El col·lectiu va escollir la plaça rapitenca per considerar-la, segons apuntaven, l'escenari de moltes imatges de "la policia pegant a la gent tot i tenir les portes obertes" durant l'1-O. "Van venir a escarmentar a la gent i a exhibir la seva força", explicava. Membres dels CDR, Voluntaris per la República, Escamots Catalans i altres col·lectius van participar també en la jornada, on van fer una lectura d'un manifest on es van poder escoltar frases com: "Els catalans sempre hem parlat de Països Catalans, sempre ens hem referit a les diferents contrades catalanes. Però sovint hem obviat les Terres de l'Ebre i la seva gent, una terra dura i tendra, forta i amable. Una terra que fa molts anys que pateix el càstig de l'ocupació: el transvasament, el perill que corre la biodiversitat del Delta...", defensava Mas, que continuava dient que "qui no els va oblidar van ser les forces d'ocupació espanyoles el Primer d'Octubre. Van sembrar el terror amb l'odi que duien al cor contra els rapitencs i rapitenques i tota la gent de les Terres de l'Ebre que estan en lluita permanent per sobreviure", lamentava.

Els membres dels col·lectius independentistes desplegant l'estelada negra a la Ràpita. Foto: Cedida
La bandera utilitzada durant l'acte va ser la coneguda com a bandera de la no-rendició o estelada negra, un símbol que es va popularitzar després del setge de Barcelona de 1714, tot i que ja s'utilitzava durant l'edat mitjana. La versió actual és una actualització que se'n va fer l'any 2014.