
Entitats conservacionistes com Seo/Birdlife, en consonància amb el que sosté la Plataforma en Defensa de l’Ebre, mantenen que l’alternativa més sostenible contra la salinització del tram final del riu Ebre i la incursió de la falca salina és un règim de cabals ambientals suficients i no una barrera antisal com la que el ministeri ha programat al pla de conca. “Una barrera així no aporta cap solució perquè no té res a veure amb la salinització dels terrenys, simplement és una proposta política vistosa, perquè comporta cert pressupost, una operació de maquillatge per emportar-se els cabals a altres llocs”, ha afirmat el delegat de Seo/Birdlife a l’Ebre, Ignasi Ripoll.
Ripoll recorda que la salinitat dels terrenys que, segons es queixen els regants, mermen la producció d’arròs, puja de la capa freàtica del delta, i s’agreuja degut a l’increment del nivell del mar pel canvi climàtic i a l’enfonsament progressiu que patix la plataforma deltaica, de manera que, “el que fa falta són uns cabals suficients que aporten sediments per incorporar a la terra del delta i evitar l’enfonsament i que a més frenen l’entrada del mar pel riu, que és una altra cosa”, apunta Ripoll. Segons el conservacionista, precisament una barrera antisal el que pot contribuir és “a retindre els pocs sediments que arriben a la part final del riu”.
També la portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre Susana Abella, que va assistir divendres a les jornades organitzades per la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre, va comentar que en principi, i a manca d’avaluar més detingudament els efectes del projecte, el que està clar és que “el que cal fer és establir uns cabals ambientals superiors als que preveu el pla de conca que pretén aprovar el govern espanyol”.
El president de la CHE, Xavier de Pedro, va remarcar en les jornades que la barrera no s’ha d’entendre com una compensació mecànica pels possibles efectes perjudicials d’uns cabals baixos. “No és l’alternativa”, va destacar.