El Projecte Emma ha aconseguit més de 240.000 euros per a la recerca del càncer de mama

S’utilitzarà la intel·ligència artificial per a predir amb una major antelació les pacients amb pitjor pronòstic i contribuir en la cerca de noves dianes terapèutiques

Part de l'equip del Projecte Emma que investiga el càncer de mama a les Terres de l'Ebre
Part de l'equip del Projecte Emma que investiga el càncer de mama a les Terres de l'Ebre | Projecte Emma
Aguaita.cat
23 de juny de 2023, 11:38
Actualitzat: 12:05h
ElProjecteEmma és una iniciativa de la FundacióDr.Ferran per a la recerca en càncerdemama, impulsada pel grup de recerca en Patologia Oncològica i Bioinformàtica (PO&B), que compta amb el suport de la GerènciaTerritorialdelesTerresdel’Ebre de l’InstitutCatalàdelaSalut. Este grup està format per patòlegs, oncòlegs, hematòlegs, biòlegs i especialistes en informàtica i treballa des de fa més de quinze anys en la investigació del càncer de mama i limfomes, així com en l’anàlisi d’imatges digitals i modelització matemàtica.

L’objectiu del projecte Emma és obtenirfinançament per a poder estudiar amb major profunditat la respostaimmune dels ganglisaxil·lars en pacients amb càncerdemama i entendre com esta influïx en la resposta al tractament i en l’evolució de la malaltia. La contínua aportació econòmica solidària al projecte Emma i els fons aconseguits a través de diferents convocatòries, han fet enfilar la quantitat recaptada a 240.200 €, amb data 31 de desembre de 2022.

Esta fita ha permès la contractació de dos persones al grup de recerca PO&B de l’HospitalVergedelaCintadeTortosa, creant així un equip més multidisciplinari que utilitzarà la intel·ligència artificial per aprofundir en la recerca del càncer. Amb la resta de diners aconseguits s’ha pogut comprar tot el material necessari per a dur a terme la investigació.

En els pròxims mesos es podria portar la recerca un pas més enllà, permetent així l’ús de la intel·ligènciaartificial per a la creació de models a partir d’imatges histològiques, marcadors de resposta immune presents en el microambient tumoral i els ganglis axil·lars, informació genètica i dades clínicopatològiques.

D’esta manera, es podria observar quines diferències hi ha a les cèl·lules immunes entre pacients amb i sense metàstasi en els ganglis axil·lars, ja que el 50% de les dones amb metàstasi amb ganglis limfàtics a l’aixella desenvoluparan metàstasi a altres parts del cos durant els 10 anys posteriors al diagnòstic.

CarlosLópez, coordinador del ProjecteEmma, explica que “l’esperança és poder predir de forma més acurada les pacients que tindran major risc de patir metàstasi axil·lar i a distància i, per tant, un pitjor pronòstic després de 10 anys del diagnòstic.

Tanmateix, la identificació d’estes pacients podria permetre l’aplicació més efectiva dels tractaments o, fins i tot, la detecció de noves dianes terapèutiques per a desenvolupar nous tractaments en el futur”.
 
InvestigaciópromogudapelprojecteEmma
 
El 2022, primer any d’execució del projecte Emma, es van seleccionar400pacientsdiagnosticades de càncerdemama del tipus ductal infiltrant entre el 2005 i 2015, juntament amb la compilació de les dades clíniques i patològiques associades durant 10 anys de seguiment clínic i l’extracció del material genètic de biòpsies dels ganglis limfàtics de l’aixella.
 
Este 2023, s’estan duent a terme els talls de les biòpsiesparafinades per a, posteriorment, tenyir les preparacions mitjançant tècniques d’immunohistoquímica i estudiarelsmarcadors de respostaimmune presents en els ganglisaxil·lars d’estes pacients. A continuació, s’avaluaran mitjançant anàlisis genètiques els gens immunes d’expressió més rellevant en els ganglis axil·lars per a identificar els marcadors genètics implicats en la progressió de la malaltia i, finalment, s’integraran totes les dades generades en les diferents anàlisis per a la construcció de modelspredictius basats la intel·ligènciaartificial.

"Agraïm a tota la ciutadania, entitats i empreses el suport rebut. El Projecte Emma segueix actiu i obert a noves donacions i col·laboracions per tal de conèixer més sobre aquesta malaltia i continuar avançant en la investigació”, conclou López, que també és coordinador de recerca territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre."