Dos dels terroristes van vendre joies en una botiga de compra-venda d'or i una joieria de Vinaròs dies abans d'atemptar a Barcelona i Cambrils, segons consta al sumari al que ha tingut accés l'ACN. Just el dia abans de l'atropellament mortal a la Rambla de Barcelona, Mohamed Houli Chemlal va anar a la botiga i va vendre divuit arracades, quatre anells, dos cadenes i sis penjolls d'or i va obtindre 1.180 euros.

Va assegurar a la botiguera que estava de vacances a Vinaròs i que eren de la seua mare. El dia 14 va repetir l'operació a una joieria i va vendre set objectes per 550 euros. El dia 12, Youssef Allaa va anar a la botiga de compra-venda d'or i va obtenir 800 euros per dos anells i un collaret d'or. En total, 2.500 euros que els terroristes van destinar a la preparació dels atemptats, segons els investigadors.

A més, la cèl·lula també va intentar finançar-se a través de microcrèdits i va fer diferents peticions a empreses que concedixen crèdits instantanis (com Cofidis). Segons un informe dels Mossos d'Esquadra, ho feien usant identitats falses. El 16 d'agost també van intentar llogar per telèfon una furgoneta a una empresa que té locals a Burriana i Villareal i van afirmar que els era "urgent" tenir-la i que no els importava de quin model fos.

Dos dies abans, el 12 d'agost, va fer una operació similar un altre dels integrants de la cèl·lula, Youssef Allaa (que va morir a l'explosió d'Alcanar). Va adreçar-se a la mateixa botiga i va demanar el preu per dos anells i un collaret d'or. Va aconseguir-ne 800 euros, va signar el contracte i va marxar. Estos diners, segons els investigadors, eren necessaris per comprar explosius i poder preparar els atemptats que ideaven per pocs dies després. 

Intent d'aconseguir crèdits

Un informe dels Mossos d'Esquadra també recull com van intentar aconseguir microcrèdits ràpids a través de companyies com Cofidis, Moneyman o Dinerorapid. A més, ho intentaven amb identitats falses, usant el nom de Nelu Daniel. Els registres policials investiguen les gestions fetes per Mohamed Hichamy, Younes Abouyaaqoub (conductor de la furgoneta), Rachid Oukabir, Saber Oukabir, Hicham Abouyaaqoub i Mohamed Houli Chemlal. 

Amb el mòbil de Hichamy, per exemple, es van fer diverses trucades a Cofidis, que concedix crèdits a distància i també es recullen SMS de contacte amb les demés empreses. Els Mossos assenyalen que les comunicacions són importants perquè es van fer el 4 de juliol, un mes abans de la data planejada pels terroristes per atemptar: el 20 d'agost. L'explosió d'Alcanar, però, els va fer canviar de plans i van avançar els actes terroristes al dia 17. 

Segons els Mossos, l'objectiu era aconseguir uns crèdits que no retornarien i fer servir els diners per comprar substancies per fabricar explosius. La policia remarca al seu informe que esta pràctica també l'han seguit d'altres cèl·lules, com la dels atemptats de París. 

Said Aalla va avisar la seua mare que el seu germà "faria alguna cosa molt greu"

El terrorista abatut a Cambrils Said Aalla, germà de Yousef Aalla –mort a l'explosió d'Alcanar- va avisar la seua mare que Yousef "faria alguna cosa molt greu" però ella "no li va donar importància", segons la declaració d'un cosí dels Aalla recollida en el sumari.

El sumari revela diverses declaracions de l'entorn dels terroristes, com per exemple que la parella de l'ara empresonat Driss Oukabir assegura que este va anar a Tànger, al Marroc, del 2 al 13 d'agost del 2017 per "desconnectar" i "no per veure la seua família", tot i que "no acostumava a viatjar". La parella de Driss també afegix que el seu germà, Moussa Oukabir, va augmentar el seu nivell adquisitiu a finals de juny del 2017.