La Ràpita ha acollit la vintena edició del Murramundo, el campionat mundial de morra, els dies 20, 21 i 22 de setembre on més de vint regions del món han estat presents, entre elles: Aragó, Basilicata, Calavria, Catalunya, Corsica, Countea de Nissa, Croatia (Istria), Friûl, Lazio, Ligûria, Marcha, País Valencià, Piemont, Sardigna, Savouè, Sicilia, Slovenija, Toscana, Trentino, Tunis, Vald’Outa, Veneto… La morra és un joc tradicional de taverna que es juga fa més de dos mil anys a la Mediterrània, a la Xina, a les illes del Pacífic, a l’Àfrica del nord o als EUA. Hi han participat 130 parelles i han guanyat les formades per Loïc i Melissa del Comtat de Niça en primer lloc, per primera vegada unadona és proclamada guanyadora de Morra en este campionat, en segon lloc Óscar i Carrinya de la Ràpita, en tercerEdgar i Xavi i en quartNasio i Pollo també de la Ràpita. El municipi és consolida com un dels epicentres mundials d'este joc mariner ancestral. La pluja va obligar a fer els actes sota cobert al Museu del Mar de l'Ebre de la localitat de Montsià.
Candidatura per esdevenir Patrimoni de la Humanitat
En declaracions a Ràdio Ràpita, Rafa Balagué, portaveu de Morràpita ha confirmat que Catalunya, el País Valencià i l’Aragó impulsaran una candidatura que busca declarar la morra, Patrimoni de la Humanitat. Balagué així ho va comunicar a la resta de les delegacions durant este cap de setmana de joc a la Ràpita i afrma que "ja tenim el suport de moltes regions del Mediterràni que juguen a la morra que veuen en bons ulls, poder anar tots a una per demanar a la UNESCO esta candidatura", diu el portaveu de Morràpita. "Hi ha una unió internacional per demanar que la Morra siga Patrimoni de la Humanitat", declara el portaveu rapitenc.
L’origen de la morra ens porta a Tebes, Egipte, al 700 aC. Un joc que era de molt prestigi en l’àmbit social i cultural, una herència de cultures transmesa generació rere generació, d’ús corrent entre bandolers, carreters, portuaris, pescadors, comerciants, moriscos, mariners, pastors… Tal com va dignificar per escrit el mateix Ciceró “Dignus est quicum in tenebris mices” (És persona molt digna aquella amb qui pots jugar a la morra a la foscor).
El programa de la vintena edició del Murramundo ha estat el següent: divendres 20 a la tarda ha començat el campionat amb un espectacle de benvinguda a càrrec de dues entitats locals, Batuxaik i Diabmonis. Un cop tots els jugadors han estat instal·lats al municipi, ha tingut lloc el sorteig del campionat i s’ha amenitzat la vetllada amb un concert de la banda local Thrashtokats junt amb l’actuació de DJs locals.
Dissabte 21 ha estat el dia del torneig, situat al Pavelló firal. Ha començat a les 10:00 h, més tard hi ha hagut una parada per gaudir d’un bon àpat típic mariner. Després d’arribar als quarts de final, s’ha fet una parada per sopar amb un concert de Roig que ha presentat el projecte “t-e-m-p-s”. Per acabar la jornada, ha tingut lloc la final del mundial seguidament del lliurament de premis i el tancament de la diada amb el concert dels Family X.
El diumenge 22, a les 10.00 h, està prevista una sortida en vaixell per descobrir la Badia dels Alfacs. Abans de dinar, s’organitzarà una xerrada amb tots els representants de les delegacions assistents per demanar-los que formen part d’una petició conjunta per fer que la Morra estigui reconeguda a la Llista Representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat (UNESCO), on és necessària la col·laboració de totes les regions que mantenen viu aquest joc mil·lenari, l’acte acabarà amb un dinar de germanor on es desvetllarà el pròxim destí del Murramundo’25.
Trofeus amb D.O. per al Murramundo’24
La cultura mediterrània és una rica amalgama de tradicions, històries i artesania que uneix milers de persones al voltant d’aquest mar que ens connecta. En aquesta edició del Murramundo, els trofeus han estat realitzats pel Mestre artesà Josep Papaseit, ceramista de Miravet, trofeus de terrissa en forma d’àmfores, representant tota la diversitat cultural dels països i regions del Mediterrani. Els trofeus no només simbolitzen la competència i l’esforç, sinó també la unitat en la diversitat que caracteritza a les terres mediterrànies.