Bé, així vivíem, en un carnaval continu, sense vestits extravagants, ni control de res, al qual anomenàvem estado del bienestar fins que, ara fa un any, va arribar el dimecres de cendra pepero i ens va passar, com narra García Márquez a Cien años de soledad, que tot el que s'havia aconseguit socialment fins llavors va ser marcat amb una creu al front, tal com els va passar als disset fills del coronel Aureliano Buendía, que amb menys d'una semana tots van morir assassinats sense que ningú sabés qui havia estat. Enterrada la nostra sardina, Doña Cuaresma, o el que és el mateix, Don Mariano, es va carregar un per un tots els avenços aconseguits fins aquell dia i els nostres disset fills van morir sense que ningú en pogués fer res, perquè la majoria absoluta els emparava, o els empara... Davant nostre moria la Llei de costes, que era sustituïda per una altra d'escrita sobre ciment, el mateix que d'aquí a no res lluirà al litoral dels quatre punts cardinals... un altre dia parlarem del Caudal Ecológico reinventat per la mateixa mà, la d'un vell conegut d'aquestes terres, el ministre Arias Cañete. Dies després que s'hagués signat aquesta barbaritat ecològica, Ruíz Gallardón, responsable de Justícia, escriuria un capítol inèdit, jo en diria vergonyós, de com s'haurà de regir aquesta (la Justícia) per als pobres a partir d'ara: fent-la pagar, així no la collapsaran amb inútils recursos contra els rics!
D'un tret per l'esquena van morir també les pensions, un dels fills favorits del nostre carnaval, un tret disparat per De Guindos, classificat en últim lloc, com la Remedios Amaya (Ay quien maneja mi barca) al rànquing dels ministres d'Economia del Festival de l'Euromillón, que va tenir la cara d'assegurar que les pensions dels jubilats guanyarien poder adquisitiu malgrat que no fossin actualitzades. També havia dit el mateix de l'IVA, de l'atur, etc., etc. Del ministre Montoro... uf, millor que no en parlem: si ell, que porta Hisenda, encara no sap com administrar els nostres diners ni tampoc com un del seu partit ha fet 22 milions d'euros, pot ser que m'ho preguntin a mi, que com a mínim sé comptar amb els dits! Un altre tant direm de la ministra de Treball que, emparant-se en el seu nom de verge miraculosa, Fátima, va dir que veia brotes verdes en l'economia espanyola... incauta ella, no es va adonar del robo literari que li havia fet a l'odiat Zapatero!
I bé, arribem a l'estrella de l'anomenat Estado del Malestar en què ens ha ficat el govern pepero elegit democràticament per una immensa majoria d'espanyols protestons que ara neguen haver ficat el vot a l'urna: el ministre Wert, responsable de Cultura, a la qual no ha dubtat a enfonsar aplicant, com un botxí, un destraler 21 % d'IVA. A banda de Cultura, com tots sabran, es cuida d'Educació, quina temor! Ha jurat que espanyolitzarà tots els xiquets catalans. La pregunta que em faig és la següent: ressuscitarà la Formación del Espíritu Nacional? Quin personatge per marcar amb una bona creu al front...
Hi ha més exemples de com s'ho han carregat tot i ens han deixat amb una mà davant i l'altra al darrere. Encara que, amb tot, no han pogut... diguem que s'han deixat la llei estrella que va referendar l'anterior govern, la del matrimoni gai. I per què no han pogut?, es preguntaran. No han pogut perquè de tanta pluma que han necessitat per reescriure-ho tot de nou, si es carreguen també aquesta llei, se'ls hauria vist el plumero, element indispensable per al carnaval continu, sense màscares ni disfresses, al qual assistim diàriament. Una burla contínua, mentre el poble no veu com sortir de la vigília actual, espera eterna, marcats i llestos com un fill del Coronel Buendía, per ser exterminats en qualsevol moment.
En fi, després del dimecres de cendra, res de carn, molta verdura i a ajustar-se el cinturó! Paciència per als que en sobrevisquin, que la quaresma pepera (hipotèticament) només durarà tres anys!
