Un bloc majoritari de les al·legacions, segons la CHE, correspon al programa de mesures per a les infraestructures hidràuliques. Aquest bloc inclou les obres de regulació, entre elles el recreixement d'alguns embassaments, com el de Yesa i Biscarrués, que compten amb un fort rebuig social. Un altre bloc majoritari d'al·legacions fa referència al règim de cabals ecològics, en el que hi ha una forta presència de les Terres de l'Ebre per la seua oposició a la minsa proposta de cabals que s'ha establert al pla.
De fet, el termini per presentar al•legacions acabava el passat 12 de novembre, però la finestreta única segueix rebent documentació que ara els tècnics revisaran per tal d'emetre un dictamen a incloure en l'informe final sobre les al·legacions. El procés administratiu contempla ja en darrera instància que l'Advocat de l'Estat elabore també un informe. El pla en el seu redactat final ha de ser aprovat pel Consell de Demarcació de l'Ebre, el màxim òrgan de decisió, que té 98 membres. D'aquests, 15 corresponen a representants ministerials, de la CHE i altres administracions, 34 a comunitats autònomes (6 per a Catalunya, entre ells l'alcalde de Tortosa), 3 vocals d'entitats locals, 32 representants d'usuaris, 2 d'associacions agràries, 2 d'associacions ecologistes, 1 d'associacions empresarials i un altre d'organitzacions sindicals.
La intenció del Ministeri és que el pla quede definitivament aprovat durant el 2013, és a dir, amb més de tres anys de retard sobre els terminis fixats per la Unió Europea, la qual cosa a hores d'ara ja li ha implicat rebre la primera condemna per part dels tribunals europeus per incompliment de la directiva marc.