El Consorci Forestal de Catalunya demanarà als diferents partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya que adopten mesures de regulació de l’accés al medi natural i que es recupere el full de ruta per als usos del bosc que fa anys que està aturat. La petició la farà per escrit, coincidint amb els efectes d’un cap de setmana en què espais com el Parc Natural del Montseny o la Fageda d'en Jordà (Garrotxa) han tornat a registrar una sobredimensionada afluència de visitants, tot i la crida de les autoritats a limitar la mobilitat.
 
La  regulació de l’ús públic del bosc és un debat recurrent i un problema creixent i el Consorci Forestal, que agrupa propietaris i associacions forestals catalanes, considera que les diferents administracions no afronten de forma decidida. Per això emplaça als diferents partits a obrir un debat sobre la política forestal i a incloure en els seus programes electorals les propostes que facen possible disposar d’un full de ruta que fa temps que reclama, per a gestionar amb eficiència un espai que representa el 60% del territori català. L’organització de silvicultors de Catalunya demana una regulació de l’ús social de l’espai que no atempte contra els drets dels titulars dels terrenys. 
 
Una massificació que afecta la biodiversitat i abusa de la propietat privada
 
Cada any es fa més palès un canvi de sensibilitat a nivell social, que ha popularitzat molt les sortides a la natura. La incisiva promoció de l’ús terciari dels boscos per part de l’Administració d’espais naturals i l’interès creixent per la pràctica d’activitats físiques han portat a un increment descontrolat de consum de natura.

Este fet, amb exemples com el d'este cap de setmana amb centenars de vehicles ocupant espais protegits o amb deixalles abandonades al bosc, suposa un perjudici directe a nivell ambiental, econòmic i també social. I és que la massificació porta a la degradació de molts espais singulars i al deteriorament de la biodiversitat, a la pèrdua de la tranquil·litat que moltes especies necessiten, i a la proliferació d’abusos sobre les propietats privades.  

[noticiadiari]2/210360[/noticiadiari]
Este fenomen es fa especialment evident en moments com els caps de setmana de tardor,  amb la invasió i col·lapse literal de moltes de les zones més concorregudes de la nostra geografia, i que des del Consorci Forestal porten denunciant des de fa anys.

A diferència d’altres països o regions, a Catalunya sempre han estat oberts a veïns i al públic en general els boscos i els milers de quilometres carreteres secundàries i de camins públics i privats que fan possible la gestió d'estos espais. No obstant això, els boscos constitueixen una infraestructura verda fràgil que ara es posa en perill.

La promoció de l’ús del bosc no s’acompanya d’una regulació apropiada
 
El Consorci Forestal de Catalunya veu amb preocupació com, en contra del que passa als espais urbans, este canvi d’usos i la promoció de l’ús públic dels espais naturals com a font d’ingressos per al sector turístic, la restauració i les activitats directament vinculades, no s’ha acompanyat d’un diàleg i d’una regulació que evite la socialització dels beneficis.

Per contra, les despeses de gestió i conservació de les finques cauen exclusivament ens mans dels seus propietaris. L’entitat també considera un contrasentit i una greu irresponsabilitat que mentre sembla que hi ha barra lliure pel consum desmesurat de natura, es dona la paradoxa que creixen les limitacions i restriccions a la gestió forestal sostenible imposades pel Departament de Territori, sota el pretext de la conservació i millora de la biodiversitat. Precisament, els silvicultors entenen la gestió forestal sostenible i planificada com una eina per la conservació de l’espai i pel desenvolupament econòmic del territori.

El Consorci Forestal de Catalunya és una associació privada, independent i sense ànim de lucre que aglutina la propietat forestal privada i implicada en la gestió del bosc. Són socis propietaris a títol particular, empreses i un bon grup d’associacions d’àmbit local que sumen prop de 1.500 socis amb més de 200.000 hectàrees forestals distribuïdes pel conjunt de comarques catalanes.