ENTREVISTA

«El 80% d’abusadors infantils són familiars o persones properes, no desconeguts»

L'escriptora d'Ulldecona, Núria Bosch, presenta el llibre infantil 'Les Flors de la Nura', on fa prevenció sobre l'abús sexual en la infantesa a través de la seua pròpia vivència

Núria Bosch durant una de les presentacions del seu llibre
Núria Bosch durant una de les presentacions del seu llibre | Cedida
06 de novembre de 2023
Actualitzat: 13 de març de 2024, 16:53h

Ajudar als infants a detectar i prevenir els abusos sexuals que ella mateixa va patir de menuda. Amb esta finalitat l'escriptora d'Ulldecona, Núria Bosch, ha escrit Les Flors de la Nura (Editorial Mr. Momo, 2023). La Nura era una nena alegre i amiga dels seus amics però, "un dia jugant amb el seu tiet tot va canviar..." explica la protagonista i víctima en una entrevista amb Aguaita.

Un llibre basat en una història real que tracta de manera clara i directa l'abús sexual infantil acompanyat per il·lustracions de la Patrícia Carcelen per fer-lo més entenedor. L'escriptora explica que la presentació és d'aquesta manera perquè els infants, davant de situacions així, sàpiguen com actuar i evitar més víctimes. 


Qui és la Nura i que explica el seu llibre?
La Nura és una nena de set anys que li encantava anar a estiuejar a casa dels seus avis, però un dia, jugant amb el seu tiet tot va canviar. El llibre està basat en una vivència personal, d'una manera molt resumida, però mantenint el missatge clar i directe dels abusos sexuals que vaig patir durant tota la infantesa. D'aquí apareix la Nura, un nom compost de Núria i Raquel, la meva germana que també va ser víctima dels abusos del tiet. Tot i que el llibre l'he escrit jo, ella també té gran protagonisme per ser ella la gran valenta que va fer el gran pas per explicar-ho als pares.

Amb quina finalitat l'ha escrit?
La finalitat és difondre el missatge, fer pedagogia i trencar tabús on encara es creu que l’abús sexual el perpetren els desconeguts, quan de fet entre el 80% i el 85% d’abusadors són familiars o persones de confiança properes a la família i això encara costa molt de creure, s’ha de treure a la llum, parlar-ne i donar la confiança a les víctimes que no estan soles. I vull recalcar que parlo en femení perquè és la meua vivència, però que l’abús sexual no entén de gèneres, li pot passar als xiquets, xiquetes i als adults, ningú se'n deslliura de ser una víctima d’un abús.

"El respecte al cos s’ha de treballar ja des de la primera infància i treballar-ho de manera conjunta escoles i famílies"

 

Creu que cal donar el màxim d'informació als infants per evitar els possibles casos d'abús sexual infantil que es puguin trobar?
Rotundament sí, el respecte al cos s’ha de treballar ja des de la primera infància i treballar-ho de manera conjunta escoles i famílies. Una educació afectivosexual adequada és primordial perquè sàpiguen reconèixer, explicar i actuar davant situacions desagradables com les que va viure la protagonista.

El llibre va acompanyat d'unes il·lustracions plenes de vida. Se supera una vivència com aquesta que vostè va viure en la infantesa?
Sí que se supera però costa molt. Són anys de tractaments psicològics i és una cosa que sempre forma part de tu, tard o prompte sempre hi haurà alguna situació, per petita i insignificant que semble, que et farà saltar les alarmes, el meu cas va ser la maternitat. No podia suportar que ningú, absolutament ningú banyes o canvies el bolquer al meu fill sense la meua supervisió, però tot és qüestió de treball personal i acceptar el passat i aprendre a viure amb esta vivència.

Un 80% dels casos d'abús infantil es donen a través d'un familiar o una persona propera a la família. Com es lluita contra això? Hi ha mecanismes per protegir als infants?
La prevenció, tal com he dit abans és una educació afectivosexual sana, natural i primerenca, ja que educant des de la infància els podem donar les eines necessàries per poder reconèixer les situacions desagradables i que aprenguen a dir no i explicar-ho ràpidament. De fet, a tot Catalunya existeixen vuit equips especialitzats en el tractament de violència sexual Equip Funcional d'Experts (EFE 634 27 66 98) que allí et donen tota la informació i suport necessari que faci falta amb l'empatia i la confiança tan necessària en aquells moments. També està el telèfon de protecció a la infància 116111 (A nivell estatal és el 016). I una cosa molt importat que poca gent coneix és a l'hora de fer una declaració és demanar una prova preconstituïda. Els especialistes us ajudaran i us informaran.
 

