01
de febrer
de
2024, 15:30
Actualitzat:
20:03h
Entre el 8 i el 12% de les parelles de tot el món en edat reproductiva tenen dificultats per concebre i entre el 40 i el 50% dels casos d’infertilitat es deu a factors masculins. En les darreres dècades la disminució de la qualitat de l’esperma s’ha centrat especialment als països desenvolupats i tot apunta a què els factors ambientals i d’estil de vida en tenen un paper determinant. Amb l’objectiu d’identificar alguns dels principals factors de risc de la baixa qualitat de l’esperma, un equip de recerca liderat per la Universitat Rovira i Virgili amb la participació de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el CIBEROBN ha trobat una possible relació entre el consum d’aliments ultraprocessats i la qualitat del semen.
Els resultats d’esta recerca s’emmarquen dins de l’estudi Led-fertyl, que ha avaluat 200 homes sans a Catalunya. Durant diverses setmanes van haver de respondre qüestionaris i entrevistes que van permetre identificar el seu perfil sociodemogràfic, hàbits alimentaris, estil de vida i antecedents mèdics. També se’ls van recollir i analitzar mostres biològiques de sang, orina i semen i es van classificar en tres categories en funció del seu consum d’aliments ultraprocessats.
Els resultats van mostrar que els homes que consumien al voltant d’un 30% de la ingesta energètica diària en forma d’aliments ultraprocessats tenien més risc de tenir els paràmetres de qualitat espermàtica alterats. Estos paràmetres són els que definix l’Organització Mundial de la Salut i tenen a veure amb el recompte del nombre total d’espermatozous, la seua motilitat i la concentració en semen.
Durant l’estudi també es va observar que la substitució del consum d’aliments ultraprocessats per d’altres poc o gens processats podria tenir un efecte beneficiós sobre estos paràmetres de qualitat de l’esperma.
Estos resultats són un punt de partida per entendre els mecanisme que es pot amagar darrere del consum d’aquests tipus d’aliments. Trobar-lo ajudarà al desenvolupament de futurs programes preventius o d’intervenció enfocats a combatre els problemes de fertilitat derivats de la baixa qualitat de l’esperma. Ara, doncs, cal continuar la recerca amb altres poblacions diferents per confirmar els resultats que s’han obtingut amb este estudi.
Factors com la contaminació ambiental, el consum de drogues o alcohol, el tabaquisme, l’exposició a possibles substàncies químiques que alteren el sistema endocrí a través de la dieta o el medi ambient, l’estrès i l’alimentació no saludable semblen estar implicats en l’origen de la infertilitat masculina. Tenint en compte que tots estos factors de risc es poden modificar, disminuir-ne la seua exposició pot ser una mesura apropiada de prevenció d’estos problemes.
La recerca, que s’ha publicat a la revista científica Human Reproduction Open, ha estat liderada per Cristina Valle Hita, investigadora predoctoral a la Unitat de Nutrició Humana de la URV juntament amb la investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia Nancy Babio, l’investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, Albert Salas-Huetos i Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de la URV i director del grup de recerca. Tot l’equip és membre del CIBEROBN i de l’IISPV.
Els resultats d’esta recerca s’emmarquen dins de l’estudi Led-fertyl, que ha avaluat 200 homes sans a Catalunya. Durant diverses setmanes van haver de respondre qüestionaris i entrevistes que van permetre identificar el seu perfil sociodemogràfic, hàbits alimentaris, estil de vida i antecedents mèdics. També se’ls van recollir i analitzar mostres biològiques de sang, orina i semen i es van classificar en tres categories en funció del seu consum d’aliments ultraprocessats.
Els resultats van mostrar que els homes que consumien al voltant d’un 30% de la ingesta energètica diària en forma d’aliments ultraprocessats tenien més risc de tenir els paràmetres de qualitat espermàtica alterats. Estos paràmetres són els que definix l’Organització Mundial de la Salut i tenen a veure amb el recompte del nombre total d’espermatozous, la seua motilitat i la concentració en semen.
Durant l’estudi també es va observar que la substitució del consum d’aliments ultraprocessats per d’altres poc o gens processats podria tenir un efecte beneficiós sobre estos paràmetres de qualitat de l’esperma.
Estos resultats són un punt de partida per entendre els mecanisme que es pot amagar darrere del consum d’aquests tipus d’aliments. Trobar-lo ajudarà al desenvolupament de futurs programes preventius o d’intervenció enfocats a combatre els problemes de fertilitat derivats de la baixa qualitat de l’esperma. Ara, doncs, cal continuar la recerca amb altres poblacions diferents per confirmar els resultats que s’han obtingut amb este estudi.
Factors com la contaminació ambiental, el consum de drogues o alcohol, el tabaquisme, l’exposició a possibles substàncies químiques que alteren el sistema endocrí a través de la dieta o el medi ambient, l’estrès i l’alimentació no saludable semblen estar implicats en l’origen de la infertilitat masculina. Tenint en compte que tots estos factors de risc es poden modificar, disminuir-ne la seua exposició pot ser una mesura apropiada de prevenció d’estos problemes.
La recerca, que s’ha publicat a la revista científica Human Reproduction Open, ha estat liderada per Cristina Valle Hita, investigadora predoctoral a la Unitat de Nutrició Humana de la URV juntament amb la investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia Nancy Babio, l’investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, Albert Salas-Huetos i Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de la URV i director del grup de recerca. Tot l’equip és membre del CIBEROBN i de l’IISPV.