El Grup d'Investigació de l’Escola de la Natura de Parets del Vallès ha detectat els primers casos documentats del «fong assassí d’amfibis» (Batrachochytrium dendrobatidis) a Catalunya, concretament al Montsià, la Ribera d'Ebre, el Vallès Oriental, i el Moianès. 

L'any 2014, l’equip d’investigació de l’Escola de la Natura, va desenvolupar el projecte Grafi, un estudi que vol aportar coneixements sobre la morfologia, biologia i distribució de la granota de Graf (Pelophylax kl. grafiç) i comparar-los amb ( Pelophylax perezi) en l’àmbit català. En una de les anàlisis genètiques realitzades per la comprovació del bon estat de salut dels exemplars, van donar positiu en Batrachochytrium dendrobatidis un total de 6 individus de 4 localitats diferents. Les poblacions afectades per aquest fong estan localitzades al Vallès Oriental, Moianès, Ribera d’Ebre i Montsià. Este ha estat el primer cas de quitridiomicosi documentat a Catalunya.

Cal destacar en els treballs d'identificació de la malaltia, la col·laboració dels veterinaris Ferran Bargalló Saumell (Societat Catalana d'Herpetologia) i Albert Martinez Silvestre (Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya).

Els avanços per frenar este fong estan mobilitzant a molts grups de científics de tot el món per guanyar-li la batalla. Recentment, un equip espanyol ha aconseguit eradicar-lo en una zona de la serra de tramuntana de Mallorca, però encara queda molt per investigar, ja que els tractaments al medi són molt complicats i portar-los a terme és molt costós.

La situació actual dels amfibis de tot el món és crítica a causa de l’amenaça de la quitridimicosi, una malaltia que afecta ja a un terç de les quasi 7.000 espècies que habiten al món. Este fong es va reconèixer primer com un organisme patogen al 1998, i va ser descrit com una espècie de quitridi el 1999. El quitridi ha estat trobat en tots els continents menys a l’Antàrtica, i fins a l’actualitat se li atribueix l'extinció de 250 espècies, per aquesta raó l'Organització Mundial per a la Sanitat Animal l'ha inclòs en la llista de malalties de declaració obligatòria, convertint-se així en la primera gran amenaça tant pels amfibis com per a la biodiversitat del planeta.

La principal hipòtesi sobre l'origen del fong és que procedisca de Sud-africa. El seu descobriment va tenir lloc en un moment en el què esta malaltia no era gaire coneguda i coincidint amb la exportació i distribució des de la zona de milions de granotes per la investigació científica i l'aquariofília, aspecte que va ajudar a una expansió descontrolada.

A la península Ibèrica va ser detectat per primera vegada al Parc Natural de Peñalara el 1997 en el tòtil comú (Alytes obstetricans). Des d'aleshores s’han fet estudis que confirmen la seua amplia distribució i que el localitzen a l’Aragó, País Basc, Comunitat de Madrid, Extremadura, Andalusia i Comunitat Valenciana.