Aigua és Vida, el Gepec-EdC i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) han assegurat es dimarts que la dessalinitzadora del Foix projectada pel Govern no és necessària. Tal com han apuntat, han dut a terme un estudi segons el qual l'excedent que el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) té sobre l'aigua que pot agafar del riu Ebre és superior al potencial de la futura dessalinitzadora. Així, les seues estimacions indiquen que el CAT podria utilitzar fins a 24hm3 anuals més, mentre que la planta en produiria uns 20hm3. Alhora, han reclamat a la Generalitat que face les obres per tal que els pagesos del Baix Camp puguen fer servir l'aigua tractada de l'EDAR de Reus per regar i evitar així el traspàs d'aigua del riu Siurana a Riudecanyes.

Quim Pérez, portaveu d'Aigua És Vida, ha exposat que la regeneració d'aigua de les depuradores del Camp de Tarragona tenen un potencial de generar 32 hm3 anuals i que això, juntament amb altres mesures d'estalvi, és suficient per garantir l'abastiment. Des del Gepec, Andreu Escolà, ha manifestat: "d'aigua no en falta, hi ha una mala administració". Pérez ha estat crític amb l'estratègia del Govern. "Es basa en una política d'oferir aigua sense fi i això a mig termini posa el sistema en fallida. Nosaltres apostem per la gestió de la demanda i múltiples fonts d'abastament, mentre ells aposten per grans infraestructures i un gran volum d'aigua per oferir a tots els usos. Això en un clima mediterrani és totalment insostenible", ha subratllat.

Des de la PDE, Matilde Font ha exposat que la dessalinitzadora del Foix és "la baula" per interconnectar l'aigua de l'Ebre amb Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i que esta arribe a l'àrea metropolitana de Barcelona. Amb tot, ha manifestat que des de l'executiu se'ls ha traslladat sempre que la planta del Foix serviria per "donar aigua a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès". En este sentit, ha defensat que l'equipament es pot instal·lar "50 quilòmetres més al nord" d'on està projectat i que això estalviaria recursos en el transport de l'aigua cap a estes ciutats.

El cas de Reus

Font també ha explicat que l'Ajuntament de Reus ha sol·licitat una nova concessió d'aigua de boca del CAT. En la seua opinió, esta ampliació del subministrament ha de ser "a canvi de que regeneren de la depuradora perquè els pagesos la puguen fer servir", i així que no hagen de dependre de la del riu Siurana. Este és un projecte del Govern que preveu millorar el tractament de l'aigua que actualment l'EDAR de Reus aboca al barranc de Barenys per tal que es guarde en unes basses de nova construcció que permetrien abastir la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, que actualment obté el recurs de l'embassament de Riudecanyes, que al seu torn s'omple en bona part mitjançant un transvasament del riu Siurana (Priorat).

"Avui s'estan enduent entre 500 i 600 litres per segon (l/s) del Siurana a Riudecanyes, quan al riu se'n deixen 60 l/s. Reus llença una aigua a Barenys des de fa trenta anys que no s'ha volgut gestionar i la sequera ha demostrat que Reus no necessita l'aigua del Siurana", ha manifestat Escolà. Segons els ecologistes, des de l'EDAR cap al barranc s'aboquen fins a 300 l/s, una aigua que acaba al mar a Salou, on històricament s'han produït inundacions.