El desmantellament del polèmicmagatzem submarí de gas Castor, situat davant la costa de Vinaròs, començarà finalment el mes vinent, posant fi a més d'una dècada de controvèrsies i incerteses. El Castor es va gestar als despatxos des dels anys 2000 fins el 2012, quan van acabar les obres. L’entramat entre el líders de torn espanyols, populars i socialistes, juntament amb les elits empresarials, encapçalades per Florentino Pérez, van fer possible el magatzem de gas.
Una obra que es va construir tot i l’opinió contrària de la gent del territori, dels experts i dels informes mediambientals, que desaconsellaven la creació del Castor pel risc sísmic. Esta infraestructura es va assignar a l’empresa Escal UGS, participada en un 66% per l’ACS de Florentino Pérez, i es va idear per ser utilitzada en moments d’escassetat de gas, que mai han arribat; tot el contrari, des de l’any 2010 la demanda de gas ha caigut en picat.
L'empresa Escal UGS va posar en marxa el projecte l'any 2012, tot i que mai va arribar a posar-lo plenament en funcionament a causa dels nombrosos terratrèmols registrats durant les proves d'injecció de gas, que van generar alarma social i van portar al seu tancament definitiu a 2013.
600Terratrèmols ocasionats per les injeccions de gas
Enagás, l'empresa encarregada d'executar el desmantellament, iniciarà els treballs a l'abril amb l'arribada d'una plataforma especial, coneguda com jack-up, que permetrà accedir als pous submarins per segellar-los de manera segura. Es preveu que l'operació duri aproximadament vuit mesos, amb un cost total estimat de 76 milions d'euros. Aquesta actuació té com a objectiu eliminar qualsevol risc ambiental residual i tancar definitivament una infraestructura que ha estat objecte de crítiques constants i debats judicials.
El projecte Castor, que havia de servir com a magatzem estratègic de gas natural per a l'Estat espanyol, es va convertir ràpidament en un símbol d'infraestructures fallides i gestió deficient. A més dels problemes tècnics i els riscos ambientals, l'enorme cost econòmic del projecte, que ha acabat repercutint en el conjunt dels contribuents, ha estat un altre punt de controvèrsia.
Este desmantellament marcarà el final d'un episodi que ha deixat una petjada negativa tant a nivell mediambiental com econòmic. Es posa fi així a un capítol que molts consideren un exemple de mala planificació i manca de transparència.
76Milions d'euros costarà el desmantellament de la plataforma Castor
Aspectes destacats del desmantellament:
- Arribada de la plataforma jack-up: Al mes d'abril, es desplegarà una plataforma especial que s'instal·larà prop del Castor. Aquesta estructura permetrà accedir als pous submarins amb precisió i seguretat per dur a terme el segellament complet.
- Durada i cost: L'operació s'estima que s'allargarà uns vuit mesos, sempre que no hi hagi complicacions tècniques. El cost total del projecte s'ha pressupostat en uns 76 milions d'euros.
- Objectiu principal: La prioritat és assegurar el tancament dels pous de manera segura per evitar qualsevol risc futur d'emissions de gas o problemes ambientals relacionats amb la infraestructura.
- Context històric i controvèrsia: El Castor va ser creat l'any 2012 com a magatzem de gas natural, però durant les proves d'injecció es van registrar nombrosos terratrèmols que van generar alarma social i van posar en dubte la seguretat del projecte. A més, el seu tancament ha estat envoltat de disputes legals i tècniques, així com d'un sobrecost econòmic important.
Un desmantellament més que esperat
El desmantellament del magatzem de gas Castor no només marca un punt d'inflexió per a la política energètica i ambiental, sinó que també porta al primer pla les veus dels veïns i afectats. Els habitants de les zones properes, especialment Vinaròs i Alcanar, han viscut anys d'incertesa i preocupació, especialment arran dels terratrèmols registrats durant les proves d'injecció de gas.
