Segons ha pogut saber aguaita.cat, que ha tingut accés a les sentències del cas, el 20 de novembre passat el jutjat contenciós administratiu de Tarragona va notificar a l'Ajuntament que disposa de 10 dies hàbils per donar coneixement de la sentència i iniciar l'enderrocament per restaurar la legalitat urbanística.
Amb aquest fet aguaita.cat destapa el cas Turov, nom de la promotora que va tirar endavant la construcció dels habitatges i que representa en realitat, la punta de l'iceberg d'almenys una 50 de llicències urbanístiques més que, si bé no han acabat arribant als tribunals (en reclamació de responsabilitats civils i/o penals) ni s'ha iniciat cap procediment judicial, els jutjats han corroborat que es van atorgar interpretant les densitats d'habitatges com a plurifamilars, on només estava permès unifamiliars.
El cas Turov comença al juliol de 2003 just iniciada l'alcaldia del socialista Ricard Bort que va aprovar, en la seua primera junta de govern local, una llicència urbanística per a la construcció d'aquestes 32 vivendes amb els seus corresponents pàrquings soterrats. Una llicència avalada tècnicament per l'arquitecte municipal, però sense informe jurídic. El projecte, però, arrenca amb l'anterior Govern municipal, amb Josep Beltran (PP) com a regidor d'Urbanisme, amb el desaparegut Batiste Beltran (Acord per Alcanar) com a alcalde i amb Pep Selgar com a arquitecte municipal.
La llicència atorgada per l'ajuntament corresponia a la clau 17.a1 (ciutat jardí) dintre del Planejament General Urbanístic d'Alcanar i només permetia, per tant, 9 habitatges. Amb la construcció d'aquestes 32 vivendes, (que només corresponen a una primera fase d'un total de més de 100 que no s'han arribat a construir), s'incrementava la densitat un 255'5% i a banda no respectava les distàncies i les superfícies de façana, segons han ratificat les sentències posteriors.
Cronologia d'una 'mort anunciada'
Fins arribar al dia d'avui, en què l'Ajuntament té l'obligació d'enderrocar aquesta promoció, el camí legal és considerablement llarg i té entre els seus actors principals una veïna de la zona, Antonia González, qui coneixedora de l'incompliment legal en l'urbanització propera a casa seua, va acabar duent el cas als tribunals i en una lluita legal llarga, farragosa i, amb diversos fronts, ha fet portar el cas fins al final, després que l'Ajuntament no respongués a les seues queixes entre els anys 2003 i 2005. Ella ha estat l'única que ha dut el cas fins a les últimes conseqüències tot i que és cert que ja en un inici aquesta llicència va despertar les queixes de l'Associació de Veïns Bahia Alfacs i que fins i tot va ser denunciada per veïns de la Urbanització Serramar davant la Direcció General d'Urbanisme.
La sentència clau és la del novembre del 2006, quan el jutjat contenciós administratiu de Tarragona resol a favor de González i declara nulla de ple dret la llicència urbanística atorgada a Turov. Poc abans, i segurament conscient de l'error urbanístic, l'Ajuntament aprova un Pla Especial de Reforma Interior (PERI), que és ratificat per la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) per redistribuir l'edificabilitat de les dues parcelles propietat de la promotora, una acció que no li ha servit per salvar la situació.
També ha resultat infructuosa la batalla legal empresa per l'Ajuntament quan va recórrer la primera sentència del 2006. Al 2009 el Tribunal Superior de Justícia de Tarragona va desestimar el recurs d'apellació de l'Ajuntament i confirma la nullitat de la llicència. Per si fora poc, al 2009 el contenciós administratiu desestima els recursos que havien presentat Turov i el Departament d'Urbanisme en contra de l'aprovació del PERI (que Antonia González també havia presentat els tribunals) i, en un intent d'esgotar totes les vies legals, la Generalitat, conscient de la problemàtica, presenta un recurs de cassació al Tribunal Suprem, que encara està pendent de resoldre's.
