
“No sabem si els caragols han pujat més amunt del pont i és molt important saber-ho. És una zona d’alta freqüentació d’embarcacions i trànsit humà, una àrea altament perillosa”, explica el portaveu de Seo/Birdlife a les Terres del’Ebre, Ignasi Ripoll.
La intensió de les 3 organitzacins es sortir de l’embarcador que el club de rem de Tortosa té aigües avall de l’illa dels Bous i des d’allà organitzar els voluntaris per parelles. Cada parella s’encarregarà de prospectar minuciosament uns 2 o 3 km.
“Aniran prospectant a poc a poc entre la vegetació per observar d’una manera molt fina. Si hi ha una posta d’ous la trobaran segur”, apunta Ripoll. Si es detecta qualsevol posta –els caragols surten en caure el sol i són molt més difícils d’observar- es marcarà la ubicació amb GPS, es marcarà l’àrea amb una cinta i es retiraran les postes, que seran posades en una botella. Tota la informació recollida i les postes seran entregades a Forestal Catalana, que és l’organisme oficial encarregat de la lluita contra la plaga.
La CHE que té competències sobre la llera del riu ja va destinar una partida de 110.000 euros per fer prospeccions entre l’assut i Amposta, una mesura que des dels col·lectius ecologistes i els arrossaires es considera insuficient. “Falta molta actuació amb aquest tema, tant en les prospeccions com en les mesures per impedir la progressió de la plaga. El que nosaltres no podem permetre és que la plaga avance riu amunt i si ells no actuen, actuarem nosaltres”.
La salinització mata l’arròs

D’altra banda, els arrossaires es mostren preocupats també pels efectes de la salinització en alguns camps a 2 setmanes vista de l’inici de la sega. Esta mesura, que s’ha mostrat altament efectiva contra la plaga, està provocant minves importants, de fins al 50 %, en alguns camps.
“Estem disgustats perquè creiem en aquesta mesura i li donàvem suport perquè ocasiona una gran mortaldat entre els caragols maçana i confiàvem que no hi hagués efectes secundaris, però ara estem veient que els perjudicis són greus perquè moltes plantes s’estan secant”, ha explicat Dani Forcadell, responsable del sector de l’arròs d’Unió de Pagesos. De fet, el mes de juny passat el departament d’Agricultura va presentar els resultats del seu pla, amb la pràctica desaparició del cargol en zones salinitzades i una mortaldat del 80 al 85 % en zones assecades, va explicar. També es va posar de manifest que la mesura no havia afectat el sòl i, de fet, els pagesos també ho pensaven fins ara.
Però l’alarma va saltar fa uns dies en veure el color marronós que començava a afectar les plantacions. Van suposar que podria ser causat per un fong, de manera que molts van haver de fer una despesa extra en tractaments per controlar-lo, però finalment se n’han adonat que la sal n’és la causa.
El problema no s’està donant a les zones més pròximes al mar, per tipus de terra, però sí a les més interiors i argiloses. La inundació amb aigua de mar es va aplicar sobre unes 3.200 hectàrees a l’hemidelta esquerre, on la plaga ja s’ha escampat, mentre que la resta d’hectàrees cultivades, unes 7.000 més, es van haver d’assecar. Amb tot, les parcel·les salinitzades es van rentar amb aigua dolça durant algunes setmanes. UP apunta que “potser el problema es deu al fet que els camps no van estar suficientment temps amb aigua dolça” i confien a esbrinar-ne la causa i poder afinar la mesura i seguir aplicant-la en un futur.