riquesa a la inversa. És a dir, l´Estat recapta els impostos per tal que els rics siguin més rics i el pobres, més pobres.

I és que, de vegades, si ens aturem a pensar, veiem que la història es repeteix una vegada rere una altra però no hi ha manera que n'aprenguem. Sempre repetim els mateixos errors. Per què deu ser? La pregunta clau seria: és culpa de la nostra memòria o de la nostra manca de saviesa? La resposta no la sé, o potser sí, però avui no toca dir-la. Però el que queda clar és que la Història Econòmica d'un país és més important del que sembla i si se li donés més importància no estaríem avui on estem.