El novembre de l'any passat i en veure que l'Ajuntament no havia enderrocat les 32 vivendes de la promoció de Turov, Gónzález torna a presentar als jutjats una petició d'execució de la sentència. La interlocutòria demanant que l'enderrocament es faça efectiu arriba a l'Ajuntament al gener d'enguany, però novament, el consistori presenta recurs.
La via legal, però, sembla haver quedat esgotada amb l'ultima sentència del TSJC. L'Ajuntament havia recalcat que a l'espera de la resolució del recurs de cassació al Tribunal Suprem no podia iniciar l'enderrocament. Però el TSJC sentencia que el PERI "no és un instrument aprovat amb la única finalitat d'eludir una sentència judicial" i afirma que l'aprovació d'aquest pla "no guarda relació amb aquest procés sinó amb un altre". És novament el contenciós de Tarragona qui, ratificant la sentència del TSJC, reclama a l'Ajuntament restablir la legalitat urbanística en un termini de 10 dies (hàbils) a partir del 20 de novembre.
Turov S.L una promotora en concurs de creditors que reclama responsabilitats econòmiques a l'Ajuntament
Un altre actor important en tot aquest complicat procés és la promotora badalonina, TUROV S.L, qui davant la possibilitat ferma que l'Ajuntament es veiés obligat a enderrocar les 32 vivendes i en previsió que els veïns puguessen reclamar responsabilitats econòmiques a l'empresa, va interposar una demanda als jutjats contra l'Ajuntament per responsabilitat patrimonial el desembre de 2010, reclamant una indemnització de danys i perjudicis de 6.854.090,27 milions d'euros , 69.485,22 dels quals en concepte de lucre cessant.
La sentència del jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona, a la qual també hem tingut accés, exonera, però, l'Ajuntament d'Alcanar d'indemnitzar la promotora de Badalona. Tal com s'especifica a la sentència TUROV reclama aquests costos el que equivaldria gairebé a l'import de tots un pressupostos anuals de l'Ajuntament d'Alcanar- en concepte dels costos ocasionats per llicències, compra del solar, construcció i venta dels habitatges i aparcaments, entre d'altres.
La jutgessa afirma, però, en el seu raonament que la demanda de la constructora no ha de prosperar, per què entén que "la mercantil ha procedit a la venta de gran part de les vivendes a posteriori de la declaració de nullitat" i que, per tant, d'aquestes operacions "n'hauria tret un benefici econòmic". És per això que la demanda ha quedat desestimada en la seua integritat, com es desprèn de la sentència emesa el 25 d'octubre passat.
Per si tot plegat no fora prou complicat, però, d'executar-se la demolició de les vivendes la situació que haurien d'afrontar els propietaris seria realment difícil, no només pel fet de perdre les cases, sinó també a l'hora de reclamar responsabilitats econòmiques contra la constructora, ja que Turov S.L va entrar en concurs de creditors al gener del 2012 .
La indefensió és major si tenim en compte que els propietaris, en tractar-se d'un litigi on han intervingut Gónzalez,l'Ajuntament, la promotora i la Generalitat, no han pres part del procés legal y segurament no ho podran fer fins que els fets s'hagen consumat. De les 32 vivendes, 24 es van vendre a particulars i 8 continuen sent propietat de TUROV.
El 'cas Turov', punta de l'iceberg
La sortida a la llum d'aquest cas, però, deixa al descobert, que la de Turov no és la única llicència que es va atorgar en les mateixes condicions a la urbanització de Serramar, tot i que aquesta ha sigut l'única que ha arribat als tribunals. Així ho ratifica un informe pericial encarregat pel Jutjat Contenciós administratiu de Tarragona arran d'aquesta darrera demanda interposada per TUROV.
De fet, segons se'n desprèn d'aquest informe, més de 50 llicències urbanístiques atorgades entre el 1997 i 2005, només a la zona de Serramar, no respectarien les densitats d'habitatges. Amb la qual cosa queda palès que la interpretació de les claus de ciutat jardí amb densitats majors del que realment pertocarien era una pràctica habitual per part del consistori durant aquests anys.
Descarrega les sentències: Diligència d'ordenació; sentència TSJC; sentència contenciós