Un dels exemplars del llibre de Núria Bosch Foto: @cuentos_nuriabosch

 


A l'hora de fer públic un abús per part d'una persona coneguda ho dificulta encara més i crea un doble estigma. Com ho va viure o com creu que hi poden afrontar les persones que hagen viscut una situació semblant a la seua?
El fet que l’abusador sigui un familiar no sols afecta la víctima sinó que també afecta el seu entorn. En el nostre cas vam tenir rebuig per part de la família paterna i per les amistats que no ens van creure. Però podem estar eternament agraïdes als pares que no van dubtar ni un minut d'allò que els estàvem explicant, no va dubtar mai de la nostra paraula i sempre han sentit orgull de tenir unes filles tan valentes per poder explicar-ho.

Sovint les víctimes d'abús sexual infantil no ho expliquen. És massa tard quan ho fan de grans? A què s'enfronten?
Mai és massa tard. Explicar-ho és el primer pas i el més complicat, cadascú té el seu ritme per acceptar i assimilar les coses, però sí que és cert, que com més aviat s’explique és un gran alliberament el poder sentir-te recolzat per algú i les seqüeles poden (o no) ser més lleus i com més tardem a explicar-ho el problema s’agreuja i es pot convertir en un veritable infern emocional.

"La sanació és veure cares d’empatia, de comprensió i adonar-te de totes les persones que estan ajudant la Nura"


Remou moltes coses que creus que estan superades, però el nivell de sanació crec que realment està començant ara, a les presentacions: obrir la meva ànima i ensenyar les meves ferides i veure cares d’empatia, de comprensió i adonar-te de totes les persones que estan ajudant la Nura, que s’encoratgen a explicar el que un dia elles també ho van viure i s'adonen què no estan sols, per a mi, aquesta és la veritable sanació, veure que el llibre té un sentit de ser. Podríem dir que més que una sanació personal, s’ha convertit en una  sanació col·lectiva.

Per què les Flors de la Nura? Què simbolitza l'element de les flors?
Des d’un primer moment vaig tenir clar el títol del llibre, Les flors de la Nura, ja que tal com explico, una de les agressions que més em van marcar va ser a l’hort del meu avi, estava rodejat de campanelles lila (Ipomeas) i a mi sempre m'havien agradat aquestes flors. Però el que en aquella temporada veure flors liles em retornava a aquell terrible moment viscut amb el tiet i em causaven pànic, ara les miro i les admiro en motiu de fortalesa, la força que vaig treure en aquell precís instant per sortir corrents d’allí. He aconseguit transformar la por en valentia, per això per a mi tenen tanta importància.

El llibre s'ha publicat tant en català com en castellà. Vol fer arribar el missatge a com més gent, infants, adolescents millor? 
Rotundament sí, és un missatge tan important que no es pot quedar amb una sola llengua ni a un petit nucli de població. L’objectiu era que el missatge de la Nura arribés a com més llars i més persones millor, d’aquí la decisió de fer-lo bilingüe. De fet, ja està viatjant per tot el món, arribant a Uruguai, Argentina, Veneçuela, Xile, Alemanya, Suïssa... a part d’arreu d’Espanya i esperem que segueixi viatjant i arribe a totes les llars.

Qui ha il·lustrat el llibre? Creu que a través del dibuix el missatge és més entenedor?
La il·lustradora és la Patrícia Carcelen, manxega que viu a Alemanya i va saber captar l’únic dels requisits, ja que volia que amb solament mirar les imatges el missatge fos entenedor i tal com es pot veure, ho va saber plasmar a la perfecció, tant els personatges com les emocions de Nura. 

Es pot viure l'amor d'una manera sana després de patir un abús sexual? 
Aquest tema pot causar un poc de controvèrsia, ja que cada persona ho viu d’una manera diferent, però resumint molt diré que sí, que amb molt de treball personal sí que es pot viure l’amor i la sexualitat d’una manera sana, plena i satisfactòria.

 

Arxivat a