Treballs de descontaminació al pantà de Flix Foto: Sofia Cabanes

Nou mesos després que una draga comencés a succionar amb lentitud l'espès còctel contaminant acumulat a l’embassament de Flix, la societat estatal Acuamed ha extret ja del pantà el 24% de la muntanya tòxica. Unes 250.000 tones de residus han estat desintegrats en forns a altes temperatures, estabilitzats mitjançant reaccions químiques, o directament dipositats a l'abocador. Són una quarta part de l’aproximadament una tona de residus i llots tòxics abocats durant més de mig segle i retinguts per la presa de l'embassament des de fa seixanta anys. Ocupen nou hectàrees de superfície a la llera del riu Ebre al seu pas per Flix.

El ritme d'extracció de llots és d'1.500 a 2.000 tones al dia. Les previsions inicials estimen un altre any i dos mesos de treballs. La seguretat de l'obra ja ha pogut ser testada amb els cabals màxims del riu registrats el passat mes de juny. Durant la setmana del 17 al 21 d'aquell mes el riu Ebre va assolir al seu pas per la presa 1.500 metres cúbics per segon. La barrera de contenció que envolta l'espai en el qual opera la draga de succió, que segons el pla de seguretat està preparada per suportar el doble de cabal com a màxim, va mantenir l'estanqueïtat de la zona d'operació: “En compliment dels plans d'actuació interna per a aquests casos es va intensificar la presa de mostres d'aigua del riu, no només entorn a l'obra, sinó també en els mesuradors de Flix i Ascó i no es van detectar valors de mercuri en el riu, la seva qualitat no es va veure afectada”, assegura l'empresa Acuamed.

“Esta és una obra molt important que desenvolupa una operació singular, amb pocs exemples a tot el món”, ha apuntat el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Enric Llebot. Reconeix, però, que el repte d’una operació com esta només ha començat: “A mesura que s'aprofundix en el bloc de residus, la complexitat del tractament s'incrementa, és a dir, el més complicat encara ha d’arribar, perquè desconeixem les recombinacions químiques de les capes inferiors i en quines proporcions estan, de manera que estem atents a la capacitat de reaccionar dels equips de tractament”, afirma Llebot.

L’obra, executada per FCC, tidrà un cost superior als 165 milions d'euros (amb una aportació del 70% procedent dels Fons de Cohesió de la Unió Europea).