El Defensor del Poble ha demanat al govern espanyol que aclarisca per què va aprovar la indemnització de 1.350 milions d'euros a Escal UGS pel projecte Castor sense abans conèixer les causes i les responsabilitats per l'abandonament de la concessió del magatzem de gas submarí. En resposta a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que va trametre a l'organisme un escrit denunciant el cas, l'adjunt primer del Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, posa en dubte no només la manca d'explicacions sobre la fixació d'esta xifra milionària, sinó també el fet que les instal·lacions estiguen operatives com a requisit per cobrar la indemnització.

A més, l'organisme mostra sorpresa per les condicions de l'operació financera que ha fet possible el pagament –amb un interès fix anual del 4,75 % anual i que, segons els càlculs de l'OCU, pot elevar el cost sobre els consumidors per sobre dels 4.700 milions d'euros en els pròxims 30 anys: "no hi ha un producte financer al mercat amb esta retribució i sense risc per a la inversió".

Arran de les queixes presentades per la Plataforma i altres entitats, el Defensor del Poble va obrir una actuació d'ofici sobre el decret llei d'indemnització pel projecte Castor aprovat pel govern espanyol l'octubre de 2014. En este context, l'organisme va requerir al ministeri d'Indústria un informe sobre les mesures adoptades per depurar les eventuals responsabilitats d'Escal UGS, els estudis sobre la justificació de la inversió efectuada així com la necessitat de considerar les conseqüències socials i econòmiques que el magatzem de gas submarí produïx a l'entorn. En la resposta a la Plataforma, però, Fernández Marugán admet que les respostes obtingudes pel govern del PP no resolen bona part dels principals dubtes al voltant del pagament de la indemnització i ja ha demanat aclariments a la Secretaria d'Estat d'Energia.

Concretament, reconeix que, malgrat que encara "s'estan estudiant les possibles responsabilitats" de l'empresa concessionària, el govern espanyol ja va autoritzar el pagament de la inversió "sense que de la informació tramesa se'n puga deduir alguna cautela". Este estudi de les responsabilitats, recorda, és el que hauria de permetre avaluar la procedència del pagament o no de la indemnització. Però en este cas, el govern del PP hauria invertit l'ordre, segons va denunciar reiteradament la Plataforma.

Un altre dels aspectes controvertits que també passa per alt el ministeri és si en l'actual estat d'hibernació, les instal·lacions es troben o no operatives. D'acord amb la concessió aprovada el 2008 i l a Llei d'hidrocarburs del 1998, el fet que les instal·lacions estiguessen operatives, plenament en marxa, era un requisit imprescindible perquè la concessionària pogués reclamar la recuperació del valor net comptable de la inversió. En el cas que existís dol o negligència per part de l'empresa, la indemnització es limitaria al "valor residual".

Tampoc el govern espanyol es pronuncia sobre la investigació que la Comissió Europea efectua sobre la possibilitat que el pagament constituïsca un ajut d'Estat encobert contrari a la normativa de defensa de la competència, segons ha reiterat també la Plataforma.

Negoci d'ACS i dels bancs, recorda la Plataforma

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, destinatària de la resposta del Defensor del Poble, ha remarcat els dubtes assenyalats sobre l'aprovació i el pagament de la indemnització a Escal UGS. "Per primera vegada algú ha llegit el que dèiem des del 2013 a partir dels terratrèmol: senyors, no paguen per una obra que no està acabada per culpa del constructor –van injectar gas a uns cabals que no tocava i van generar els terratrèmols. I, segon, com el govern espanyol s'atrevix, encara que no fos directament, a arribar a una acord amb la banca per un crèdit gairebé al 5 % a 30 anys, quan si avui en dia algú demana una hipoteca li ho fan al 2,5 %, en un moment que el preu del diner és barat i que el govern espanyol trau bons l'euríbor -0,15. Aquí no només ha fet el negoci Florentino Pérez, també la gran banca en prejudici de tots els ciutadans de l'Estat. Financem alguna cosa que no havíem de finançar i a un interès altíssim", ha subratllat el portaveu de la Plataforma, Evelio Monfort, que considera "il·lògica" la situació, especialment, després que a partir d'este 2016 els consumidors hagen començat a pagar més de 100 milions d'euros pel projecte Castor als rebuts del gas.