Dos donacions particulars, realitzades a principis d’any, al Museu de les Terres de l’Ebre permetran al seus visitants gaudir d’un important conjunt numismàtic de monedes ibèriques i romanes, procedents de diferents jaciments del territori, a més d’altres peces de gran categoria per la seua unicitat i singularitat, com són uns exvots ibèrics, els grillons d’un esclau romà o unes sivelles visigòtiques que engrandeixen i enriqueixen la mostra, que compta ja amb 805 objectes exposats.

La primera de les donacions l’ha fet Guillermo Ferrando. En total, ha donat 175 monedes d’època ibèrica i romana procedents de diferents jaciments de les Terres de l’Ebre, entre ells Camí de Banyoles (Tivissa), Molló (Móra la Nova), Vinebre, Cruïlla de Darmós (Móra la Nova), Senals (Riba – roja), Esquarterades (Ulldecona), Camí Almatret (Riba – roja), Binufets (Batea), Garcia, l’Aldea, Mas del Catxorro (Benifallet), Terrer Roig (Tortosa), Pla de Sitges (Vinallop – Tortosa), Gandesa, etc.

La segona de les donacions l’ha fet la Família Sicart, que ha cedit 15 monedes ibèriques i romanes procedents de Terrer Roig (Tortosa), Binufets (Batea), Via tren (l’Aldea), Cruïlla de Darmós (Móra la Nova) i Zona Barrugat (Bitem) i 5 peces metàl·liques d’ornament i ritual de diferents èpoques procedents de Riba – roja d’Ebre, Mas de Barberans, Batea i Ulldecona.

El conjunt numismàtic

Actualment, el museu compta amb un fons numismàtic de 776 monedes, de les quals 601 estan documentades i en resten 175, que estan en procés de documentació. Més de la meitat, un 56% de monedes del fons, són romanes, mentre que la moneda medieval representa un 25%. De la resta, un 14% són no identificades, un 6% contemporànies, un 3% ibèriques i un 2% modernes.

Entre totes estes monedes hi ha tres conjunts coneguts com a “tresorets”, dos d’ells provenen d’excavacions i són d’època romana baix imperial. Un fou localitzat a la vila de la Carrova a Amposta (11 monedes) i l’altre a la vil·la de Casa Blanca a Tortosa (10 monedes). El més conegut, però, és el tresor de Masdenverge, format per 156 monedes andalusines amb una cronologia entre el segle X-XI dC, el qual fou donat pel Dr Francesc Esteve Gàlvez.

Actualment, hi ha exposades un total de 168 monedes, 112 ibèriques i romanes i 56 medievals. La nova incorporació de moneda, a més d’enriquir el fons numismàtic del museu representa un bon exemple del procés de romanització en general i, en particular, de la introducció de la economia monetària a les Terres de l’Ebre. En estes 112 peces, hi ha representades les primeres monedes que arriben a esta zona: monedes greques, fenícies, cartagineses, romanes ... producte del comerç, però també de l’assentament dels primers campaments romans instal·lats a la zona. Així mateix es poden conèixer les emissions indígenes amb mostres de monedes de diferents llocs (Valentia, Kese, Celse, Iltirta, Beligion, Arse, Emporia, Saguntum, Lauro, Saetabi, etc.). Cal destacar la incorporació de les emissions de la nostra zona, la Ilercavonia, amb dues monedes representatives de les dues emissions conegudes: un As amb llegenda MVN HIBERA IULIA ILERCAVONIA i un As amb llegenda DERTOSA M.H.I. ILERCAVONI, tots dos procedents de la Cruïlla de Darmós (Mòra la Nova), lloc on a partir de totes estes troballes s’hipotetitza amb la possible presència d’un campament romà.

La diversitat de monedes, i de localitzacions, també permet conèixer com es va produir la seua introducció i dispersió, els patrons metrològics emprats (valors de les monedes), el procés de devaluació que sofreixen, però també la introducció d’un sistema polític amb les representacions dels símbols del poder i del bust dels emperadors i de la seua família, de la religió amb uns determinats deus i rituals, del llatí, llengua oficial de l’imperi, etc. En resum assistim a l’aculturació d’una societat fins la seua total assimilació al llarg d’uns set-cents anys.

Un total de 50 monedes han requerit un procés de conservació curativa, mentre que 40 peces més han necessitat, a més, una restauració per tal de preservar la seua integritat i permetre, amb garanties de conservació, la seua exposició.