"Fes el favor de no cridar",va dir amb veu baixa la dona, mentre ell li ensenyava a l'IPhone el motiu de les rialles. T'en recordes del noi que ha vingut abans, que es deia Angel nosequé, i ens ha fet una foto? Aguaita, la twuitejat, i mira que bé ens ha tret, semblem un quadre de Murillo...Encara no havia mencionat lo nom del pintor sevillà, que es presenta una dona que pel facebook s'havia assabentat del quadre, portava un termo de cafè amb llet. Al cap de no res, un camió de corders s'atura i, sense parar el motor, lo camioner els deixar un xai menut. Si el feu al forn tindreu per passar el dia...Pep i Mari, sorpresos pel regal no van poder dir-li,que la màquina expenedora de diners, no tenia la funció de grill. Rere el transportista arribar un noi que havia rebut un whatsapp de l'Àngel, portava una llauna, de part dels seus pares, amb una bona ració del tito sobrat d'aquella nit de Nadal. Després, unes noies de la neteja que plegaven de la feina van oferir-los unes llaunes de conserves de la minsa cistella nadalenca. De la mar, un pescador va pujar llagostins i d'un edifici veí, una jubilada va baixar una dotzena de canelons que tenia enllestits per passat dema, Sant Esteve.
L'amo de l'arbret lluminós ha sentit un soroll raro, atemorit, s'aixeca sense adonar-se que es ell mateix qui emet aquell guirigall flatulent, camí de l'excusat, encara li dóna temps de mirar per la finestra i veure l'adoració de gent, que de tot arreu ve per portar alguna cosa als desnonats, no sent el que passa perquè a banda de tenir vidres antisorolls, no te l'oïda fina, però com s'espanta de tot, agafa lo mòbil i mentre evacua, tot repantigat a la tassa del vàter crida als municipals (no serà l'única vegada que la cague molestant l'autoritat) "Fasen el favor de venir al caixer del carrer Betlem,cuns desconeguts criden i ja esta bé, ni poder dormir amb pau la nit de Nadal!", exclama.
Amb les primeres clarianes,el dia neix groguenc, senyal inequívoca de jornada ventosa i freda, a aquella hora, amb la vorera del caixer plena de gent, un cotxe fet caldo aparca davant, -com han descrit a faceboock i twitter-, de l'improvisat pessebre. A ritme de regueton baixen tres individus, a qui mes diferent, un ros ucranià de pell blanca com la neu, adornat amb daurats complements,cun altre fosc amb barba i anokac que s'endevina prenda única d'abric,porta mocador lligat al cap que l'assenyala nascut a l'altre costat de l'estret de Gibraltar, en quan al tercer, vestit molt llampant, negre com el carbó i amb les dents blanques de marfil, el situen com a fill d'una illa del Carib.
"Por la momia de Lennin!", crida el ros. "Por la mano de Fátima!", crida el fosc. "Por la boina del Che!", crida el negre. Reneguen tots tres davant el retaule d'ajupits que es troben al caixer. Zhoran l'ucraniá,els dona una ampolla de vodka, Abdel lo bererber, una rosa del desert, la seva terra, i el cubà Emerson,un taper d'arròs amb frijoles i platan freigit. No tenen res mes.
Com la desfilada no cessa, lo caganer, no sa mogut de la finestra, -bé anat tres vegades més a perfumar al sr. Roca- i, és clar, a cridar per enèsima vegada als municipals. " El homes de bona voluntat,no podem descansar!" Quan torna de nou al lloc de guaita amb el primer sol enlluernant-lo, s'adona que els homes del caporal Hèrodes han fet fora a tothom,no hi queda ningú.
Un altra vegada, Pep carregat de bosses i regals, i la Mari amb lo xiquet al braç, mentres s'apagava l'estrella de plàstic dibuixada per Miró, tornen a la gelor de l'hivern després d'haver estat 'trending topic' aquella nit a Twitter. L'home de bona voluntat, per fi descansarà sota les mantes a la caldoreta del seu llit. Lo dinar de Nadal es d'aquí poques hores, s'han de reposar forces per celebrar opíparament el naixement de Jesús i tornar a cagar de nou... en PAU!
