Paisatges sonors de les llacunes del delta de l'Ebre, de la mà de l'artista Merche Blanco; una performance carregada de crítica social i política entre els arbres del bosc de ribera dels ullals de Baltasar a càrrec de Txe Roimeser i Andrea Corrales; els sons electrònics del concert de Jordi Sapena al mateix escenari; o l'actuació irreverent de la Ruïnosa i los strippers de la Rahola als mateixos ullals. Són les propostes que han donat forma al cartell del dissabte matí i migdia, la jornada principal d'aquesta dotzena edició d'Eufònic.
Les pontones navegant i escoltant els sons del Delta han esgotat les places i l'afluència al singular espai deltaic dels ullals, com ja ve sent habitual, ha estat força elevada. El director del festival, Vicent Fibla, ha celebrat la resposta dels seguidors en el context d'una edició complicada. Difícil per l'adaptació forçada del cartell després de la retirada del suport per part de l'Ajuntament de la Ràpita i la marxa del que havia estat el seu epicentre simbòlic. També davant la necessitat d'oferir una proposta atractiva esquivant els problemes de reubicació i logístics.
"Al final gairebé costa el mateix perquè hi ha coses que són gairebé iguals, tant si en tens 30 -d'artistes- com 60. Ha estat un aprenentatge. Però la gent és respectuosa. Ha estat ple i tothom ha estat molt comprensiu quan ha hagut un problema, però han respost molt bé", apunta el mateix Fibla.
Públic assistents a les performances i concerts d'Eufònic al bosc de ribera dels ullals de Baltasar Foto: Jordi Marsal
Fugir dels escenaris principals
L'organització encara no avança conclusions concretes de com l'experiència influirà en les edicions futures. Sí que assumeix, però, que deixaran enrere la concepció del festival amb un epicentre principal a la Ràpita. "Teníem clar que amb els altres sis municipis que estem -Amposta, Ulldecona, Tortosa, Camp-Redó, Roquetes i Miravet-, són els que es queden. Ara fugim amb la idea de pensar amb un espai principal i anem a fer coses més complicades, que generen una guspira, com el que hem fet a l'Encanyissada", ha apuntat el director.
De moment, la valoració de la resposta i assistència de públic segueix sent positiva, dins dels mateixos nivells de les passades edicions. "Tenim un públic fidel, que se suma un de nou. Hi ha un públic de fora, que se suma al d'aquí. Esta gent valora les propostes disperses i inesperades. Tot això combinat dona el component sorpresa", resumeix Fibla.
Organisme viu i mal·leable
Ho corrobora el barceloní Eduard Escoffet. És el seu sisè Eufònic, el quart consecutiu. "Les dues coses que valoro més és descobrir noves propostes artístiques en l'àmbit de les arts visuals i la música, així com redescobrir nous racons de les Terres de l'Ebre", assegura. Reconeix que, als habituals com ell que venen de fora, els ha "costat" acostumar-se a tenir la Ràpita -on, assegura, se sentien ben acollits- com a principal punt de referència.
"Però l'Eufònic és un organisme viu i mal·leable que sempre va mutant, s'ha sabut adaptar i ens hi acabarem acostumant. El fet principal és que és un festival molt arrelat a les Terres de l'Ebre: estava molt arrelat a la Ràpita però tenim molts altres espais", ha tancat Escoffet, convençut que l'organització els continuarà "sorprenent" en futures edicions.
