El percentatge d'ingrés al món laboral s'ha anat reduint en quatre anys i no sé si hi ha xifres dels periodistes decebuts que han anat deixant la seva vocació en un racó. Fa mesos que escolto entre companys de gremi a les Terres de l'Ebre que la nostra professió s'enfronta a un carreró sense sortida. Molts cops jo també ho he pensat. Què dur assumir que hi ha més aspiracions que cadires a les redaccions.
Aguaita.cat constata que les noves tecnologies han obert la porta a una nova dimensió de la professió, un espai dispers, on les veus es multipliquen i els mitjans grans perden el monopoli de la informació. El periodisme es pot començar a exercir al marge de les grans corporacions empresarials.
I aquesta és la deliciosa experiència que ens ha tocat viure. De repent, el que es pronosticava com una generació de periodistes perduda s'ha convertit en la generació que encapçalarà el canvi. Ens hem cregut -per sort- que des de la professionalitat, la força collectiva, la curiositat periodística i la convicció podríem construir una sortida per nosaltres mateixos.
Aquest és el vostre aval, tant lleuger com la vostra estructura empresarial, però a la vegada tan ferm. Naixeu i sabeu que no esteu sols, altres també hem iniciat el mateix camí amb un múscul que s'ha anat fent fort a base de cooperar amb altres companys de viatge; socis, collaboradors, bloggers i anunciants. Si necessiteu res, teniu per segur que ens trobareu al costat, avançant en parallel.
