L'interessant del cas és que aquest model neoliberal de Milton Friedman, Frederich Von Hayeck i tota la tropa de guardonats de l'escola de Xicago amb Nobels d'economia, només podien aplicar les seves teories econòmiques en llocs on la democràcia brillava per la seva absència: la dictadura xilena de Pinochet, apadrinada militarment per la CIA i assessorada econòmicament per Milton Friedman; la dictadura argentina de Videla i successius esbirros de l'acadèmia de West Point; la Xina actual, on la dictadura comunista ha portat a extrems tota la teoria neoclàssica per convertir-se en un gran potència. Els resultats d'aquestes polítiques en aquests països, tots els coneixem. Una oligarquia forta que controla el poder i els recursos econòmics per gràcia Divina i una població obrera amb pocs recursos i impossibilitat de progressar en una societat blindada per als elegits.

Curiosament, aquesta política neoliberal, de privatització del sector públic, abaratiment dels acomiadaments, desregularització dels mercats, que rarament triomfa en cap país democràtic, és la que ens apliquen a nosaltres. Fins i tot els mateixos americans, guardians del liberalisme a ultrança, no gosen aplicar-les en el seu país, ja que apliquen constantment polítiques keynessianes per sortir de la crisi.

Aquestes mesures són les que duen a terme els nostres governants, obligats o no pels FMI, la Unió Europea i qualsevol organisme internacional alimentat per Fons Públics. Les conseqüències d'aplicar aquestes polítiques són evidents: increment de l'atur a nivells desconeguts sobrepassant el límit d'un estat sostenible, tancament i deslocalització d'empreses, empobriment massiu de la classe mitjana i enriquiment d'un grup reduït i selecte de persones.

Per molt que ens vulguin fer creure, els béns i serveis públics com ara la sanitat, l'educació, la llum, l'aigua, etc., en igualtat de condicions, ho proveeix més bé i més barat el sector públic. Una altra cosa és que hi hagi una mala gestió o algun sindicat corporativista que incrementi els costos irracionalment. Si no estem d'acord amb aquesta afirmació, mirem el rebut de la llum o de l'aigua quan eren públiques i ara que són privades. Amb l'excusa que si es privatitzaven serien més eficients, ara estem pagant uns preus prohibitius. Potser i només potser perquè hem de mantenir els seus consells d'administració que quan eren públics no hi eren. I no cal dir noms, perquè tots els coneixem.