L'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, ha afirmat en aquest mitjà que que esta decisió "és fruit de la pressió i el seguiment realitzat des d'Alcanar, conjuntament amb les plataformes d'afectats", afirma el batlle. "És una mostra de que quan anem tots a una per vèncer una injustícia és pot guanyar a les grans oligarquies". Roig afirma que el municipi d'Alcanar ha actuat sobre els organismes governamentals de tots els colors polítics i que finalment ara la fi del malson del Castor pot ser una realitat. Tot i això, és mostra recelós ja que altres vegades s'ha anunciat la notícia i no s'ha acabat materialitzant. "Esperem que aquesta vegada siga la definitiva", conclou.
Després del tancament de la planta el 2013, han sorgit preocupacions constants, amb estudis acadèmics que han confirmat la possibilitat de terratrèmols vinculats al projecte. El procés de desmantellament està previst que s'estengui durant vuit mesos i inclourà la implementació de mesures per segellar els pous i restaurar l'ecosistema marí afectat.
Els membres de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i Afectats pel Castor han subratllat la importància d'aquest desmantellament, que busca retornar el fons marí a la seva condició original i eliminar les infraestructures que han generat despeses públiques des de la seva instal·lació. Molts consideren aquest pas com una victòria ciutadana després d'anys de lluita i esforç. Segons Evelio Monfort, representant dels afectats pel Castor, "És una bona notícia, fa dotze anys que l'esperem, tard però benvinguda siga".
Al mateix temps, però, veïns, afectats i grups ecologistes es mantenen vigilants sobre el procés. Adverteixen que qualsevol error podria generar nous problemes ambientals o afectar l'ecosistema marí de la zona. D'altra banda, Monfort critica els enormes costos públics associats al projecte i al seu desmantellament, destacant que les comunitats locals han estat les més perjudicades sense veure cap benefici real.
Fases del desmantellament:
- En primer lloc, es prepararan els taps de seguretat, i es restauraran aquells que ja han caducat.
- A continuació, es col·locarà ciment als forats després de retirar els ferros.
- Finalment, es tancarà tot i es retirarà la canonada marina.
L'objectiu final d'aquest procés és restaurar el fons marí a la seva condició original, tal com estava abans de la instal·lació de la planta. "Tenim por que durant el procés hi puga haver un altre cop algun moviment però és una notícia positiva". "Este sistema ja és va utilitzar amb les plantes de petroli que teníem a la Ràpita, no és un tècnica nova", explica l'activista. "Hi ha però estudis que parlen de que l'obra estava mal executada i que van injectar el gas massa profundament, possiblement d'aquí venen els sismes de la fallida d'alguna falla marina", pensa Monforte amb les dades i els estudis als que han pogut tenir accés durant la lluita d'estos anys.
Este procés simbolitza no només el tancament d'una infraestructura fallida, sinó també les cicatrius que deixa en les comunitats afectades. Els veïns esperen que amb el desmantellament arribi, per fi, la seguretat i tranquil·litat que han reclamat durant més d'una dècada i que els va portar a asseure al Jutjat de Castelló a diversos responsables del Castor, incloent directius de l'empresa promotora del projecte Escsl UGS.
El segellament definitiu del Castor: primer pas cap al desmantellament complet després de més d'una dècada
El procés de segellament inclou instal·lar 37 taps als tretze pous, utilitzant tècniques avançades com perforació mecànica i detonacions controlades al subsol marí (tècnica PWC). També es prendran mesures estrictes per minimitzar possibles riscos, com la injecció de fluids limitada, la monitorització contínua de la pressió i l'ús d'un sistema de sismicitat per detectar possibles moviments induïts de manera precoç. Aquest sistema cobrirà un radi de 20 km al voltant del Castor i comptarà amb una xarxa de deu sismògrafs operats per diverses institucions científiques.
Tot i que el govern espanyol s'ha compromès al desmantellament complet de les instal·lacions després del segellament, això no es farà de manera immediata. La Llei d'Hidrocarburs exigeix que les instal·lacions sense ús siguin desmantellades ràpidament, però els costos estimats de més de 260 milions d'euros han frenat aquest procés. Per tant, les instal·lacions, tant terrestres com marítimes, podrien romandre actives durant anys.
Enagás, que continua assumint els costos del manteniment, ha destacat que la seguretat operativa de les instal·lacions és estable, nou anys després de la seva instal·lació inicial. El protocol de seguretat, incloent-hi la monitorització i el control per evitar incidents sismològics significatius, s'allargarà fins un any després de finalitzar les obres.