El Bisbat de Tortosa està netejant el retaule de l'altar major de la Catedral tortosina, dedicat a la Mare de Déu de l'Estrella. L'actuació consistix en una neteja de la pols adherida que s'hi ha acumulat després de mesos d'obres al solar de davant de la basílica –amb l'enderroc de les cases de la Catedral i les excavacions arqueològiques. Després de l'estiu, també se'n revisarà l'estat de conservació i es repararan petits aixecaments de pintura i atacs d'insectes que s'hi han detectat.

També es desmuntarà i traslladarà, al setembre, el retaule de santa Anna que ha cedit estructuralment per la part dreta, i està en risc de col·lapsar i enfonsar-se. Amb una intervenció complexa, es traslladarà al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix, i se'n farà una recuperació completa, també dels retrats que incorpora.

El retaule de l'altar major de la Catedral de Tortosa, es va restaurar i consolidar a final dels anys 80, per part de la Generalitat. Esta recuperació va servir també per situar-lo al lloc actual i traure'l de l'absis de la basílica, on era "massa accessible" i de fàcil espoli. De fet, com ha explicat mossèn Josep Alanyà, canonge arxiver de la Catedral de Tortosa, després de la Guerra Civil va desaparèixer del retaule l'escena de la Resurrecció i la de la Mare de Déu de l'Adoració als Reis. Després de la restauració, l'any 88 es va exposar a Barcelona i es va tornar a la basílica tortosina on presidix l'altar major. Després del pas del anys, i de l'enderroc de les cases de la catedral i els treballs arqueològics que s'han fet al solar anterior del temple, s'hi ha acumulat molta pols, que ara es netejarà en dos o tres setmanes.
  Es tracta d'un retaule de fusta amb efecte d'orfebreria i se li atribuïx l'autoria a Pere Moragues, que hauria signat el contracte per fer-lo l'any 1351 –tot i que el document no ha aparegut mai. Moragues és l'autor de la Custòdia dels Caporals de Daroca, encarregat per Pere el Cerimoniós. Se'n té constància perquè la vídua de Moragues va escriure al rei demanant que se li pagués esta obra que havia fet el seu difunt marit –missiva que es conserva als Registres de Cancelleria de la Corona d'Aragó. L'escena de la crucifixió de Daroca és "calcada" a la del retaule de Tortosa i també en compartix, en general, l'estil. Una altra prova de l'autoria de Moragues és la "gran semblança" de la Mare de Déu de l'Estrella que presidix el retaule tortosí, amb la Mare de Déu de la Mercè de la basílica de Barcelona, de la qual també és autor Pere Moragues. "Per tant, és una obra molt bona, ben restaurada i conservada i que s'ha de mantenir", ha defensat mossèn Alanyà. 

Pel que fa al retaule de Santa Anna, és barroc, "bastant recarregat" i fet, aproximadament, al voltant del 1720. Inicialment era el retaule de sant Ruf, que estava acompanyat a banda i banda per dos canonges agustinians, vestits amb els hàbits que portaven els canonges de Tortosa, que eren igual que els de Tarragona, amb una gasa roja sobre l'hàbit. L'escultura de sant Ruf es va perdre, "segurament abans que el bisbe Victor Damià Sáez fes un altar per a sant Ruf en un altre dels espais de la Catedral". 

Llavors, va ser convertir en el retaule de sant Miquel, però la imatge d'este sant va quedar destruïda l'any 1936, i només se'n conserva una ala daurada a la sagristia de la basílica. Els autors són Isidre Espinal i fill, escultors de Sarral, que també van fer alguna intervenció a la capella de la Cinta. 

A la part baixa del retaule hi ha un quadre de sant Maure molt deteriorat que també es restaurarà, obra de Joan Desi, i a la part més alta, sobre la visitació, hi ha una pintura de santa Caterina de Siena i santa Rosa de Lima que no corresponen al retaule original de santa Anna. "Probablement provenen d'un retaule del Roser, també barroc però anterior a este. El van posar aquí després de la Guerra Civil, cap al 1939", ha explicat mossèn Alanyà. Quan el retaule es torne a muntar, el quadre se situarà en una de les parets annexes. 

Josep Paret ha detallat que la reparació del retaule de santa Anna serà complexa i costosa. La propera fase serà desmuntar-lo, traslladar-lo a Valldoreix i posar-lo a la cambra d'anòxia per fer el tractament dels xilòfags. Ja el 2019 es farà una intervenció de conservació i restauració general.