El projecte Castor d'emmagatzemament de gas natural ja és gairebé una realitat després de gairebé un any de retard en la posada en funcionament. L'Operador del Mercat Ibèric de l'Energia (Omie) va adjudicar ahir 2.174 gigawatts hora (GWh) de "gas matalàs" als magatzems subterranis de Yela (Guadalajara) i Castor (Vinaròs).
L'anomenat "gas matalàs" és el volum mínim de gas natural que hi ha d'haver en un magatzem subterrani perquè es puga extreure el gas útil a la pressió adequada i introduir-lo a la xarxa. En el cas d'esta infraestructura faraònica per l'alt cost, de 1.300 MEUR situada davant de les costes del delta de l'Ebre, a tocar d'Alcanar, però al terme municipal de Vinaròs, la injecció d'este gas s'iniciarà a partir de l'1 de juny. A partir d'esta data, al voltant d'unes 120 persones treballaran diàriament al projecte Castor, tot i que en alguns moments es pot arribar als 130 treballadors, com han confirmat fonts d'Escal-UGS, promotora del projecte.
L'arrancada del projecte no ha estat, però, exempta de polèmica. Segons publicava esta setmana el digital 'Vozpupuli', el Ministeri d'Indústria, que havia intentat frenar fa un any que es posés en marxa este projecte multimilionari pel sobrecost i per l'increment en la factura que això podia suposar, finalment ha introduït un canvi legal, que ha eximit Escal-UGS, societat controlada per ACS de Florentino Pérez d'haver d'invertir en l'adquisició del gas matalàs per posar en funcionament el magatzem.
Ho ha fet introduint "la possibilitat que un tercer pugui subrogar en les obligacions i drets del titular de l'emmagatzematge pel que fa a l'adquisició de gas matalàs" en una resolució signada pel secretari d'Estat d'Energia, Alberto Nadal. Això vol dir que un tercer pot comprar el gas per a ACS, una acció que fins ara només podia fer Escal-UGS. Segons el mateix 'Vozpopuli', en el cas del Castor ,el gas matalàs l'hauria comprat Enagas, que negocia entrar en el projecte. Cal recordar que el juny de 2012, en no disposar dels avals requerits, Escal-UGS no va poder participar en la subhasta de gas matalàs que li hauria permès entrar en funcionament molt abans.
El cost final del Castor ha estat de 1.300 milions d'euros, un preu que triplica les previsions inicials. Al 2006, el president d'Escal, Recaredo del Potro, fixava la inversió en el projecte en 510 MEUR. Segons les estimacions del sector, la multiplicació dels costos repercutirà en un augment de fins al 8 % en la factura del gas, una pujada que afectarà principalment les indústries i els grans consumidors.
Precisament, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, que té el seu nucli d'acció principalment a Alcanar, va enviar el març passat a la Comissió europea una denúncia contra el projecte en considerar que la infraestructura vulnera les directives europees en matèria energètica, de separació d'activitats i de mercat interior de gas natural. La Plataforma ha reclamat, a més, una auditoria externa independent que valore el sobrecost real que suposarà el Castor a les butxaques dels ciutadans.
En declaracions a la Cadena Ser, el portaveu de la Plataforma, Joan Ferrando, ha afirmat que "des del principi, a finals del 2007, la Plataforma ja deia que aquesta era una obra faraònica que no tenia la utilitat que li volien donar. El temps ens ha demostrat que teníem la raó". Ferrando recorda, a més, que "precisament actualment és un dels moments en què hi ha menys demanda de gas. No és una necessitat. No és una inversió que generi riquesa, això ho haurem de pagar entre tots", sentencia.
La infraestructura va ser ideada per subministrar fins a un terç de la demanda diària del sistema gasístic durant 50 dies i justificava la posada en marxa amb l'objectiu d'atendre la demanda de gas natural de les grans empreses, sobretot les de manises del País Valencià, que utilitzen grans quantitats d'esta font d'energia.
