Així és fins al 1917, quan es produeix una gran manifestació de dones Russes el 8 de març que surten al carrer per protestar per la manca d'aliments. A partir dels 70, amb la segona onada feminista que busca tornar a posar en l'agenda política la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones, es torna a celebrar aquesta jornada per posar en manifest les desigualtats estructurals que patim les dones al món, concretament pel que fa a la nostra participació al mercat laboral. A partir del 1977, les Nacions Unides declaren aquesta jornada Dia Internacional.

Però què ens trobem sovint avui quan arriba aquesta data?
Moltes institucions, associacions i fins i tot empreses es dediquen a fer actes sense més sentit, perquè "toca": classes de cuina, festes, xerrades sobre temes que no tenen res a veure... actes superflus que res tenen a veure amb el fet que si tenim aquest dia marcat al calendari com a important, és per manifestar que encara avui patim unes desigualtats estructurals que hem d'eliminar. Unes desigualtats laborals que es perpetuen i accentuen al llarg de les nostres carreres professionals.
N'estic una mica cansada de trobar-me anuncis "per a tu, que ets dona" on m'inviten a anar a una festa privada amb striptease masculí (es veu que sols les dones heterosexuals podem fer una festa...), a fer un taller de maquillatge, de cuina, a parlar sobre el càncer de mama o bé a fer un dinar en un restaurant concret perquè tenim descompte...
Cal, doncs, que en fem pedagogia des de tots els àmbits, que expliquem el per què del 8 de març i aprofitem per fer reflexionar sobre les condicions desiguals que patim les dones a tota aquella gent que en el seu dia a dia no es para a pensar-hi, i sobretot, cal que no ho fem sols un dia a l'any. Es cosa de tots i totes que algun dia puguem deixar de reivindicar aquesta diada de lluita internacional.