Dins d'aquest joc, ens trobem els ciutadans, persones del carrer, amb una consemblança a uns punts de partida abans esmentats. L'atenció que fem d'una notícia o un fet no deixa d'enfortir uns rumors, moltes vegades instrumentalitzats, una idea preestablerta.
La confirmació dels fets consolida la notícia com a certa. L'especulació d'uns esdeveniments ens serveix per dubtar de la seva viabilitat.
Així, els ciutadans ens trobem al mig d'un bombardeig sistemàtic i partidista, moltes vegades sense dret a opinar. Per sort, avui en dia s'estan movent paràmetres, molt positius, que indueixen un nou paradigma social en què precisament el ciutadà pugui tindre la seva pròpia opinió del que succeeix al seu voltant.
Els mecanismes oberts amb la creació de l'Aguaita.cat així ho confirmen, amb un esperit crític, independent, que busca l'honestedat en la informació al lector.
Voldria afegir unes observacions a títol personal sobre la informació narrada els darrers dos mesos en aquestes pàgines pel que fa a la sentència en ferm de la jutgessa del cas Turov, 3 /12/12. El darrer article fica en evidència el Ple extraordinari, celebrat al consistori canareu el 12 de desembre passat, en què l'equip de Govern canareu, amb un sol punt, el decret d'alcaldia núm. 525/2012, allargava inútilment la sentència .Textualment, diu la jutgessa: "no ha donat compliment a la sentència". Recorda que la sentència en ferm és del 6/11/2006. El compliment de la sentència fa referència explícitament a donar com a nul el permís d'obres del cas Turov i el consistori canareu estava fent decrets d'alcaldia per a l'empresa que ja ha fet fallida, Turov.
Resulta obvi, en l'àmbit del carrer, que la famosa frase lleialtat institucional, que va ser reproduïda per tots els mitjans convocats a tal efemèride, no ha servit per a res, era realment un titular llaminer, que tot plegat ha costat a les arques municipals 5.000 euros, donada l'excellència del Ple.
Algunes preguntes em vénen al cap. Després de sis anys de litigis del Govern canareu actual amb la veïna Antonia González, tot indica que el consistori canareu ha perdut. La pregunta directa seria: en quin moment decideix Antonia González anar al Jutjat? Les dades diuen que l'octubre del 2004, la Direcció General d'Urbanisme ja instava l'Ajuntament a revisar la llicència. Davant les queixes no ateses d'Antonia González, serà durant el 2005 que interposarà un recurs davant el Contenciós Administratiu de Tarragona. El novembre del 2006, la sentència ja és ferma.
Si repassem l'hemeroteca, veiem que després de sis mesos de Govern en minoria del PSC, el 21 de novembre del 2003, el pacte PSC-ERC és una realitat, amb un punt força interessant "al llarg de tot el mandat la Comissió de Govern estarà integrada per l'alcalde i els altres quatre llocs estaran distribuïts temporalment en torns d'igual duració entre els regidors del PSC-ERC, de manera que sempre hi haurà un representant d'ERC". El juliol del 2006, Montserrat accedia a l'Alcaldia.
Una altra pregunta. Qui va informar els veïns afectats pel cas Turov?
Abans i després de la sentència, vuit anys durant els quals els veïns afectats, que són els que realment poden sofrir les conseqüències de tot aquest desgavell, no han estat informats. Aviam, senyor Montserrat, ha estat vuit anys de responsabilitat directa, Alcaldia, Tinença d'Alcaldia i Comissió de Govern per, tot plegat, acabar en un Ple extraordinari en què demana lleialtat institucional? Al meu parer, i jo no estic en possessió de cap veritat, hi ha una falta de solvència clara.
Perquè, al cap i a la fi, qui està perdent és el consistori canareu, donada la imatge poc corporativa d'uns fets consumats que fan pudor. El cadàver fa més de sis anys que és mort.
En els diferents articles apareguts a Aguaita.cat, es parla de més llicències sense l'informe jurídic, des de l'any 2000. Casualment, aquest any el senyor Montserrat ja era tinent d'Alcaldia.
Podríem entendre que les coses es poden fer millor i així és el propòsit de qualsevol alcalde quan accedeix per primer cop al Govern municipal; Montserrat ja no és un alcalde novell. En democràcia, és molt important respectar l'opinió dels altres, per això agraeixo la llibertat d'expressió d'Aguaita.cat.
L'anterior article que vaig publicar, La democràcia local grinyola, senyor Alfons, va ser escrit el desembre de 2011 i ha estat censurat, per escrit i de paraula, pel nostre estimat alcalde.
