Les dades reflecteixen que, arreu de Catalunya, en l'última dècada i mitja s'han autoritzat 2.985 jornades de correbous. Un mínim de 1.774 van incloure els bous embolats, és a dir, l'activitat de deixar anar un bou en una plaça o en carrers tancats, amb estructures metàl·liques enceses amb foc a les banyes. Al seu torn, pel cap baix 589 dies amb espectacles taurins van tenir bous capllaçats, que consisteix a deixar anar un bou pels carrers d'una població, lligat per les banyes amb una corda, amb l'objectiu de controlar-ne el pas pel recorregut.

La resta de jornades – i també alguns dies amb bous capllaçats i embolats – es van celebrar altres modalitats, com els bous a la plaça, que consisteix a deixar anar els animals en un recinte tancat, construït amb barreres de protecció i grades per al públic, per a evitar que surtin del recinte.

 

Segons els balanços anuals de la delegació del Govern a Terres de l'Ebre, al voltant de quatre de cada deu espectacles de correbous entre el 2017 i el 2022 van ser de les modalitats que podrien quedar prohibides, un total de 801 dels 1.953 que es van celebrar. La proporció és similar cada any, així que mentre que el 2019 es van organitzar 181 xous de bous embolats o capllaçats d'un total de 440 espectacles en total (41,1%), el 2022 la proporció va ser similar: 201 del total de 469 (42,8%).

[noticia]29851[/noticia]  

Des de l'Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de les Terres de l'Ebre  (ACPTTE), alerten que eliminant les modalitats dels embolats i capllaçats, "la festa dels bous quedaria tocada de veritat". Amb la meitat dels espectacles, Adolfo Lleixà, portaveu de l'ACPTTE, reconeix en declaracions a l'ACN que fins i tot suposaria un daltabaix sociocultural. "S'hauria de modificar la nostra manera d'entendre la festa i conviure-la", ha apuntat.

En l'àmbit econòmic, el principal greuge seria per a les ramaderies de bous braus. L'Agrupació assenyala que la modalitat del bou enllaçat i la modalitat de bou embolat suposen el 60% dels ingressos dels ramaders. "Un ramader, pràcticament cobra per una tarda de bous, el mateix que per un bou embolat o capllaçat, i perdrien la majoria dels seus ingressos", lamenta Lleixà. "Això seria tocar de mort a les ramaderies del territori", ha afegit. També molts negocis de poblacions com Amposta, Deltebre o la Ràpita es veurien afectats. El festeig del bou capllaçat genera un impacte de milers dies en el municipi el dia que se celebra.

L'ACPTTE vol posar totes estes dades sobre la taula de la comissió que ha de debatre al Parlament la continuïtat o prohibició d'aquestes dues modalitats de la festa dels bous que es consideren "més agressives", com proposen els partits i les entitats que han promogut la proposició de llei. "Són aspectes importants, com també que no pot ser que un Parlament decideixi com ha de viure un poble la cultura i cap on han d'anar les seves festes", ha defensat el portaveu de l'Agrupació.
 

Al voltant d'un 90% de les jornades taurines en l'última dècada i mitja s'han autoritzat al Montsià (1.402) o bé al Baix Ebre (1.241), les dues comarques més al sud de Catalunya. Altres territoris com el Bages (119), la Terra Alta (72) i el Tarragonès (39) també n'han registrat. L'any passat, les úniques quatre poblacions de fora de les Terres de l'Ebre que van celebrar correbous van ser Cardona (Bages), Vidreres (Selva), El Morell (Tarragonès) i Mont-roig del Camp (Baix Camp).
 

Deltebre és el municipi del país on s'han autoritzat més dies amb correbous, amb 246 en els últims 15 anys, és a dir, una mitjana de 16 per any. Les localitats d'Alcanar (225), Sant Jaume d'Enveja (214), Ulldecona (192), Tortosa (191), Amposta (189) i Camarles (182) també han allotjat un nombre significatiu de dies amb espectacles taurins.

 

Tortosa, la capital del Baix Ebre, va ser el municipi amb més sol·licituds, 60, que van ser acceptades en la seua totalitat. Les festivitats es van repartir entre els diversos pobles que conformen el terme municipal, com ara Jesús, Reguers i Campredó.