La polèmica està servida.

D'una banda, voldríem ser tan puristes que, de cop, eliminaríem qualsevol rastre de castellà, amb el benentès que no seria una qüestió de revenja contra Espanya i els espanyols sinó de preservació de la nostra tan volguda i danyada llengua catalana.
D'altra banda, i pensant amb el cap, convindria que fóssim una mica més flexibles del que el nostre cor ens diu que hem de ser i permetre que els castellanoparlants continuessin, com a mínim una temporadeta, podent usar la seva llengua, com fins ara.
Si d'avui per a demà imposem a tots els ciutadans de Catalunya l'ús de la llengua catalana, voleu dir que no estarem repetint una part de la història que no ens agrada gens, però a la inversa? No caldria encetar el nou país amb un procés d'adaptació lingüística, amb totes les eines que calgui i més, perquè tothom acabés parlant i escrivint el català? Podríem prendre exemple de Suïssa? És que en la diversitat hi ha la riquesa.

Potser amb aquestes línies alimento la polèmica, però em sembla que no hem de ser radicals en aquesta qüestió, si més no, d'entrada, perquè ja sabeu que tot allò que en aquest món s'entén com una imposició més aviat sol fracassar que no pas triomfar. I el que volem és que la nostra llengua, la catalana, ressorgeixi com ho ha de fer el país, un país per a tothom, presumptament, el dia que siguem independents.