Ja fa deu anys que l'Associació Sediments va engegar la Campanya pels sediments. Va ser llançada l'1 de febrer del 2015 per SEO/BirdLife, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ecologistes en Acció i altres entitats del territori per abordar la crítica situació del delta de l’Ebre. I durant esta dècada, han treballat incansablement per sensibilitzar i mobilitzar la població sobre la subsidència del delta i la necessitat de restaurar els cabals ecològics del riu Ebre.
La campanya ha inclòs (la instal·lació de reflectors per mesurar científicament l’enfonsament del delta) la contractació d’informes sobre la situació de les preses i sobre les possibles línies jurídiques de lluita del moviment.
El principal objectiu era reintroduir la cultura del colmateig, una pràctica tradicional que consisteix a redistribuir els sediments al delta a través dels canalsde conreu. Esta pràctica és essencial per frenar la regressió (pèrdua de superfície) i la subsidència (pèrdua d'alçada de la plataforma deltaica) del delta de l'Ebre.
Durant els darrers 60 anys, l'aportació de sediments al Delta s'ha reduït més del 95% a causa de la construcció d'embassaments al llarg de la conca de l'Ebre. Esta situació ha posat en perill la supervivència física del delta. La campanya també buscava conscienciar la població i pressionar els governs i les empreses elèctriques perquè gestionin adequadament els embassaments i garanteixin uns cabals ambientals sostenibles. A més, ha organitzat diverses mobilitzacions i activitats per sensibilitzar sobre la importància de la gestió dels sediments i la protecció del delta de l'Ebre.
"La campanya pels sediments va néixer perquè vam veure que hi havia un buit en la defensa del riu. Se defensaven cabals ecològics líquids, però la proposta mai s'havia acabat aplicant per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Ara bé, mai s'havia fet cap proposta de cabals sòlids en funció de si els anys són més o menys plujosos", explica Josep Joan Segarra, portaveu de l'Associació Sediments. "Vam intentar unir forces amb altres entitats ambientalistes i portar les pautes de la gestió dels sediments a l'àmbit públic", afegeix. En aquests anys s'han fet tota mena d'accions: des d'anar als Parlaments a presentar tot tipus de propostes fins a fer llibres, documentals o posar denúncies, com la darrera que es va presentar el gener passat demanant el contenciós per l'extinció de la pressa de Flix.
Al final, el que reclamen és una gestió responsable dels embassaments i dels sediments acumulats a la conca de l'Ebre perquè arribin al seu destí, que ha de ser el delta de l'Ebre i la mar de l'Ebre. Argumenten que des de les institucions no s'està fent res per fer front a aquestes demandes i denunciem "el risc que poden suposar les preses per als pobles aigües avall", ja que no es fa un manteniment adequat. "És un despropòsit, ja que els embassaments no estan fets per acumular sediments", apunta Segarra. També hi ha el 25% de l'energia que s'hauria d'entregar a l'Estat a preu de cost... "Tot això ho hem denunciat aquests deu anys per no hipotecar a les generacions futures", conclou el portaveu.
Una dècada de lluita i pedagogia
Durant la darrera dècada, l'Associació Sediments ha dut a terme diverses activitats per protegir el riu Ebre i el delta de l'Ebre. Algunes de les seves accions més destacades inclouen la publicació de llibres i materials educatius per conscienciar sobre la importància de respectar la natura, campanyes de sensibilització, la col·laboració amb altres entitats i també accions legals contra empreses elèctriques per la gestió inadequada dels embassaments. Estes activitats reflectixen el seu ferm compromís amb la sostenibilitat i la protecció del medi ambient, demostrant que la unió de la comunitat pot marcar una diferència significativa en la protecció del delta de l'Ebre, com també ho va demostrar la Plataforma en Defensa de l'Ebre aturant el gran transvasament el juny de 2004.
L'Associació Sediments ha estat activa en la presentació d'accions legals contra Endesa per la gestió dels embassaments del tram final del riu Ebre. El seu portaveu va declarar al jutjat d'instrucció número 1 de Falset per una querella contra la companyia elèctrica Endesa per un presumpte delicte ambiental. Aquesta querella es basa en la gestió dels sediments retinguts als embassaments, que segons els estudis esmentats i l'Associació ha tingut conseqüències perjudicials per al delta de l'Ebre. A més de ratificar la declaració recollida per la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona, Segarra va demanar que se citen i s'entrevisten biòlegs i experts per aportar més informació al cas.
Aquestes accions legals tenen com a objectiu aconseguir una millor gestió dels sediments i garantir la transparència sobre l'estat dels embassaments i les seues infraestructures. "Hem superat les expectatives de quan es va presentar la campanya, ara fa deu anys", pensa Josep Joan Segarra.
Futur de la gestió dels sediments i preservació del patrimoni deltaic
En aquest sentit, Segarra apunta que "aquesta lluita per la gestió dels sediments és a curt, mitjà i llarg termini, és una lluita que ens sobreviurà a nosaltres. Seria interessant que sempre hi hagi gent alerta, treballant aquests temes perquè es gestionin els rius de la manera més respectuosa possible i els deltes, i continuï la tasca pedagògica que fem". Altres projectes que han portat a terme per salvaguardar el delta de l'Ebre i el seu patrimoni i idiosincràsia ha estat el projecte Barraques 2100 i el projecte de reconstrucció de la Torre de Sant Joan.
El primer projecte ha consistit, juntament amb arquitectes, arqueòlegs i restauradors en fer inventari de les barraques existents, la majoria datades als anys 90 del segle XX, i continuar amb un estudi tèrmic i entrevistes en profunditat amb mestres constructors de barraques. També es va dur a terme una proposta d'intervenció arqueològica per rescatar les restes de construccions antigues i es va projectar una barraca innovadora i sostenible amb plaques solars, ja que es va veure amb uns estudis tèrmics que el que més cal millorar són les parets que són molt fines. Recentment, s'ha publicat el llibre Barraques 2100. Passat, present i futur d'una arquitectura popular, que recull la història del projecte en 10 capítols. Este llibre inclou estudis, inventaris, entrevistes i propostes diverses sobre les barraques del delta de l'Ebre, amb l'objectiu de preservar aquest patrimoni i difondre el coneixement de les tècniques constructives i de restauració a disposició de tothom.
El projecte de la Torre de Sant Joan és una iniciativa impulsada per l'Associació Sediments per preservar i restaurar aquesta construcció històrica situada a la badia dels Alfacs, al municipi d'Amposta. La torre, construïda l'any 1576 per ordre del rei Felip II d'Espanya, tenia com a objectiu protegir el port dels Alfacs contra la pirateria sarracena. L'estudi inclou diverses fases, com ara la investigació històrica, l'anàlisi arquitectònica i la proposta de restauració.
Es pretén recuperar la part superior de la torre, que ha desaparegut amb el temps, i consolidar la part inferior, consolidar la torre per garantir la seua estabilitat estructural.
A més, el projecte també contempla la interpretació de la torre, explicar la història del Delta a través d’aquest Bé Cultural d'Interès Nacional i la seua importància en la defensa del territori. Este projecte crearà un llibre i un documental per informar als visitants i com a eina educativa per a escoles i altres grups interessats en la història i el patrimoni cultural de la zona del delta de l'Ebre i recuperar el patrimoni ara inaccessible.
