Imatge dels casos localitzats a Catalunya en l'atles. Foto: (www.ejatlas.org)El projecte Castor, davant la costa de l’Ebre, i la industria química Ercros, a Flix, són els dos casos de les Terres de l’Ebre que apareixen a l’ Atles Global de Justícia Ambiental , una plataforma interactiva de mapes que analitza la trajectòria de més d’un miler de conflictes ecològics i espais de resistència en l’àmbit mundial. El projecte, que té detectats un total de set casos a Catalunya i 32 a Espanya, compta amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili i ha estat presentat a la Delegació del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (Brussel·les). El projecte vol arribar a dos mil casos el 2015.
El projecte Castor
Respecte al projecte Castor, a més de descriure el magatzem de gas, l’atles explica que “sembla haver desencadenat preocupant activitat sísmica a la zona, on es van registrar més de 300 terratrèmols alguns dies de finals del setembre de 2013 . Tots els terratrèmols han estat menys de 4,2 graus en l'escala Richter, però han despertat preocupació en la població de la zona (a Alcanar , Benicarló , Les Cases d'Alcanar , Cervera del Maestre , Càlig , Peníscola , Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs )”. També informa que “al 2010 , la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia va denunciar davant la Comissió Europea el projecte Castor perquè no s’ha realitzat cap avaluació d'impacte ambiental per avaluar les implicacions ambientals del projecte”. Respecte als impactes potencials que pot arribar a produir, cita: “pertorbació a gran escala dels sistemes hidrològics i geològics, a més d’activitat sísmica”, en matèria ambiental, i sobre la salut, exposa una potencial “exposició a riscos complexos desconeguts o incerts (radiació, etc ...)”.
La indústria química Ercros
Pel que fa la indústria química Ercros, a Flix, explica que l’embassament al costat del qual està ubicada “ha estat rebent els impactes durant més d'un segle, amb l’abocament de més de 700 mil metres cúbics de residus tòxics que contenen substàncies com el mercuri , el cadmi i altres components organoclorats tòxics ( com l'hexaclorobenzè , PCB o el DDT )”. A més de senyalar que “Ercros està considerada com la indústria química més contaminant en la conca del riu Ebre”, afegix que “la companyia ha estat lluitant durant anys per evitar el pagament de netejar el riu”.
Respecte als impactes ambientals cita “la pèrdua de biodiversitat (fauna silvestre, l'agro-diversitat) i la contaminació del sòl” com a visibles i la “inseguretat alimentària (danys als cultius), la pèrdua del paisatge, la desforestació i la contaminació de les aigües subterrànies” com a potencials. També detalla accidents o malalties i riscos incerts sobre els impactes sobre la salut.
Segons han exposat els elaboradors de l’atles en una nota, “una de les conclusions importants del projecte i de l’Atles és que els moviments socials de justícia ambiental de base són clau per aconseguir que les formes de consum i producció siguen més justes, equitables i menys perjudicials".
L’Atles Global de Justícia Ambiental és un dels resultats més importants del projecte europeu d’investigació EJOLT (Environmental Justice Organizations, Liabilities and Trade). Este projecte, finançat a través del 7è Programa Marc amb gairebé 4 milions d’euros, engloba 23 universitats i organitzacions de justícia ambiental de 18 països, entre ells la Universitat Rovira i Virgili.
