Les excavacions  que un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), amb el suport de l’Ajuntament de Gandesa, estan duent a terme per segon any al jaciment arqueològic del Coll del Moro estan donant sorpreses que fan créixer la importància d’este enclavament en l’entramat de poblats íbers de les Terres de l’Ebre i fins i tot de Catalunya. Entre els vestigis més rellevants que trenta arqueòlegs que treballen en este jaciment han destapat en esta segona campanya d’intervencions n’hi ha un que, a més de la seua potència històrica, pot convertir-se en un element substancial dins del remarcable sector enoturístic de la Terra Alta. Es tracta, apunten els arqueòlegs, del trull més antic de Catalunya, que data del segle III, de les darreries d’ocupació del poblat íber situat al Coll del Moro. Les excavacions estan dixant poc a poc a la vista les restes d’un barri artesanal dedicat al sector primari.

“És un trull per fer vi, molt poc freqüent de trobar en altres indrets i el més antic que coneixem”, ha assegurat Rafel Jornet, arqueòleg investigador de la Universitat de Barcelona, al temps que mostrava als mitjans de comunicació les restes localitzades. Es tracta d’un petit pou, de mig metre de fondària, al que faria cap, per decantació, el most que els pobladors obtenien en trepitjar el raïm en una petita superfície annexa. Des del trull, el futur vi es recollia per tal que fermentés en tenalles. L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha destacat la importància d’esta troballa, que “consolida la llarga història de la comarca pel que fa a la producció agrícola”, ha apuntat, tot destacant que el trull íber se suma a la potencialitat que el sector enoturístic té a la Terra Alta.
  El poblament íber del Coll del Moro presenta una gran necròpolis distribuïda en tres sectors, i les actuacions que s’han presentat avui fan referència a un d’ells, on hi ha el poblat junt a la robusta torre que defensa l’assentament. Les excavacions han permès certificar dos grans èpoques de l’enclavament: l’una datada entre els segles V i II aC, íbera, i una segona íbero-romana al voltant de l’any 100 aC. Els especialistes han vist que un foc pa posar fi al primer poblament, però amb tot, els vestigis que hi ha quedat tenen molta força. “Sembla que ens trobem en un punt d’importància econòmica i comercial on es podia concentrar part de la riquesa del territori”, ha explicat Jornet. La investigadora de l’ICAC Carme Belarte ha destacat també “la bona conservació del jaciment” respecte a altres de la mateixa època. “Potser altres com el castellet de Banyoles tenen una dimensió més gran però este té unes estructures de gran potència que ens aporten molta informació”, ha assegurat. Per exemple, els murs tenen alçada, s’han detectat els paviments i fins i tot restes de rituals que es feien per estrenar els habitatges, on s’hi enterraven –com ara amb la col·locació de la primera pedra d’alguns edificis-, objectes com ara petits amulets o peces de vaixella. Un dels investigadors estava destapant els ossos, en l’angle d’una habitació, del que podia ser un nadó o un animal enterrat. Entre els vestigis que apunten a que el barri on s’han centrat les excavacions d’enguany tenia activitat artesanal, a més d’agrícola, hi ha alguns dipòsits que s’utilitzaven per processar la planta per a l’elaboració de fibres de lli, així com peces d’un teler vertical. També s’han trobat fragment de ceràmica, bona part de la qual provinent d’altres països, que va poder ser intercanviada al poblat per altres productes.

“Estem molt satisfets de la feina que s’està fent arran de l’acord signat amb la Universitat de Barcelona l’any 2013, ara queden dos anys de conveni que segurament seguiran obrint un gran ventall de possibilitats i donaran peu a mantindré el compromís de continuar treballant en el que sens dubte és un dels jaciments més importants de la Terra Alta i també del país”, ha conclòs Luz.