El progrés de la tècnica i l'aparició del vaixell de vapor feia veure que el desenvolupament d´aquest megaprojecte era possible, rendible i donava una empenta al territori tant demogràficament com econòmicament. A les nostres terres vingueren a treballar enginyers, capatassos, comptables, guardacanals. Tot feia pensar que l'endarreriment històric del territori començava a canviar. La inauguració de l´acte fou presidida pel ministre de foment Ramón de Echevarria el 19 de juliol de 1857 a la ciutat de Tortosa.

Malauradament la implantació del ferrocarril va fer inviable econòmicament aquest mitjà de transport de mercaderies. Una infraestructura que aviat va quedar obsoleta però fou una de les obres que va cohesionar més el territori. Entre altres coses perquè implicava molts d´actors econòmics i socials. Ports comercials a la Ràpita, dàrsenes a Tortosa i Amposta, duanes, drassanes, mecànics, comerciants i industrials de Tortosa i Amposta, en resum riquesa i prosperitat.

Per entendre la magnitud econòmica i poblacional que comportà la posada en funcionament i explotació del canal de navegació durant el període 1857-1877, el creixement demogràfic fou enorme. Per donar-vos una idea, la Ràpita va tenir un increment poblacional del 60 per cent, Amposta un 30 per cent, Roquetes, que feia poc que s´havia segregat de Tortosa, 25 per cent. Xifres només comparables als darrers vint anys del boom immobiliari.

I tot això ve per una raó senzilla, ara que darrerament el territori comença a reivindicar l´estació de mercaderies de l´Aldea o l´aturada de l'Euromed. Sense reivindicar una estructura territorial que cohesioni les terres de l´Ebre com a un ens hegemònic social, cultural i econòmic no anirem en lloc. Solament estarem creant un petit miratge i les Terres de l´Ebre seran territori de pas i no pas un territori fort i potencialment ric.