A principis del s. XX, amb el creixement econòmic i demogràfic que venia afavorit per la colonització agrícola del marge dret del delta de l’Ebre i pels rendiments creixents del conreu de l’arròs, Amposta viu una època d’esplendor. Arrel d’aquells esdeveniments, en l’actualitat es succeeixen els centenaris que commemoren aquella etapa històrica: CF Amposta (1914-2014), el Casino d’Amposta (1915-2015), el pont Penjant (1915-2015), la Lira Ampostina (1916-2016) i la Unió Filharmònica (1917-2017); entre altres.

Amb motiu de la celebració del Centenari de la col·locació de la primera pedra del pont, l’ajuntament d’Amposta i el Museu de les Terres de l’Ebre han organitzat “El pont penjant d’Amposta. Iconografies per a una ciutat” que s’inaugura este divendres
dia 30 d’octubre a les 19.30h i es podrà visitar fins al dia 6 de gener de 2016.

El pont Penjant no només ha estat i és un símbol per a Amposta, sinó que va esdevenir en el seu moment una infraestructura bàsica en les comunicacions entre Barcelona i València. En la primera meitat del s. XX, va constituir un element cabdal per a la transformació i el creixement de les comarques de l’Ebre, i en particular, del seu sector litoral. El pont penjant és, a més, una obra d’enginyeria excepcional projectada per Eugenio Ribera, una de les figures més rellevants en l’obra pública realitzada a l’estat espanyol al llarg del s.XX. Per tots estos motius, el pont penjant és també un element valuós del patrimoni cultural català, i en este sentit, cal remarcar que des d'este mes d’octubre forma part dels 150 elements més importants del patrimoni industrial de Catalunya.

L’exposició consta de textos, documents, obres d’art i objectes que inclouen: 7 pintures, 12 cartells, 99 postals, 14 logotips, 10 audiovisuals i 46 objectes, que tenen com a nexe d’unió mostrar com el caràcter i la iconografia del pont Penjant s’integra d’una manera constant en els fets col·lectius i individuals de la població.

L’exposició s’estructura en sis àmbits diferents:

Obres d’art
El pont Penjant forma un escenari natural amb el riu i la façana fluvial de la població, de forma que no es poden entendre uns sense els altres. Per això la pintura figurativa i paisatgística ha pres, habitualment, el pont com a model i tema artístic. En moltes cases d’Amposta pengen de les parets olis i aquarel·les de Marc Ferré, Agustí Magí, Ricard Noé, Màxim Ortí i d’altres autors locals. Però el pont també es proporció i geometria, equilibri i tensió entre el caràcter romàntic i escenogràfic dels dos arcs i el caràcter modern i industrial de les bigues i els cables metàl·lics. Esta tensió, més conceptual i abstracta, apareix en les obres dels autors més contemporanis, com és el cas de M. Ripollés i J. A. Blanc.

Postals
El creixement contemporani de les ciutats, des dels inicis del segle XX, és paral·lel a l’eclosió i popularització de la fotografia. Llavors les postals (imatges amb vistes urbanes i text manuscrit amb un missatge curt) van esdevenir una mena de facebook en paper per a la comunicació instantània de l’època. En les postals d’Amposta, els editors locals i els de fora (la Casa Ventas, Foto Baz, la Llibreria Roig, Toldrà de Barcelona, Raymond de Tarragona...) reprodueixen sempre el pont, i només unes poques vegades s’atreveixen a posar al seu costat la torre de la Carrova, les escoles, l’església... sense prendre-li, però, la seva preeminència a l’hora de projectar visual i turísticament la ciutat.

Cartells
En els cartells hi ha una fórmula exprés de comunicació visual. El seu caràcter temporal, la simplificació i la originalitat es manifesten en un art popular, un art gràfic fet per a la comunicació en l’espai públic. A Amposta, els cartells més antics que es conserven s’editen per les festes de 1945, després apareixen els cartells de la Fira i molts d’altres. En la seva evolució veiem influències dels corrents artístics de l’època: de l’expressionisme al constructivisme, del pop art a l’abstracció... I entre els autors més coneguts, E. Bonet, Ll. Salamó, F. Baz, J. Panisello, M. Margalef, A. Porres... troben sovint en el pont un motiu útil i recurrent per atreure  la mirada de l’espectador. Per anunciar qualsevol acte que es fa a Amposta, la imatge del pont ajuda, unes vegades ingènuament i d’altres amb creativitat, a que el missatge tingui una forta connotació local.

Objectes
Joies, trofeus, etiquetes de begudes i licors, pastes, partitures musicals, jocs de taula, bitllets de loteria, souvenirs, samarretes, banderes... A Amposta, tot tipus d’objectes quotidians i institucionals evoquen o reprodueixen la imatge del pont.

Logotips
Els logotips conformen un codi de signes que serveix per identificar visualment els productes, empreses, entitats o col·lectius que representen. Són marques o emblemes amb una imatge i un text que, de forma bàsica i directa, els identifiquen. Per a algunes empreses i per moltes entitats, especialment les esportives, el vincle amb Amposta s’expressa de la manera més evident, incloent el pont Penjant en el seu logotip; és una manera de dir som d’Amposta.

Audiovisuals
La representació audiovisual és avui indissociable de la cultura contemporània i de la nostra vida quotidiana; som la civilització de la imatge. En l’univers simbòlic de la construcció cultural del veïnatge, la realització d’actes col·lectius en el pont abans
quedava immortalitzada per la fotografia i avui el llenguatge digital i audiovisual ens ajuda a conformar la imatge del nostre món, de la nostra ciutat i de nosaltres mateixos. A partir de l’expansió de la televisió, els vídeos ens retornen la dimensió social del pont, en fer-nos reviure a través de la imatge determinats fets col·lectius.