El Govern porta el Pla Hidrològic de l'Ebre a Brussel·les

El conseller de Territori, Santi Vila, recorda que el pla neix mort perquè al 2015 s'ha de revisar | També ha dit que els regants del Segarra-Garrigues fan bé a defensar els seus interessos

Publicat el 04 de març de 2014 a les 15:16
El riu Ebre al seu pas per Tortosa. Foto: Sílvia Berbís

El Govern denunciarà davant la Comissió Europea el Pla Hidrològic de l'Ebre aprovat la setmana passada per l'executiu espanyol per considerar que la seva aprovació resulta "lesiva" per a la preservació del delta de l'Ebre, a més de contradir-se amb la normativa comunitària. En la roda de premsa després del Consell Executiu, Vila ha considerat que el pla "neix mort" perquè solament estarà vigent enguany i ha de renovar-se el 2015, i ha atribuït la seva aprovació a l'intent per part de l'Executiu central d'evitar sancions.

"Estem convençuts que la Unió Europea ens donarà la raó", ha expressat el conseller, que ha assegurat que malgrat la crida al diàleg del ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Miguel Arias Cañete, el Govern no s'ha posat en contacte amb la Generalitat en els últims vuit mesos per arribar a un acord sobre el cabal mínim.

La denúncia, segons el Govern, es fonamenta en les "inconsistències" detectades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i se centren en aspectes mediambientals, de gestió de les masses d'aigua i del procediment seguit en l'aprovació, per ho deixa al marge qüestionis competencials, si ben Vila ha indicat que estudiaran també si presentar un contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem (TS) i fins i tot acudir al Tribunal Constitucional (TC).

Vila, que ha recordat que la zona de Terres de l'Ebre ha estat recentment declarada reserva de la Bioesfera, ha considerat "legítim" que cadascuna de les nou comunitats autònomes per les quals transcorre l'Ebre defensen els seus interessos, però ha precisat que les posicions de Govern i Generalitat estan actualment molt allunyades.
El pla de conca de l'Ebre preveu uns 3.200 hectòmetres cúbics anuals en la desembocadura de l'Ebre, enfront dels 7.000 que demanava Govern i entitats ecologistes com la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), encara que va obtenir 72 vots a favor i 9 en contra en la discussió del Consell Nacional de l'Aigua.

"Els regants del Segarra-Garrigues fan be a defensar els seus interessos"

Preguntat sobre el suport al pla de les comunitats de regants catalanes com la del canal Segarra Garrigues, Vila ha especificat que "fan bé" a defensar els seus interessos i el pla incorpora criteris de justícia, cosa que no succeix aigües amunt, ha dit, perquè es contemplen necessitats futures en funció del canvi climàtic.

De fet, ha assegurat que el projecte preveu utilitzar fins a 2.000 hectòmetres cúbics per 366.000 hectàrees de regadiu noves, "la major part fora de Catalunya", la qual cosa per al tram final del riu representa severes conseqüències negatives que ja poden observar-se, atès que el Delta està en regressió i en procés de salinització.
"Les necessitats dels regants són tan importants com garantir les necessitats i criteris ambientals", ha afegit, a més de reclamar serenitat per abordar la discussió, la dificultat de la qual radica que les negociacions s'han dut a terme sota criteris polítics i no mediambientals.

Preguntat també sobre la diferència entre l'actual pla i el Pla Hidrològic Nacional (PHN) de l'any 2000 previst pel Govern de José María Aznar, al que CiU va brindar el seu suport, Vila ha considerat que són molt diferents i no cal fer comparacions perquè suposaria "incórrer en un problema greu d'anacronisme".

De fet, malgrat no especificar la diferència en hectòmetres cúbics en la desembocadura prevists en cada pla, ha indicat que els dos plans estan separats per més d'una dècada i que l'anterior pla contempla un transvasament que l'actual no inclou.

Així mateix, ha jutjat que a dia d'avui el Delta de l'Ebre està "molt més pressionat", amb un risc ambiental més acreditat, per la qual cosa ha confiat que la intervenció de la Comissió Europea servisca per garantir els criteris ambientals que el pla lesiona.