"Després de trobar-nos els dos casualment en unes jornades sobre les fosses de la guerra civil, vam decidir exposar la nostra idea a l'equip mèdic de genètica forense de la Universitat de Barcelona, que va acollir la proposta amb entusiasme i va garantir el rigor jurídic, de confidencialitat i la qualitat científica necessàries per actuar com a banc genètic", explica Roger Heredia. I així van iniciar la seua part de l'encaix. El protocol (www.dom.cat/5br) és el següent: primer els interessats han de fer un esquema senzill de l'arbre genealògic familiar per relacionar al parent desaparegut amb les persones vives més significatives. Després poden cridar o escriure un mail a la Unitat de Medicina Legal de la Universitat de Barcelona per concretar el calendari de la prova i les persones que haurien de fer de testimoniatge genètic, habitualment entre dos i quatre. Seguidament es realitza extracció de la petita mostra de sang. La UB conserva una mostra i els familiars altra. El procés costa 150 euros per mostra, que es paguen a la Fundació Bosch i Gimpera.
La Roser Guinau, filla del Jaume, ja ha cedit la seua sang per a l'extracció de la seua empremta genètica. "El meu pare va caure en la guerra quan jo tenia quatre anys, la meva mare m'explicava que ell mai va voler anar, va ser forçat, i ja no va tornar; ara, si poguéssim trobar alguna petita resta seva, alguna coseta, la posaríem en el nostre cementiri, tot i que sé que és buscar una agulla en un paller", afirma als seus 82 anys.
Per tal que el banc d'ADN siga un instrument eficaç és necessari que la base de dades siga molt més extensa que les tres famílies que la componen actualment, per la qual cosa Roger i Marc Antoni han sol·licitat per carta a la Generalitat insistentment que difonga la creació del banc com a mínim entre els qui han denunciat a Catalunya la desaparició d'algun familiar durant la guerra civil. Seria un pas important per impulsar el banc, però de moment no ho han aconseguit. "Han passat sis anys de la Llei de la Memòria i s'ha fet molt treball en el camp de la dignificació i en la cerca documental de persones també però ens hem oblidat gairebé completament de la identificació dels desapareguts, i això és una prioritat, sabent que el temps ens juga al contraatac i dilatar aquesta labor ens fa còmplices d'aquesta vergonya", han escrit Roger i Marc Antoni en la seva última carta a la Generalitat.
Foto: Comebe
