Museu del Mar, a la Ràpita Foto: Sofia Cabanes

Quedem a les 11 del matí de dissabte. Encara no fa una setmana de la inauguració del Museu de la Mar de l’Ebre i just obrir portes ja són molts els curiosos, rapitencs i foranis, que s’apropen a este espai oblidat i mitificat a parts iguals durant dècades. Entrar per la porta de Les Casotes és per a molts rapitencs trencar un misteri gairebé llegendari que tant bé va descriure Emili Rosales en la seua Ciutat Invisible. Ara és un equipament cultural de primer ordre, gestat durant anys.

El meu guia és l’historiador Antoni Cartes, tècnic del Museu de les Terres de l’Ebre, amic i antic company de classe a l’Institut Els Alfacs. Bona part del que és avui este museu ho devem també a la seua tasca discreta, però incessant.

Mosaic d’ecosistemes
Comencem la visita per la Col·lecció Joan Brunet. Nascut al 1920, este rapitenc va recollir durant més de 50 anys milers de peces que formen part del medi marí que l’envoltava i també d’arreu del món. El contacte directe amb pescadors li va permetre recollir molts mol·luscos, fauna marina, malacofauna fòssil de Würm, ànfores i altres restes arqueològiques que avui trobem exposades al museu. Les vidreres d'esta sala mostren animals dissecats i closques de crustacis i mol·luscos que també podem veure extraient els calaixos. “Aquí trobem espècies representatives dels ambients del Mediterrani i la majoria s’aprofiten a la cuina de la zona”, explica Cartes.

Un cilindre ubicat al mig de la sala representa les profunditats marines, on s’hi representen els diferents grups biològics que viuen aquí: Els coralls i esponges, eriçons, i estrelles de mar; el món dels crustacis, els cucs marins; les bivalves, crinozous, aus i mamífers marins,...

Al fons, un panell interactius mostra els cultius marins les zones de captura de les diferents espècies i corrents marines, “en un futur una animació explicarà l’evolució del Delta”, afegeix Cartes.

Dels ibers als ebrencs
La visita continua per la vessant històrica. Comencem per l’època dels ibers i acabem a l’època contemporània. La història de la nostra mar té un episodi clau en la batalla de les Goles de l’Ebre entre romans i cartaginesos. “Esta batalla marca el canvi de l’hegemonia púnica a l’hegemonia romana a tot el mediterrani a l’inici de la conquesta. La batalla que fa que tot canvie es dóna aquí”, no amago la meua cara d’estupefacció, “en estes aigües han passats fets de primera línia i pocs i saben”, afegeix, Toni, per puntualitzar la meua sorpresa.

El XVI i XVII estan marcats les contínues incursions i saquejos dels pirates que suposen un despoblament notable de totes aquelles poblacions sense infraestructures per repel·lir els atacs. D'esta època naix la Torre de Sant Joan, avui mig derruïda, però de la qual el museu en mostra els plànols originals que es van posar sobre paper quan la torre ja estava acabada.

L’arribada de Carles III al tron marca un abans i un després al nostre territori. “El monarca firma una espècie d’armistici amb el gran sultà i això fa que la pirateria s’acabe. Durant la segona meitat del XVIII es torna a ocupar tota la costa i és l’embrió de totes les poblacions que ara tenim”, explica el meu guia. Un dels documents més simbòlics que guarda el museu és el Reial Decret que Carles III signa per habilitar el port dels Alfacs al comerç amb Amèrica (a la imatge de dalt) i que donaria pas a la fundació de la població el 1780. També trobem un esborrany de 1749 de Miguel Marin sobre el primer projecte del canal de navegació entre Amposta i la Ràpita.

Del segon Canal de navegació, l’inaugurat el 1856, en resten precisament, Les Casotes, on actualment es troba el Museu del Mar. Tot i el fracàs d’este projecte, la infraestructura va motivar l’arribada a la Ràpita de calafats, mestres d’aixa, navegants i pescadors. De fet la navegació de cabotatge, que va viure el seu auge en fracassar el canal de navegació té un últim vestigi de tot el Mediterrani al Port dels Alfacs. El 1973 tancava l’última empresa de pailebots del Mediterrani, del qual se’n guarda la matricula d’una de les naus.

El llegat dels nostres iaios
El repàs històric dóna pas a  l’etnologia, sobre com han viscut i conviscut els ebrencs amb la seua mar. Una audiovisual mostra la vida dels pescadors a la Ràpita, un altre, els riscos que comporta la mar de l’Ebre. “entre 1813 i 1963 tenim 150 vaixells que van naufragar aquí. És una mitja d’un per any, que és molt”, afegeix Toni Cartes.

“Quan va nàixer el museu ens feia falta un fons que complementes tot el que hem vist amb la pesca i els oficis de la mar. Per això, entre l’any 2008 i 2009 amb Elena Juncosa i mitjançant una beca vam contactar amb diverses famílies per veure quin patrimoni es conservava. Hem aconseguit que participen 20 famílies, més les confraries i diverses empreses relacionades en la pesca i navegació. En total hem recollit 400 objectes i més 250 fotografies”. Alguns d’estos objectes són els que es troben exposats en l’última part de la visita. Els estris per a remendar, i armar les xarxes, els telers i les agulles, els guardamans i les eines del mestre veler i tots els arts de pesca que s’han utilitzat i es continuen utilitzant a la Badia dels Alfacs... I també les drassanes de la Ràpita que van nàixer amb les famílies dels Carcellé, Piñana i Nicolau.

L’última part parla del factor humà, del naixement de les confraries com a societats de socors mutus. Un recull de fotografies antigues mostra l’ofici de pescador a principis de segle XX, una secció que serà ampliada amb l’explicació de la història dels 5 ports ebrencs.

L’última foto, resguardada per una és ben significativa. “Són els Maura d’alt de la barca i surten amb els primers turistes que van arribar a la Ràpita, és una imatge de finals dels 40 o principis dels 50”, surten menjant, a la vidriera els acompanyen els estris que es feien servir per cuinar a bord i que marquen l’inici de la gastronomia que tanta fama a dut a la contrada.

Durant el mes de desembre el Museu de la Mar de l’Ebre, integrat al Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre, és d’entrada gratuïta. L’any que ve, s’establiran preus simbòlics. Es pot visitar de dimecres a diumenge d’11 a 14 i de 16 a 19 hores.