La localitat castellonenca de Vallibona ha estat notícia estos dies per una descoberta molt curiosa. La troballa ha estat, el primer dinosaure teròpode del registre ibèric representant del grup dels espinosáurids. Aquesta espècie carnívora, a la qual han denominat Vallibonavenatrix cani, va habitar la comarca durant el Cretàcic Inferior.

Segons els investigadors un paisatge subtropical costaner, proper a un delta fluvial va propiciar que es desenvolupés fa 125 milions d'anys.El Vallibonavenatrix era carnívor i amb vuit o nou metres d'alçada.

Així ho han constatat científics de l'Institut Dom Luiz de Lisboa (Portugal), de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) que han estudiat les restes del seu esquelet descoberts en el jaciment de Formació Argiles de Morella en la localitat de Santa Águeda a Vallibona (Castelló).

L'esquelet analitzat inclou vèrtebres dorsals, sacres i cabals i elements de la cintura pèlvica de l'animal. Tradicionalment els escassos fòssils de espinosáurids coneguts en la península ibèrica havien estat assignats al gènere Baryonyx del Cretàcic Inferior d'Anglaterra. No obstant això, sempre s'ha considerat que l'anàlisi de noves restes permetria ajustar millor aquesta assignació i que la diversitat de espinosáuridos ibèrics podria ser més extensa.
Els espinosáurids es caracteritzen per la peculiar forma dels seus cranis i dents, que presenten certes semblances amb els de els cocodrils. 
La Formació de Morella és una de les referències més freqüents en la història dels vertebrats fòssils espanyols, atès que és l'origen d'alguns de les primeres restes de dinosaures identificats a Espanya en l'últim terç del segle XIX.
Segons informa el SINC SINC (Servicio de Información y Noticias Científicas), el treball presentat s'emmarca en la línia d'investigació que aquest grup desenvolupa per a la reconstrucció de les faunes que van habitar els ecosistemes del Cretàcic Inferior de la Formació Morella a l'actual comarca castellonenca dels Ports, integrada geològicament en la Conca del Maestrat.